Aquesta setmana era per celebrar el cercle tancant-se...
del silenci al tacte;
del tacte a la possibilitat
del tancament a l'expectativa
Com la primera vegada...
van ser necessaris només retobar-se a curta distànica, clavar-se la mirada... uns dolços mossos,
unes tendres abraçades i unes quantes dances sincròniques furtives i genuines per trencar la treva
retornant al bucle de la il.lusió impura.
I ara? Farem diferent !!! ;)
música i acció!!! que nos quiten lo bailao !!!!!!!
Tristesa i decepció quan algú ha entrat en el sistema de no valors que ens marca aquesta societat i en nom de l'amor és capaç de col.locar possessius a les persones: "es mío" i ho diuen amb la boca gran, la suposada mirada de seguretat als ulls i apreten les mans.
Tot un compedi per ser medicades pel psiquiatra: només tu ets teua, només tu.
Tristesa i decepció quan, aquelles persones que han escoltat moltes vegades a l'orella, "eres la mujer/el hombre de mi vida" obliden pensar i sentir si l'altre és, de veritat, "l'home o la dona de la seua vida" in eternum i obliden prendre decisions i dir adéu, amb el beneplàcit de la pau i del seu criteri, l'únic potent, senzill i vàlid..." caure en les xarxes de l'oblit"
Massa gent que, cada vegada menys persones, en el nom de l'amor vigilen, assagen, sacsegen i inclús maten perquè algú era seu i, ilògicament, de ningú més...compartir és una acció habitual en la nostra vida per a moltes, fins que arriba "l'amor de la seua vida" i, clar, la desconfiança i inseguretats individuals ocasionen la mancança d'espais de llibertat canviant-les per "l'antiabalot nòvia/o" on tot passa per l'altre: mòbil, correu electrònic...CONTROL, CONTROL, CONTROL ...es fitxa a casa, al treball i s'allunyen de si mateixos en pro de la violència estructural sistèmica de "la cultura del matrimoni". Li diuen "Te quiero" i obtenen el beneplàcit d'un contracte en blanc per fer amb la vida de l'altre el que s'estimen oportú...increible, però cert.
Viure en presó en nom de l'amor, alimentar l'obsessió en nom de l'estima, sentir l'abús de poder i la mancança de llibertat per inseguretats de l'altre, en nom del "no fer-li mal", "és que m'estima" (i tu a ella? i tu a ell? i tu i tu i tuuuuuuuuuuuu!!!!!???) ...la dissonància cognitiva creada i manipulada per aquesta societat on sembla impossible ser feliç sense tenir a algun al nostre servei... i on el surrealisme arriba a "matar porque era mía, era mío" de la que, segurament, anava morint en vida en nom d'un sentiment gran, profund, humild, màgic i desitjable en tot arreu. REEDUCACIÓ VITAL JA!!
NO ÉS AMOR...tal vegada és bogeria, malaltia, obsessió, inseguretat, incomprensió, venjança, submissió, falta de criteri, deshumanització...l'amor es comparteix, es respira, et dona llibertat, benestar, trenca cadenes i dona ales.
hipocresia, massa dosis d'hipocresia Les persones no som de ningú i l'estima en cadascuna de les nostres relacions hauria de ser un ingredient bàsic, una necessitat per ser complets i lliures (volem més cadenes encara que les que marca el sistema classista dominant???? No m'ho puc creure!!!!)
