va arribar el dia i les maletes anaven carregades de les vessants de la vida en plenitud, el sobrepes material no seria el problema, ni el punxó al cor que ofegava la gola ...
ell duia totes les coses necessàries per començar un nou camí: desig de millores vitals i retrobades meravelloses, encara que deixava enrere un passat intens, molt intens
dies on les llàgrimes havien sigut les protagonistes, els últims, que contrarrestaven l'absència d'elles durant anys;
un cos dividit
un cor trencat
al cap, dolor
i el cos, sense alè
fàcil reconèixer la càrrega que duia a les esquenes
temps, era temps
un temps on la vida l'havia ensenyat els ullals i les arpes,
un temps on havia aprés a estimar d'una altra manera
un temps on l'equilibri, possiblement, havia desaparegut i el cercava obsesivament...front a un llibre, una notícia, un amic, una festa, una amiga, una chelita....altra chelita...
un temps boig, innecessàriament boig
temps, era temps
el balanç final, segurament, encara per fer un "no modificable"
"Una ciutat inolvidable baix el seu caminar i infinitat de meravelloses petites coses a/per valorar" - serà un discurs fàcil i,tal volta, l'únic necessari que la gent li demanarà...Curiosament, com passa sempre, només ell sabrà de les vivències fortuïtes, de les buscades, de les trobades, de la màgia dels carrers, de les relacions creades, d'ella...només ell entendrà, darrere d'aquesta frase, el potent significat d'aquella inolvidable ciutat i d'aquelles valorables coses i explicarà aquell temps passat junt amb la mirada de nostàlgia, el mig somriure còmplice amb si mateix mentres resonarà la veu segura i càlida acompanyada d'incomprensió sense necessitat de ser comprés...
va arribar el dia i les seues maletes anaven carregades de les vessants de la vida en plenitud, el sobrepes material no seria el problema, ni la frase repetida de "cuando marche, no quiero espectáculos en el aeropuerto........", ni les preses per arribar a temps al treball, ni la cua que et recordava la lentitud del pas del temps quan voldries que parara
pot ser era el rebombori emocional controvers, pot ser et guanyava la força perquè ell era el subjecte de l'acció,
i a tu l'escena et removia l'adéu, et bategava el cor a velocitats no permeses i es tranquilitzava...tot control, com havia de ser...,
afloraven llàgrimes però no tenies la llicència al pataleig: tot control, continuaves al camí correcte...
s'aprovava l'hora final, l'acomiadament i no et donares cap llicència més: havia de ser ràpid, el teu cos volia fugir, les paraules es quedaven curtes i l'angoixa havia de sorgir... i així va ser el rodatge de les darreres escenes en "maletes plenes, dubtes infinits"
Per informació del públic: la segona part de la pel.lícula baix el nom "Com havia de ser???????? benvinguda a: la vida en si mateixa" està en procés de rodatge i correspon a les escenes viscudes després de...per ordres de la productora, mai veurà la llum per públic massiu.
Gràcies i perdoneu les molèsties.
