diumenge, 20 de juny del 2010
SEN(y)EGAL, ETNiVAL
Segons l'agenda d'inés de dijous passat (10 de juny) fins dimarts 15 de juny...la baixada a la terreta anava a ser una amanida del projecte CAMP DE TREBALL, principalment però, lògicament, els ingredients familiars i amistosos no faltaríem: qui, on, com i quan?? ni idea, aquesta vegada, no estava gens organitzat el cap de setmana però segur que anava bé...els dinars familiars estaven pactats i els horaris de treball, també.
Només faltava donar senyals de vida i que bufara el vent........el vent va bufar i algun representant sudsaharià ens va oferir el color humà que, a poc a poc, ens va transformar en calor humà acompanyat d'una melodia de percussió del més profund sentir de la terra.
Amb aquestes sorpreses: palets percussioners, carbasses, la nit en la platja, les alegries al fer-se de dia i l'intuició d'anar sumant enllaçant novetats i noves bones persones amb els de sempre, els que hi seran tornes a agafar un tren amb inquietuts laborals tras les disputes administratives, la gestió del conflicte i un "podria haver sigut meravellós però hem d'assimilar la realitat laboral" on mai quadra el desig amb el bon fer dels que paguen l'activitat d'estiu.
Agafes el tren i deixes que els rotllus enrere, vas a cap a la bipolaritat del ara....
...algunes notícies dolentes que envolten als teus companys de treball, dinamització del Congrés de Gent Gran de Catalunya a pobles graciosos de la geografia catalana, pèrdues gegantíssimes per les carreteres, bona resolució, atascament de la targeta en una màquina de pagar zona blava, nervis, ansietats i, finalment, tot rutlla: dorms la migdiada, no treballes per la vesprada i pots agafar les forces que pergueres durant el cap de setmana i durant les matinades d'aquests dies que et deixen preparada per viure: L'ETNIVAL a Girona...plutges, tempestes, molta gent en espai lliure i bona música, bona companyia, taurons nous, peatges i les "benvingudes nocturnes a la ciutat dels prohibits anar a més de 80", cansanci i alegria; treballs del màster i cabells de rambo: donen energia i alliberen de pentinar-se: hui pot ser un bon dia, encara que el meu cos s'haja adelantat a la lluna plena perquè va per lliure (molt bé acompasat amb la meua ment i cor, què li farem!!)
Ara, preparada per a les retveles de Sant Joan amb Rauxa i més amics i amigues.
Només faltava donar senyals de vida i que bufara el vent........el vent va bufar i algun representant sudsaharià ens va oferir el color humà que, a poc a poc, ens va transformar en calor humà acompanyat d'una melodia de percussió del més profund sentir de la terra.
Amb aquestes sorpreses: palets percussioners, carbasses, la nit en la platja, les alegries al fer-se de dia i l'intuició d'anar sumant enllaçant novetats i noves bones persones amb els de sempre, els que hi seran tornes a agafar un tren amb inquietuts laborals tras les disputes administratives, la gestió del conflicte i un "podria haver sigut meravellós però hem d'assimilar la realitat laboral" on mai quadra el desig amb el bon fer dels que paguen l'activitat d'estiu.
Agafes el tren i deixes que els rotllus enrere, vas a cap a la bipolaritat del ara....
...algunes notícies dolentes que envolten als teus companys de treball, dinamització del Congrés de Gent Gran de Catalunya a pobles graciosos de la geografia catalana, pèrdues gegantíssimes per les carreteres, bona resolució, atascament de la targeta en una màquina de pagar zona blava, nervis, ansietats i, finalment, tot rutlla: dorms la migdiada, no treballes per la vesprada i pots agafar les forces que pergueres durant el cap de setmana i durant les matinades d'aquests dies que et deixen preparada per viure: L'ETNIVAL a Girona...plutges, tempestes, molta gent en espai lliure i bona música, bona companyia, taurons nous, peatges i les "benvingudes nocturnes a la ciutat dels prohibits anar a més de 80", cansanci i alegria; treballs del màster i cabells de rambo: donen energia i alliberen de pentinar-se: hui pot ser un bon dia, encara que el meu cos s'haja adelantat a la lluna plena perquè va per lliure (molt bé acompasat amb la meua ment i cor, què li farem!!)
Ara, preparada per a les retveles de Sant Joan amb Rauxa i més amics i amigues.
VISCA EL SOL, VISCA LA LLUM, VISCA L'ALEGRIA I ELS ABABOLS!!!
Comença l'estiu i continuem en primavera a Fontrodona
Comença l'estiu i continuem en primavera a Fontrodona
divendres, 18 de juny del 2010
puxi loqui
Un regal d'Adeta de los bosques
La fábula del Puerco-espín.
Durante la era glacial, muchos animales morían por causa del frío.
Los puerco-espines, percibiendo la situación, resolvieron juntarse en grupos, así se abrigaban y se protegían mutuamente, más las espinas de cada uno herían a los compañeros más próximos, justamente los que ofrecían más calor.
Por eso decidieron alejarse unos de otros y comenzaron de nuevo a morir congelados.
Entonces precisaron hacer una elección: o desaparecían de la Tierra o aceptaban las espinas de los compañeros.
Con sabiduría, decidieron volver a estar juntos.
Aprendieron así a convivir con las pequeñas heridas que la relación con un semejante muy próximo puede causar, ya que lo más importante era el calor del otro.
Y así sobrevivieron.
Moraleja
diumenge, 6 de juny del 2010
De tren en tren i tira perquè et duu la corrent II
METRU PARAL.LEL. LÍNIA 3: VERDA...
Quasi tots els dies, la rutina del transport públic comença sobre les 8.30-8.45, hora aproximada en la qual entre a la bogeria dels interiors de la ciutat de Barcelona i, sense adonar-te estàs introduida en l'estrés que imprime aquesta urbe: comences baixant ràpid les escales, somrius al músic que li ha tocat aquest matí tocar a l'espai de "músics al metro", adelantes a les persones més lentes que et trobes al passadís, targeteta, passes, baixes més escales i esperes entre 0 segons a 2 minuts l'arribada del teletransportador...et fiques la jaqueteta, l'aire condiciona el fred que pots tindre al cos, mires als acompanyats de vagó i flipes amb la diversitat humana fins....PRÒXIMA ESTACIÓ CATALUNYA (tu pensant que ja estaves a Catalunya des de que estàs ací i...no, Catalunya és aquesta parada de trenssssss!!! jajaja)....on, sense saber tampoc massa per què fiques més velocitat a les teues cames, fas de Fòrmula 1 entre les persones que duen un ritme diferent al teu, passes unes màquines, el bar, els indigents, les màquines d'extraure bitllets, altra maquineta i baixes flipant-la cap als FERROCATAS...ALTRA VEGADA: LA LÍNIA VERDA....uuuuhhhmmmm...quant de verd en aquestes vies!!!!
En aquest lloc tens uns 30 minuts on cada dia és un misteri: uns dies dorms, uns altres llegixes, uns altres mires per la finestra quan arribes als paisatges de muntanya, uns altres observes els personatges i converses dels veïns del lloc i uns altres rius amb les sorpreses anecdòtiques...
fa dies que ha arribat la primavera i ja dus alguns dies amb samarretes de tirants, l'aire del ferro cata és intens i, normalment vas tapaeta, discreta i despertant-te però alguns dies, darrere del teu llibre, notes una presència que no et quita ull....uhhhmmmm, no el conec, no???? - penses silenciosament...A més, aquest transport públic té els seient molt propers i el contacte és senzill, sobretot, quan algú té més d'un metre i mig d'alçada com sol passar amb els homes..... continues en el teu món dels llibres de convivència però no et pots concentrar massa perquè has d'averiguar què està passant, t'està mirant i, quan tu mires i ell retira la mirada....ahhhh!!!! què bé!!! no tens pistes sobre el personatge però està entretenint-se amb tu i la seua mirada és curiosona!!! continues llegint i canvies l'estratègia: vas a baixar el llibre de posició per veure si aconseguixes, de forma simultània, seguir la seua mirada mentre llegixes i.......siiiii, TE PILLÉ!!!!!!!!!!!! l'estàs ensenyant les mamelles!!!! ajajajajajaaj...la teua samarreta havia decidit desbotonar-se i, sense saber-lo, havia deixat a la llum els teus pits...(ayyyy, pàjaroooo), t'embotones, somriure pícaro del company de tren, alguna mini risa i a continuar llegint...titutí...PRÒXIMA PARADA BELLATERRA...m'alce jo i també ell...comorrrrr?????? doncs, una xicoteta conversa amb el company desconegut que havia visionat el que li deixava la meua roba interior i fins la divergència de camins amb un...bon dia!!! fins la següent!!! i aquestes mitges rises de..."seràs pájarooo"!!! comencen les teues andadures per dins de la muntanya cap al despatx de la UAB.
Hui pot ser un bon dia!!! ;)
Quasi tots els dies, la rutina del transport públic comença sobre les 8.30-8.45, hora aproximada en la qual entre a la bogeria dels interiors de la ciutat de Barcelona i, sense adonar-te estàs introduida en l'estrés que imprime aquesta urbe: comences baixant ràpid les escales, somrius al músic que li ha tocat aquest matí tocar a l'espai de "músics al metro", adelantes a les persones més lentes que et trobes al passadís, targeteta, passes, baixes més escales i esperes entre 0 segons a 2 minuts l'arribada del teletransportador...et fiques la jaqueteta, l'aire condiciona el fred que pots tindre al cos, mires als acompanyats de vagó i flipes amb la diversitat humana fins....PRÒXIMA ESTACIÓ CATALUNYA (tu pensant que ja estaves a Catalunya des de que estàs ací i...no, Catalunya és aquesta parada de trenssssss!!! jajaja)....on, sense saber tampoc massa per què fiques més velocitat a les teues cames, fas de Fòrmula 1 entre les persones que duen un ritme diferent al teu, passes unes màquines, el bar, els indigents, les màquines d'extraure bitllets, altra maquineta i baixes flipant-la cap als FERROCATAS...ALTRA VEGADA: LA LÍNIA VERDA....uuuuhhhmmmm...quant de verd en aquestes vies!!!!
En aquest lloc tens uns 30 minuts on cada dia és un misteri: uns dies dorms, uns altres llegixes, uns altres mires per la finestra quan arribes als paisatges de muntanya, uns altres observes els personatges i converses dels veïns del lloc i uns altres rius amb les sorpreses anecdòtiques...
fa dies que ha arribat la primavera i ja dus alguns dies amb samarretes de tirants, l'aire del ferro cata és intens i, normalment vas tapaeta, discreta i despertant-te però alguns dies, darrere del teu llibre, notes una presència que no et quita ull....uhhhmmmm, no el conec, no???? - penses silenciosament...A més, aquest transport públic té els seient molt propers i el contacte és senzill, sobretot, quan algú té més d'un metre i mig d'alçada com sol passar amb els homes..... continues en el teu món dels llibres de convivència però no et pots concentrar massa perquè has d'averiguar què està passant, t'està mirant i, quan tu mires i ell retira la mirada....ahhhh!!!! què bé!!! no tens pistes sobre el personatge però està entretenint-se amb tu i la seua mirada és curiosona!!! continues llegint i canvies l'estratègia: vas a baixar el llibre de posició per veure si aconseguixes, de forma simultània, seguir la seua mirada mentre llegixes i.......siiiii, TE PILLÉ!!!!!!!!!!!! l'estàs ensenyant les mamelles!!!! ajajajajajaaj...la teua samarreta havia decidit desbotonar-se i, sense saber-lo, havia deixat a la llum els teus pits...(ayyyy, pàjaroooo), t'embotones, somriure pícaro del company de tren, alguna mini risa i a continuar llegint...titutí...PRÒXIMA PARADA BELLATERRA...m'alce jo i també ell...comorrrrr?????? doncs, una xicoteta conversa amb el company desconegut que havia visionat el que li deixava la meua roba interior i fins la divergència de camins amb un...bon dia!!! fins la següent!!! i aquestes mitges rises de..."seràs pájarooo"!!! comencen les teues andadures per dins de la muntanya cap al despatx de la UAB.
Hui pot ser un bon dia!!! ;)
dimecres, 2 de juny del 2010
De tren en tren i tira perquè et duu la corrent
titutíiiii....PASSATGERS DEL TREN DESTINACIÓ BARCELONA SANTS VA EFECTUAR LA SEUA EIXIDA, PASAJEROS DEL TREN DESTINO BARCELONA SANTS EFECTUARÁ SU SALIDA....titutí (ritual 2010)
Era diumenge i el vehicle que em transportava eixia amb una hora de retard... em vaig convertir en la nervioseta lectora, observadora, telefoneadora i dormilona...BBUUUFFF!!! i, com sempre, serena (nervioseta o serena??)...l'hora es passa, et situes al seient número 1 B del vagó 19 de front a tots els meus acompanyants de viatge. Allí estava ella amb un xiquet que no arribava als dos anys, ella era una careta tendra i per les faccions, color dels cabells,etc els seus orígens ens translladen a l'altra zona de l'Atlàntic, somreia amb el fillet però ensidistrada en el seu món....
..comencem el viatge i darrere el seu pas es queda, primer, la ciutat;després, l'horta i, seguidament: plora...no li serveixen els reclams del bebé, està deixant coses enrere: la seua història que, lògicament, el "fill-nouvingut" encara no pot entendre: mami, té el seu cos i ment viatjant cap el passat...
...em costa agafar el som i mira que estic cansada però hi tinc cosquerelles a la tripeta, relax, pensaments, ben tapaeta i cap al teu món: inés...el dels somnis..zzzzZZZzz
METRU PARAL.LEL LÍNIA 3. línia VERDA....
(to be continued)
Era diumenge i el vehicle que em transportava eixia amb una hora de retard... em vaig convertir en la nervioseta lectora, observadora, telefoneadora i dormilona...BBUUUFFF!!! i, com sempre, serena (nervioseta o serena??)...l'hora es passa, et situes al seient número 1 B del vagó 19 de front a tots els meus acompanyants de viatge. Allí estava ella amb un xiquet que no arribava als dos anys, ella era una careta tendra i per les faccions, color dels cabells,etc els seus orígens ens translladen a l'altra zona de l'Atlàntic, somreia amb el fillet però ensidistrada en el seu món....
..comencem el viatge i darrere el seu pas es queda, primer, la ciutat;després, l'horta i, seguidament: plora...no li serveixen els reclams del bebé, està deixant coses enrere: la seua història que, lògicament, el "fill-nouvingut" encara no pot entendre: mami, té el seu cos i ment viatjant cap el passat...
...em costa agafar el som i mira que estic cansada però hi tinc cosquerelles a la tripeta, relax, pensaments, ben tapaeta i cap al teu món: inés...el dels somnis..zzzzZZZzz
METRU PARAL.LEL LÍNIA 3. línia VERDA....
(to be continued)
afrocaribenya ...
Més cari que afro però ací teniu la musiqueta final que m'acompanya a les 21.30 hores dels dimecres...
http://www.youtube.com/watch?v=KEUGA3GwZLA
i a més doneu una volta per Burkina Faso...què faser, mon amouresss????
QUI BALLA EL SEU MAL ESPANTA ;)
http://www.youtube.com/watch?v=KEUGA3GwZLA
i a més doneu una volta per Burkina Faso...què faser, mon amouresss????
QUI BALLA EL SEU MAL ESPANTA ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)