Un dia despertes amb ganes que la sort torne i t'acompanye durant una llarga temporada,
mires el cel i tot apunta que les constel·lacions han quadrat el cercle i la lluna et somriu amb complicitat,
valores els pros i les contres...
decideixes deixar-te anar,
la vida flueix, et diverteixes,t'uneixes a un fil conductor diferent i apareixen més curiosetats amb ganes de saciar, el cuquet intern es desperta i vols més d'això: esclat de vida!!
Jugues la baralla amb les teues cartes damunt la taula,
les peces claus es mouen suament sense fer "jaque-mate", ben al contrari, amb pau, serenitat i tendressa.
Et van guanyant la partida sense adonar-te'n (és fàcil quan pareix que vibres en la mateixa melodia)
L'exèrcit d'alfils està de baixa: sents que no fa falta defensar-se.
La cavalleria ha deixat les armadures de combat. Els cavalls pasten harmoniosament en les praderies.
La pòcima de l'alegria pareix que dona els seus fruits i voles cap al somni...
La tragèdia s'està teixint de forma paral·lela a la teua pel·lícula...
i té un final on, possiblement, tots morim i confiem que un altre guionista ens contracte com a protagonistes d'una pel·lícula d'ensomni, on el vol no tinga aterratge obligatori,
on la sensació d'estimar acarone a les ànimes implicades,
sense cinisme emocional
la realitat supera la ficció i aquesta pel·lícula continua, curiosament, continua
i l'època de crisi no ha donat per pagar-li el contracte a l'actriu secundària,
el guió ha canviat i la directora de repartiment, encara que no és nova, ara suporta la càrrega d'un pressupost mínim amb la recerca d'un immillorable resultat:
SORT
P.D: Amb links de bandes sonores, disfruteu-les !!
besotsss
dijous, 16 de juny del 2011
dissabte, 4 de juny del 2011
dubtomania vs. dencontrola't del control
Rellegia la darrera entrada al blog i m'apareix un somriure...QUINA BOGERIA DE PERSONA ESTIC FETA!!!!!!!!!!
La continua recerca de resultats, de les solucions ja!! (inquietuds que s'apoderen del ser meu = primera arma de destrucció d'esperances)
les ansies amb mi mateixa i la immensa paciència amb altres (quin és el motiu? aprenentatge cap a la tranquilitat i respecte als ritmes vitals)
la capacitat de contenció amb el legítim altre i la incapacitat de contindre'm si la decisió de l'altre ha de veure amb mi mateixa: repetisc el "ja està bé: de la paraula a l'acció JA!" o.."si jo ho solucione, tu també pots, vingaaa!!!" ( histerisme intern propi versus zen espirit?? segona arma de destrucció massiva, falta d'aprenentatges)
l'estabilitat que manca amb l'equilibri de moltes coses,
la funambulista en el fil de la vida positivitzant i, a la vegada, donant negatius en els esdeveniments,
la intensitat de viure la part emocional amb el catacrack trencador de "no serà possible", les esperances cap a les noves arribades entrellaçant-se amb la dubtomanies,
les visualitzacions, intuicions i sensacions fent-se realitat que, pareix ser, que tanta por em donen si desapareixen ( on està el timó si desapareixen?? darrere de la por que es faça realitat? (tercera arma massiva: el control que no controles = por, "em faig caqueta si tot va mitjanament bé??? però, si és el que vull!!!! sí, és el que vull??? serà o no serà?)
I, com habitualment passa, apareixen les bones amigues, les que et fan volar quan necessites ales i et fan tocar terra quan el vol està descontrolat PER donar-te pòcimes de reflexió com:
Doncs, temps al temps, encara que la meua inèrcia siga la pressa en les resolucions sé que he d'aturar-me, respirar, xafar terra i veure amb els ulls de la realitat per, si és possible, aconseguir veure què hi ha d'il.lusions i somnis i què de realitats tangibles, per equilibrar l'equilibri i per tractar-vos i tractar-me com mereixeu i mereisc.
Ja ho diuen al Marroc: la prisa mata, amiga, la prisa mata...mata massa coses...a meditar, veure amb altres ulleres i compensar les descompensacions de la inseguretat dubtomania interna...
parque triana
run run ...runnnnnnn
loca
ansiedad de tenerte en mis brazos
dansa ku-duro
com vegeu: em diuen "la super equilibrada" juassss
La continua recerca de resultats, de les solucions ja!! (inquietuds que s'apoderen del ser meu = primera arma de destrucció d'esperances)
les ansies amb mi mateixa i la immensa paciència amb altres (quin és el motiu? aprenentatge cap a la tranquilitat i respecte als ritmes vitals)
la capacitat de contenció amb el legítim altre i la incapacitat de contindre'm si la decisió de l'altre ha de veure amb mi mateixa: repetisc el "ja està bé: de la paraula a l'acció JA!" o.."si jo ho solucione, tu també pots, vingaaa!!!" ( histerisme intern propi versus zen espirit?? segona arma de destrucció massiva, falta d'aprenentatges)
l'estabilitat que manca amb l'equilibri de moltes coses,
la funambulista en el fil de la vida positivitzant i, a la vegada, donant negatius en els esdeveniments,
la intensitat de viure la part emocional amb el catacrack trencador de "no serà possible", les esperances cap a les noves arribades entrellaçant-se amb la dubtomanies,
les visualitzacions, intuicions i sensacions fent-se realitat que, pareix ser, que tanta por em donen si desapareixen ( on està el timó si desapareixen?? darrere de la por que es faça realitat? (tercera arma massiva: el control que no controles = por, "em faig caqueta si tot va mitjanament bé??? però, si és el que vull!!!! sí, és el que vull??? serà o no serà?)
I, com habitualment passa, apareixen les bones amigues, les que et fan volar quan necessites ales i et fan tocar terra quan el vol està descontrolat PER donar-te pòcimes de reflexió com:
Doncs, temps al temps, encara que la meua inèrcia siga la pressa en les resolucions sé que he d'aturar-me, respirar, xafar terra i veure amb els ulls de la realitat per, si és possible, aconseguir veure què hi ha d'il.lusions i somnis i què de realitats tangibles, per equilibrar l'equilibri i per tractar-vos i tractar-me com mereixeu i mereisc.
Ja ho diuen al Marroc: la prisa mata, amiga, la prisa mata...mata massa coses...a meditar, veure amb altres ulleres i compensar les descompensacions de la inseguretat dubtomania interna...
"si ha de ser, serà"
"si és fàcil, és"
Regalet...banda sonora de la temporada:
parque triana
run run ...runnnnnnn
loca
ansiedad de tenerte en mis brazos
dansa ku-duro
com vegeu: em diuen "la super equilibrada" juassss
Subscriure's a:
Missatges (Atom)