dijous, 16 de juny del 2011

cin(i)sme emocional

Un dia despertes amb ganes que la sort torne i t'acompanye durant una llarga temporada,
mires el cel i tot apunta que les constel·lacions han quadrat el cercle i la lluna et somriu amb complicitat,
valores els pros i les contres...
decideixes deixar-te anar, 
la vida flueix, et diverteixes,t'uneixes a un fil conductor diferent i apareixen més curiosetats amb ganes de saciar, el cuquet intern es desperta i vols més d'això: esclat de vida!!
Jugues la baralla amb les teues cartes damunt la taula,
les peces claus es mouen suament sense fer "jaque-mate", ben al contrari, amb pau, serenitat i tendressa.
Et van guanyant la partida sense adonar-te'n (és fàcil quan pareix que vibres en la mateixa melodia)
L'exèrcit d'alfils està de baixa: sents que no fa falta defensar-se.
La cavalleria ha deixat les armadures de combat. Els cavalls pasten harmoniosament en les praderies.
La pòcima de l'alegria pareix que dona els seus fruits i voles cap al somni...

La tragèdia s'està teixint de forma paral·lela a la teua pel·lícula...
i té un final on, possiblement, tots morim i confiem que un altre guionista ens contracte com a protagonistes d'una pel·lícula d'ensomni, on el vol no tinga aterratge obligatori,
on la sensació d'estimar acarone a les ànimes implicades,

sense cinisme emocional
la realitat supera la ficció i aquesta pel·lícula continua, curiosament, continua
i l'època de crisi no ha donat per pagar-li el contracte a l'actriu secundària,
el guió ha canviat i la directora de repartiment, encara que no és nova, ara suporta la càrrega d'un pressupost mínim amb la recerca d'un immillorable resultat:
SORT 


 P.D: Amb links de bandes sonores, disfruteu-les !!
besotsss

1 comentari:

  1. No era sort, el que necessitaves...era i és amor a tu mateixa i independència del collar amb la cadena curta...

    ResponElimina