...Perquè el nostre món és fantasia i meravellós, a la infantessa: imaginem que som gossos i gats, somiem amb les fades, les bruixes, les princeses i els prínceps, pensem que els dibuixos són de veritat i sentim que aquella pel·lícula no és de mentides...que sí, que sí...que Heidi i Pedro estan a les muntanyes amb el seu iaio i les cabres i que Marco viatja sense quasi cap risc buscant a sa mare...tot és il·lusió, benestar i felicitat.
Anem creixent i les obligacions comencen: col·legi, deures, els pares ens demanen més coses i ens perdonen menys però continuem sent els herois i heroïnes de la casa, de la nostra vida amb el gran recolzament dels nostres superherois (superman i superwoman = papà i mamà).
I , sense adonar-nos, tenim el nostre criteri i volem que siga l’única realitat. El món ja no roda amb tanta facilitat i les historietes diàries ja no són una pel·lícula amb final feliç. A més, canviem els personatges principals de forma clara: el grup d’ amigues serà el més meravellós del món sencer, les confidents, les màgiques psicòlogues, les companyes de rialles, de secrets, dels nostres moments....papà i mamà passaran al grau de “altra vegada amb el mateix sermó!!!: que si ..”.abans de les 00:00 has d’estar a casa, ves en compte amb Pepe, per favor...fes-me cas, i , no has fet els deures? I l’examen? Segur que bé? , etc, etc, etc” i penses que la “mal” anomenada millor amiga serà per sempre, que els companys de classe, del barri, dels estius t’acompanyaran en les teues idees i vida. Penses que ets immortal i lliure, que et menges el món i resulta, que el món no tardarà molt en dir-te:
RINGGGG !!!!!!!!!!!!!! DESPERTAAAAAAAA !!!!!!!!!!!
Aquest dia no serà un, si nó molts. Un, la vida et dirà que les teues amigues t’han fet mal i que no t’estimen incondicionalment com tu imaginaves; un altre dia, t’informaran d’una mort, una malaltia, un accident d’un ser estimat; un altre, als estudis o al treball no et sents bé ni et plena cap cosa ni l’ambient és tan meravellós; al següent, t’adonaràs que estàs enamorada de la persona inadequada o, tal vegada, d’una altra; i tu vas canviant més i més. El temps passa i deixa el seu so a cada pas : tic, tac, tic, tac...Creixes cap a la maduresa i tic tac esdeveniments tac tac tac.... Superables.
Alguns dies, cridaràs amb dol interior : BASTA DE TANTES MALES HISTÒRIES AL MÓN, BASTA, PER FAVOR.
No suportaràs cap notícia dels informatius (terratrèmols, guerres, petroli a la mar, maltractament de xiquets, de dones, bojos pels diners, pel poder, terrorisme...) tic tac tic tac , no entens perquè hi ha notícies que mai seran notícia (els ninguneados com diria Galeano) , ni les mentides mediàtiques ni la hipocresia social ni la manipulació per tots els costats. No ho suportaràs i t’adonaràs que tu pots fer poqueta cosa i sabràs que dins d’aquesta crisi global també està la local tic tac tic tac i la pròpia RINGGGGGGGGG. Continues creixent i la sensibilitat innocent de la infantessa és ara sensibilitat extrema. I creus fer el que està al teu abast però quedarà el dubte i el temps no pararà i les coses irreversibles ho seran per sempre.
Mai pensaves que passaries moltes de les coses que has viscut. No les podries haver escrit ni imaginat ni somiat i han sigut. Ara ho saps. I , a vegades penses: què pensaria la persona maltractada de la seua parella, ho imaginaria ?? què pensava l’immigrant quan va agafar el cayuco o la patera del món “civilitzat”, que estaria ple de repressions i de racisme?? , qui nascut a una guerra o post-guerra imaginava sobreviure, ser feliç i fer feliç al seu entorn? Qui ho imaginaria ? Sorpreses roïnes i bones però sorpreses igualment.
I dins de 3 mesos, 10 anys, 50...què escriuré de la meua vida...què tens per segur? Tic tac taca taca ticcccccccccc !!!!!!!!!! L’essència, el teu passat, la teua història supeditada a la gràcia de viure: les circumstàncies, el temps, les decisions presses, les casualitats, les oportunitats han fet, fan i faran que canvies les formes. S’adaptem als canvis però mai perdrem l’essència perquè al igual que quan eres xicotet demà també necessitaràs l’amor, l’estima, la companyia, la complicitat, la comprensió, l’il.lusió de viure, la llibertat d’expressar-te, la llibertat de decidir, la seguretat que existeix la bondat als que t’envolten, la bondat al món, la innocència de les accions, els paisatges interiors verges per trobar-te sempre amb sorpreses íntimes (la gràcia del descobrir-te, d’avançar, de donar i rebre). Cada vegada potser seràs més exigent amb tu mateixa i amb els teus. Cada dia, a cada pas, a cada crisi, etapa d’inseguretat, canvis forts necessitaràs observar-te a l’espill i saber que tu ets el tresor de la teua vida, la que tries el camí, la teua pròpia heroïna, la responsable dels teus èxits i dels errors...Aprofita’ls per actuar d’alguna altra manera la següent vegada. Reflexió i neteja interior.
La vida et posa a prova i tenim pors adherits al nostre jo (massa murs interns) que t’impedeixen encertar a la primera. Malauradament, tu continuaràs sent la responsable de les teues decisions, únicament tu. Tu ets la pròpia heroïna de la teua història, la supervivent de les teues errades. Observa’t, acarona’t, lluita i no desfases la teua essència perquè tu ets meravellosa només per ser com ets. Aprofita’t.
La vida és com el creixement d’una rosa, amb moltes punxes a la tija però amb resultat inesperat: una flor de bona olor, delicada, dolça...
Perquè mai sabrem què ens tindrà preparada la vida
P.D. Tot és clar, quan parle de la infantessa em refereix a aquella que no ha estat trencada per cap esdeveniment terrible i d’una persona del món que es creu desenvolupat.
Escrit al 2007
( i hui hi hauria una altra pregunta a fer-me només: existeix l'essència??
també hi hauria alguna modificació però...no la faré)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada