dimarts, 26 de juliol del 2011

no queden dies d'estiu

...plou, no queden dies d'estiu
algunes treballarem durant aquesta època on, generalment, les companyes de feina, els amics, les amigues, la família, els xiquets i xiquetes fa dies que aprofiten les vacances o estan desitjant que arriben

hui és un d'aquests dies on la pluja acompanya el nostre caminar en terres catalanes,
té olor a aquests  meravellosos dies de tardor on la llum del sol es difumina allà a mitja vesprada
i moltes aprofitem per viure l'acurtament del dia cap a l'hivern,
comencem a preparar-nos per la letargia de llum
per buscar la bona companyia i/o
la bona pel·lícula vista des del sofà amb una manteta i/o
les crispetes sonen en la cuina i pots berenar amb el soroll del crick crick a la boca
salat o dolç
segons ens mire,
segons ho assaboreixes,
segons com et trobes,

segons que ens fan minuts i alguns seran hores,

segons on escoltes el tintineig de l'aigua caient pausadament i el refredor del carrer,
mentres que  a casa es cou la calfor de la llar i gaudeixes infinitament mirant les gotetes, escoltant la música, veient la peli o acaronant la companyia...

Ara bé, hui és estiu i mai plou al gust de totes
és un estiu on s'han tancat finestres i s'obren d'altres, tal vegada, portes, tal vegada, reixes...
comença la nova etapa,
el nou treball
la consolidació de la nova llar,
la finalització de la rutina
i l'esperança cap al món de possibilitats amb normes restrictives.
Dijous serà el dia on pose cares a les "persones d'intervenció",
on el repte de trobar la diferència i el valor afegit a cadascuna d'elles i de les meues aportacions
estarà en joc
i oblidaré, tornaré a somiar que existeix un espai de llibertat entre reixes
el joc no serà el parxís (no m'agrada contar vint quan m'he menjat una)
pot ser el dòmino (on cada peça estimule a la següent i el cercle es revitalitze)
o les cartes, aquelles que sempre damunt la taula, sabem totes a què i amb qui juguem...
qui ho sap!!!
un altre repte professional i personal,
una nova energia i un recàrrec de piles on no sempre si dones, reps

un oblit pensat i gestionat: "ojos que no ven, corazón que no siente"


PER VOSALTRES AMB MOLTA VOLUNTAD!!!
PER TU QUE T'HAS GUANYAT LA INDIFERÈNCIA!!!
PER LES SORPRESES!!!

dijous, 21 de juliol del 2011

grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

M'ajudeu a cridar per aconseguir tornar a ser dolça?????????

Em pareix insoportable haver d'aguantar el silenci com a final d'una relació inacabada
per no tindre la valentia d'afrontar que la cagada no és d'una persona a soletes,
que parlant s'enten la gent
que és inaceptable que algú passe de tractar-te com la reina a ofegar-te en el fang
fins intentar que la invisibilitat siga el punt en comú

QUE NOOOOOOOOOOOOO, QUE T'HAS EQUIVOCAT AMB LA RESPOSTA FINAL
que no t'oblides ni m'oblides perquè NO HAS TANCAT RESSSSSSSSSSS, AGGGGGGGGG!!!!!!!!!!!!!

on està el sentit comú (comú a algunes),l'empatia i l'afectivitat
que els records continuen i cada vegada es fa menys adequat l'actitud de "ni sé qui ets, ni vull saber-lo"
QUE NO ÉS VERITATTTTTTTT!!!!!!!!!!!!!!!!!
el "perdó" per les errades comeses (que totes fem, rellettttttttttttt !!!!!!!!!!), s'assumeixen, s'accepten i endavant!!!!!!!!!
CRIDEUUUUUUUUU PER A QUE NO ES TORNEN A APROPAR !!!!!!! AGGGGRRRRRRRRR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
vols passar pàgina?????? doncs, estalvia't cares llargues i parla, que és "un don que nos dieron a los humanos"
NO MOSSEGUE, QUE NO MOSSEGUEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!





dimecres, 20 de juliol del 2011

FELICITAT o ràbia?

En unes horetes comença el 21 de juliol...un gran dia pel nascut en aquest dia,

un gran dia pot ser també...
per les que es desperten amb l'il.lusió que la vida és bella, que són sensacionals, que totes les cosetes estan al seu lloc, que irradien energia, que donen i reben,
per les que no tenen cap causa pendent
per les que comencen cicles nous perquè han tancat els anteriors
o, fàcilment, perquè les han deixar tancar-los
per les que gaudeixen, simplement, per ser vius
per les que tots els dies estan en primavera...tal vegada perquè tenen al "capullo" a prop o tal vegada perquè estan en flor o per conformitat (que no confiança)
a tots aquells i a totes aquelles: FELICITATS!!!

a la resta...
a les que estan cansades de la rutina
a les que uns altres les impedeixen tancar cicles
a les que es desperten pensant "hui pot ser un gran dia" i es bloquegen després d'una mirada,d'un silenci, d'una serietat abrumadora al cor
a les que un "no" en la distància no les serveix com un "no"
a les que esperen en la desesperança
a les insegures
a les intenses de recerques per trobar-se
a les necessitades d'ales per volar lliures
a les que estan al camí entre la violència i la indiferència (et mataria però preferiria molt més passar de tu)
a les madures sense tindre la edat
a totes aquelles: FELICITATS!!! segurament, depen de tu que siga un "millor dia"!!!

Ishalà!!!!

A totes aquelles persones que NO han entés
QUE NINGÚ ÉS DE NINGÚ
QUE LA PERSECUCIÓ ÉS UN DELICTE
QUE CONFONEN SINCERITAT AMB LLIBERTAT
QUE NO SABEN QUÈ ÉS COHERÈNCIA...
aprenentatge, que segur fan la vida més feliç al seu voltant, quan aprenguen algunes lliçons vitals.

Signat: inés alias destroyer o versió "chuky"
BON PROFIT I FELICITATS (no et poses nerviós si et done igual...i si no, reacciona!!)

diumenge, 17 de juliol del 2011

Oprimida o reprimida?? (juny 2007)

Oprimida o reprimida?? O , tal vegada, d’oprimir-te ixen les repressions?

T’han dit alguna vegada que trobaràs el que projectes del teu interior amb força i emoció, el que tu vols a la vida en tots els aspectes?

I com es fa?
Tindré paciència per esperar?
Creuré que ho tinc quan no és veritat?
M’enganyaré per complaure’m o per mancar-me les forces?
I què vull?
Sabré lluitar amb les cartes de ma vida?
Sabré reconèixer les partides guanyades?

Et vull i t’escapes. Crec en l’estima lliure però necessite que m’acarones, a mi i només a mi i després...ja ho veurem, però ara....abraça’m i calla’t...demà potser haja deixat de ser clàssica. El que no s’escapa, el tinc i potser no siga la meua projecció però...somie, cree i la màgia torna i  em pregunte què s’haurà de fer quan “cor i ment”  no s’acaronen i em confonen. I t’estime, l’estimes, no m’estimes, ell m’estima, no t’estime i l’estime  i , la margarida diu que no i comencem des del principi, que t’estime...que síi!!!!! O no? Apareix la ment i em diu molt educadament: Resulta que segons les meues visualitzacions de futur proper pense que a mi em tocarà algú que siga completament diferent a tu. I et voldré canviar i no serà just......ayyy, però quines ganes de canviar-me !!!!!!!!!!!

I l’estimat , un dels estimats, s’escapa perquè la flama no es va encendre, massa excuses interioritzades que no donarien un final feliç junts. Sí, sí...t’enganyes dient-te que el ritme personal, les circunstàncies, l’amistat, la vida...però encara penses: seria perfecte??-i suspires profundament; ell mai ho ha pensat i s’escapa i tu, feliç però enyores amor. T’apareix l’altre, el diferent que t’acaronava i et feia feliç i el raciocini té la resposta: NO. I un següent que et sona a tema conegut, que tens por de invadir el seu espai però ...QUÈ FELIÇ ET FARIA QUE INVADIRA EL TEU...i t’ix el somriure a la cara perquè saps que la vida no potser tan complicada, que és el moment, que passarà....zzzzz...calla’t, deixa endur-te...zzzz ...acarona’m fort i upsssss.....dorm, somia , vola......sempre serà anhelat i ho sabem...però ja estàs entrant en el somni i el vols manipular.......Com puc visualitzar el que no conec? ...xè, calla i dorm...pensa en positiu i somia clar i alt perquè la vida et sentirà i seràs feliç...............a dormirrrrrrrrr!!!!!!!!!!!!!!!





dijous, 14 de juliol del 2011

Tendre i dolç (juny 2009)

Tendre i dolç t’imagine...
Em desfà mirar-te si em mires i, és clar, dissimule. Què fer sinó?
Et buscaria i cercaria la boca teua per, a poqueta nit, desfer-me en ella i, suaument, continuar acaronant-te, olorant els teus batecs, assaborint la teua olor, sospirant amb els teus llavis i gaudint d’aquest sospir.
T’imagine tendre i salvatge, tranquil però enèrgic, proper però llunyà ...tan llunyà com un somni. Ets un somni que em mima amb la seua efervescència i em desfà.
Ens desfà la tremolor de les ànimes mentre assaborim l’alegria del plaer. Tanquem els ulls i la roba ja no està i no fa falta parlar... juguem a observar, tocar i disfrutar. El teu sexe olora els meus batecs i continuem jugant; flamegen els meus pits al cant llibertari de la intensitat i em desfaig. Em somrius i em desfaig. Estic “apressonà” al meu plaer, al teu plaer, al nostre olor que ens desfà i s’apropa la llibertat dels empresonats...aquella que saps que perdràs i et nugarà, et nugaré al plaer de viure i de somiar.
Amb somiar-te, t’acarone.
Amb imaginar-te, em desfaig. 

(escrit al 2009 i copiat i pegat mentre una veïna tenia un orgasme...
PURA VIDA!!)

dimecres, 13 de juliol del 2011

luz (28/06/2009)


…y oí hablar de la luz……..

La luz, esa onda electromagnética que nos muestra claridad, proporciona energía sutilmente, de forma constante, nos acaricia con sus colores y nos invade con la tristeza de la oscuridad.
Pues  sí, la luz……..quiero ver la luz, la luz del túnel frío, longo y tétrico que algunas veces me amenaza. Deseo compartir mi luz con la del universo y perpetuamente conocer ese camino de luz, esperanza, alegría y honestidad.

Pide luz en tu camino y la pedí.
Cree en ella, siéntela y la sentí, la transmití y a alguien le llegó.

Hace un tiempo la perdí, perdí la llama que iluminaba el sentido momentáneo de mi vida y me perdí. Me dejé perder en los rencores, las lamentaciones, los errores ... pasé las noches oscuras, los tiempos de duelo y me dejé resurgir lentamente de las propias cenizas de mi llama.
Mi luz tenía otra tonalidad y en este anagrama magnético ni yo misma podía reconocerme. Noches oscuras, largas borrascas y ….

…hoy, meses después de escribir este texto, buscando uno de los documentos personales que escribí hace años sobre la hermosura de la sonrisa de las mujeres dominicanas y, llevando unos días con algo dentro que decir….m’apereix aquest text que no sóc conscient d’haver-lo escrit, però als meus arxius diu que és meu , del 20 de maig 2007…aquell gran moment on la vida em tenia capturada entre les muntanyes i la conscient inocència dels menors, aquella etapa on pensava tindre la vacuna contra el dolor i la solució al cor….és una sorpresa amb això i no sabeu quant!!!!  reflexionar i veure la paralització d’adrenalina des de fa tant de temps per una fidelitat en la creència del canvi, en els impossibles, en la bondat de l’èsser humà que m’acompanya i en la lluita interna, tal vegada, per les causes perdudes. La primera perduda era jo…i, tal vegada, continue sent-lo i, encara que se m’ha trastocat el pla creatiu de la nit perquè ha sigut molt forta la sensació, volia dir-vos que m’encissen les papallones de la vida perquè confirmen que sóc viva, lliure i bona amant dels bells somnis.


...que algun dia es facen realitat...ishalà!!!

I pensem que mai ens canviarà la vida...




...Perquè el nostre món és fantasia i meravellós, a la infantessa: imaginem que som gossos i gats, somiem amb les fades, les bruixes, les princeses i els prínceps, pensem que els dibuixos són de veritat i sentim que aquella pel·lícula no és de mentides...que sí, que sí...que Heidi i Pedro estan a les muntanyes amb el seu iaio i les cabres i que Marco viatja sense quasi cap risc buscant a sa mare...tot és il·lusió, benestar i felicitat.

Anem creixent i les obligacions comencen: col·legi, deures, els pares ens demanen més coses i ens perdonen menys però continuem sent els herois i heroïnes de la casa, de la nostra vida amb el gran recolzament dels nostres superherois (superman i superwoman = papà i mamà).
I , sense adonar-nos, tenim el nostre criteri i volem que siga l’única realitat. El món ja no roda amb tanta facilitat i les historietes diàries ja no són una pel·lícula amb final feliç. A més, canviem els personatges principals de forma clara: el grup d’ amigues serà el més meravellós del món sencer, les confidents, les màgiques psicòlogues, les companyes de rialles, de secrets, dels nostres moments....papà i mamà passaran al grau de “altra vegada amb el mateix sermó!!!: que si ..”.abans de les 00:00 has d’estar a casa, ves en compte amb Pepe, per favor...fes-me cas, i , no has fet els deures? I l’examen? Segur que bé? , etc, etc, etc” i penses que la “mal” anomenada millor amiga serà per sempre, que els companys de classe, del barri, dels estius t’acompanyaran en les teues idees i vida. Penses que ets immortal i lliure, que et menges el món i resulta, que el món no tardarà molt en dir-te:

RINGGGG !!!!!!!!!!!!!! DESPERTAAAAAAAA !!!!!!!!!!!

Aquest dia no serà un, si nó molts. Un, la vida et dirà que les teues amigues t’han fet mal i que no t’estimen incondicionalment com tu imaginaves; un altre dia, t’informaran d’una mort, una malaltia, un accident d’un ser estimat; un altre, als estudis o al treball no et sents bé ni et plena cap cosa ni l’ambient és tan meravellós; al següent, t’adonaràs que estàs enamorada de la persona inadequada o, tal vegada, d’una altra; i tu vas canviant més i més. El temps passa i deixa el seu so a cada pas : tic, tac, tic, tac...Creixes cap a la maduresa i tic tac esdeveniments tac tac tac.... Superables.

Alguns dies, cridaràs amb dol interior : BASTA DE TANTES MALES HISTÒRIES AL MÓN, BASTA, PER FAVOR.
No suportaràs cap notícia dels informatius (terratrèmols, guerres, petroli a la mar, maltractament de xiquets, de dones, bojos pels diners, pel poder, terrorisme...) tic tac tic tac , no entens perquè hi ha notícies que mai seran notícia (els ninguneados com diria Galeano) , ni les mentides mediàtiques ni la hipocresia social ni la manipulació per tots els costats. No ho suportaràs i t’adonaràs que tu pots fer poqueta cosa i sabràs que dins d’aquesta crisi global també està la local tic tac tic tac i la pròpia RINGGGGGGGGG. Continues creixent i la sensibilitat innocent de la infantessa és ara sensibilitat extrema. I creus fer el que està al teu abast però quedarà el dubte i el temps no pararà i les coses irreversibles ho seran per sempre.

Mai pensaves que passaries moltes de les coses que has viscut. No les podries haver escrit ni imaginat ni somiat i han sigut. Ara ho saps. I , a vegades penses: què pensaria la persona maltractada de la seua parella, ho imaginaria ?? què pensava l’immigrant quan va agafar el cayuco o la patera del món “civilitzat”, que estaria ple de repressions i de racisme?? , qui nascut a una guerra o post-guerra imaginava sobreviure, ser feliç i fer feliç al seu entorn? Qui ho imaginaria ? Sorpreses roïnes i bones però sorpreses igualment.
I dins de 3 mesos, 10 anys, 50...què escriuré de la meua vida...què tens per segur? Tic tac taca taca ticcccccccccc !!!!!!!!!! L’essència, el teu passat, la teua història supeditada a  la gràcia de viure: les circumstàncies, el temps, les decisions presses, les casualitats, les oportunitats han fet, fan i faran que canvies les formes. S’adaptem als canvis però mai perdrem l’essència perquè al igual que quan eres xicotet demà també necessitaràs l’amor, l’estima, la companyia, la complicitat, la comprensió, l’il.lusió de viure, la llibertat d’expressar-te, la llibertat de decidir, la seguretat que existeix la bondat als que t’envolten, la bondat al món, la innocència de les accions, els paisatges interiors verges per trobar-te sempre amb sorpreses íntimes (la gràcia del descobrir-te, d’avançar, de donar i rebre). Cada vegada potser seràs més exigent amb tu mateixa i amb els teus. Cada dia, a cada pas, a cada crisi, etapa d’inseguretat, canvis forts necessitaràs observar-te a l’espill i saber que tu ets el tresor de la teua vida, la que tries el camí, la teua pròpia heroïna, la responsable dels teus èxits i dels errors...Aprofita’ls per actuar d’alguna altra manera la següent vegada. Reflexió i neteja interior.
La vida et posa a prova i tenim pors adherits al nostre jo (massa murs interns) que t’impedeixen encertar a la primera. Malauradament, tu continuaràs sent la responsable de les teues decisions, únicament tu. Tu ets la pròpia heroïna de la teua història, la supervivent de les teues errades. Observa’t, acarona’t, lluita i no desfases la teua essència perquè tu ets meravellosa només per ser com ets. Aprofita’t.

La vida és com el creixement d’una rosa, amb moltes punxes a la tija però amb resultat inesperat: una flor de bona olor, delicada, dolça...

Perquè mai sabrem què ens tindrà preparada la vida


P.D. Tot és clar, quan parle de la infantessa em refereix a aquella que no ha estat trencada per cap esdeveniment terrible i d’una persona del món que es creu desenvolupat.
Escrit al 2007
( i hui hi hauria una altra pregunta a fer-me només: existeix l'essència?? 
també hi hauria alguna modificació però...no la faré)