dimarts, 25 d’octubre del 2011

meu fado é meua melodia





é com la vida mesma, 


el fado ens acompanyà durant uns dies a la nostra vida junt a unes altres melodies, les quals han tingut diferents tonalitats i harmonies...


unes per les llengües vehiculars: 


português amb les seues tendreses...lindinhas, obrigadinha, meninos, el somriure de complicitats per no compartir llenguatge però sí comunicació


anglés amb alguns com alemans o cambrers, cantant de fado que el camí ens ha ficat a mà  


l'euskera al nostre costat  quan es parla de eusko askatusa a l'altra banda de la península


altres melodies per tocar dins sense necessitat de paraules:


un iaiet al qual li sobraven les paraules per entendre i fer-se entendre acompanyat d'una mirada viva, major, cansada i atentíssima...un amoret...


una "pessoa" que va obrir, en primer lloc, les nostres orelles, després la nostra pel i, passant els minuts: els nostres cors ...el principi va ser fàcil: només s'havia d'escoltar a una distància oportuna on les seues mans entre les sis cordes feien la resta; el racó era intimista, aïllat, fosc, solitari...es plenava amb el seu fer. La continuació, va ser més difícil, demanava apropament i sense furtar-li el seu espai màgic...joâo faria l'aproximació i, causalment, les paraules van confirmar la meravella del viure, del conèixer...de "l'inferno" al somni...i fluirà!! 


o manuel dos óssos que, alimentant feliçment els nostres estòmacs i la nostra mirada va aconseguir el no oblit, la nostra gràcia...


i, no, no ens hem enfadat ni hem apropat d'una altra manera les nostres ànimes -els presagis, per a no variar, han sigut errats: guanya la confiança i perden les pors


la nostra relació és art - podria afirmar joâo- i, en conseqüència: divina - diria inês
i per a qui no puga entendre-la, per a aquells que les guanya el raciocini seria alguna cosa pareguda a espectant, respectuosa, còmplice, senzilla i grandiosa.


...lletra de "meu fado meu"....




Trago um fado no meu canto
Canto a noite até ser dia
Do meu povo trago pranto
No meu canto a Mouraria


Tenho saudades de mim
Do meu amor, mais amado
Eu canto um país sem fim
O mar, a terra, o meu fado


Meu fado, meu fado, meu fado, meu fado
De mim só me falto eu
Senhora da minha vida
Do sonho, digo que é meu
E dou por mim já nascida


Trago um fado no meu canto
Na minh'alma vem guardado
Vem por dentro do meu espanto
A procura do meu fado
Meu fado, meu fado, meu fado, meu fado....