quina alegria sentir-se benvolguda, apreciada, estimada, mimada i, sobretot, entesa
des del febrer de 2010 no havia tingut el respir intern per escoltar-me sense preses i, fixa't tu!! quanta falta em feia i, no era conscient, d'adonar-me
possiblement, no volia donar-me l'oportunitat d'obrir la caixa de pandora
són anys d'escoltar
l'elegància de l'apreciatiu,
la dignificació de l'humà que treballa pel que creu,
la intensitat de viure en el fluir del viure,
la meravella de les coses xicotetes del dia a dia,
la importància d'estimar i que t'estimen
encara fa més anys que crec en la màxima del
"compartir és viure"
i dones i et conformes amb el que reps...
cadascú els seus ritmes
cadascuna les seues necessitats
cadascú amb les seues prioritats
cadascuna amb les seues fortaleses
i dones més
i reps menys
pot ser reps el que conrees
encara que la vibració interna és: injustícia
dones llibertats i reps cadenes
dones paraula i reps silenci
dones espai i te'l tallen
dones eixides i et les trobes tancades
i desapareix l'apreciatiu per tornar al sistema del bany de realisme
i...respires!!!!!!!! t'arriba el fresc vent de tramuntana
lliurant-te del ponent calurós de fugida
t'apropes als teus orígens i olores el sabor subtil de la sinceritat màxima,
l'acompanyament del teu camí sense egoïsmes,
sense ensinistrades opulències
ni teories sense pràctica
cors oberts al món tancat
opcions utòpiques per un benestar comú
escolta activa perquè aixì d'actius són
i apareix la llum interna del relaxament continu
i el vent bufa a favor de totes.....
les pors s'allunyen i el fuet de la culpabilitat insensata diu adéu
i la noria vital para....mmmm.... per començar de nou:
sabent-te sensible però no febla;
innocent però no estúpida;
generosa i humild ja que voldria compartir-los amb totes;
demanant del diferent
perquè només
ell sabrà felicitar-me amb el silenci,
soltar llast quan m'acompanye
apreciar-me amb el realisme
i recercar en la sorpresa, la diferència, la facilitat...
i qui és ell?
l'amic que no oblida, el familiar que admires, el pare que mima, el desconegut que et respecta, el conegut que et recolza, l'huracà que t'apaivaga, l'ull que t'acompanya, el diable que fuig, el descans que t'anima,
l' ésser que t'allibera, l'espai que es crea...
...ell, no només un, molts i tots ells bufadors de vents de ponent i tramuntana....
si el sistema diu que no existeix un sense l'altre
al meu no hi caben espills impenetrables d'emocions,
sorprenentment,
el reflexe de pau, honestitat i llibertat els trencaria.
És i no pot ser d'una altra manera.
"si nací pa clavo, absténganse martillos de acercarse
en esta misión buscamos tuercas"
