El terratrèmol emocional demanava el seu pas (MOVIMENTS PER TERRA: RACIOCINI). Parlem del 10 de març
Quasi cap dels ciments vitals eren estables, es movien les bases i lluitava per mantenir-les sense saber molt bé quin objectiu perseguia, això sí, amb l'encabotament de continuar pel mateix camí......aproximadament 15 de març
L'alegria del viure positivament es desvaïa per entrar en l'esgotament absolut al buscar dins meu comprendre la insensatesa emocional d'alguns i el grapat de despropòsits contra els drets obrers d'uns altres. Aquesta discapacitat funcional envoltada d'una pseudocaritat em pesava massa.
Alguna alarma donava pas al fàstic, la decepció i la repulsió contra la tirania tant emocional com funcional...............s'apropaven al 18 de març
Abans va entrar per terra i ara li tocava pas al foc................................19 de març (LA CREMÀ!!)
Dosis d'acompanyaments i recerca interna sense trobar massa quietud, excessius sorolls al voltant i pedres al camí. Des de l'entrada de l'exèrcit terrestre: ben escoltada i els aparells de defensa buscant solucions, alternatives pacífiques a tots els fronts oberts...va ser el moment on un dels protectors africans va tocar ben dins i, amb molt de plaer, em va modificar la mirada i va enfocar cap a on hauria d'anar el meu següent pas.... (el foc de la passió visceral s'encengué per caminar cap a la tempesta)
Arribava l'estació tant poèticament anhelada: aquesta que, simbòlicament, deixa en llibertat a la ciutat natal, a la València fallera; aquesta on les muntanyes ens donen color, on els naixements de les flors ens recorden que hem d'omplir els pulmons amb aire net, on l'amor és millor en aquesta època que en una altra, on els cossos comencen a veure's i ixen de la seua letargia per tastar, per descobrir, per gaudir amb els ulls oberts esbrinen els lents apropaments, els ràpids sospirs, les sensualitats amagades...
No estava disposada a deixar fluir ni a l'entrada dels somnis; ressonaven les seues paraules i els seus ulls, el somriure blanc, la seua ànima neta dins del seu negre tan atractiu; les escoltes i consells de moltes persones estimades encara que guanyava el desconcert de la invisibilitat i de la ràbia, cadascuna en els diferents fronts que, un conscientment i altre inconscientment, havia obert.....
Havia d'arribar la tempesta................ (AIGUA que neteja, purifica....dona vida!!!)...parlem del 27 de març
...ESCLAT!!!!!!! tres dies, simbòlics, tres dies de núvols, llàgrimes de tempesta i desfogui. El pou estava omplert i trobava els seus drenatges, remanaven els ullals aigua contaminada transformant-la en energia, energia renovada, renovable, filtrada, neta, tranquil.la..........respir, respir....apareixia l'últim element del cicle..................AIRE: 30 DE MARÇ!!!!!!!!!!!!!!!
el nou dia, la nova inés....la inés de sempre, la inés que vol ser, que deuria ser tornava a aparèixer reviscolant de les runes del terratrèmol, les cendres de l'incendi i del tsunami intern...
Màgia???
... i abril ha estat de tancaments feliços i entrades a nous camins, tots per explorar i, alguns amb reticències, però amb l'inmens desig de tastar-te i deixar que dibuixes al meu cos les més gratificants i intenses experiències ...vida!!! que el teu tacte m'acarone amb dolçor, plaer i energia!!!!!!!!!
txussssssssssss...silenci........sommia!!!!!!!
