dimecres, 7 de març del 2012

EL MEU LLOC AL MÓN???

Camí de tornada al nord...
donar-vos les gràcies per ser i estar, 
curiosament, al vostre lloc, al lloc on jo vaig a beure i alimentar-me d'emocions riques;
han sigut dies feliços, plens de llum i relacions sanes, del Mediterrani que olora a PERSONES amb majúscules, 
de les meues parts del cor que batega amb necessitat de moviments, 
d'aquests moviments que ens fan sentir que són vius per alguna cosa més que "nàixer, crèixer, reproduïr-nos i morir"
sempre es queda curt en quant a temps i a algunes de vosaltres "no ha sigut possible", encara que arribarà i amb la mateixa energia, 
aquella energia calmada per l'amistat i intensa perquè no pot ser d'una altra forma quan hi ha estima...
M'encisseu i, junt amb la família, feu que recorde (torne a passar pel cor) què sóc ara, què he sigut i...m'ajudeu a saber què puc ser demà, 
la dinàmica del sistema i la meua comunicació amb el ara i els motius
El resum d'aquesta setmaneta és esplèndid: 
La mascletà del primer de març em va deixar arribar a casa a una hora prudent, 
els braços oberts i taula parada amb molts ingredients: cossos i caps diferents: uns es fan grans (papis) i altres creixen sense límit (nenes)
després de dinar van arribar els sis ous ecològics acompanyats de dolces retines i diamants en persones...reunió desesperada i final inèdit, final encara per viure i veure ;)
sopar reprogramat a l'alqueria en plena horta i a somiarrrrrrrr...zzzzz
Segon dia de març on repetint la mateixa melodia:
dominant de l'escala: la llibertat,
la tònica: l'amistat
i l'harmonia: el cercle virtuós d'aquells que s'apropàreu al bon sopar i el bon diàleg al Terra... a més: continuem configurant el treball de la trobada i flueix: acumulació de "sís" i sembla fàcil perquè ho és ;), costava acomiadar-se de la nit i tard tornaren a somiar...zzzzzz

Arribem al tercer dia on "alguns resucitaren" i, sí, focs d'artifici a flor de pell...bona nit per tocar terra mentres somies...la nòria puja i el clímax està per arribar però hi ha esperança: no woman, no cry !!!




diumenge, dia de descans, matí de llavor negra, sol incessant del cabanyal, tocs de percussió i somriures amb força, llegint mirades i vivint un nou despertar...paelleta tranqui i vista i viscuda les parts familiars...continues arribant a les metes marcades dels dies....el sol de nit, el pis d'ocupació torna a obrir les portes i ...demà, més!! 
dilluns dopada i queixal-cirurgià fan la seua feina ben feta
sisé dia pose cara, plors i cos a la nouvinguda júlia
i al seté dia, tot haguera estat fet amb una personeta pendent ...aquella que pujava i baixava la nòria de la infantessa i adolèscencia amb la ineseta del 5, 6...15,16...anys...arribarà, fixe i amb la mateixa alegria i curiosetat!!

Ara al tren, aquest vehicle que ens apropa i ens allunya a velocitat supersònica...
amb la mateixa celeritat que van els meus somnis i les meues pors,
curiosament, 
la ninot de falles ha agafat aire per "preparada-llista-ja!!": vull tornar per quedar-me entre vosaltres...que pareee el trennnnnnnnn o que accelereeeee però, sí, necessite un "complet"...
amigues i amics: gràciessssssssss!!! i fins la següent, siga per quedar-me o no ...
la vida dirà i segur que vol alguna cosa que encara no he descobert








de l'hivern dur a la primavera prometedora, si és amb vosaltres, segur que és més florida