i què quan el teu món trontolla??

que la moneda té una altra cara...

volteges el cap de tants de pensaments que et venen
i comences la recerca interior...
per ací per allà, a veure això o allò o el de més enllà...uhmmmm

en algun d'aquests voltejos...
apareix el passat..tatxan!!!
recerques respostes als dubtes presents, a les incerteses...i ???
sense culpabilitats, en aquells moments, era el més adient segons la teua perspectiva
et deixares fluir i "qui decideix, guanya llibertat"
vas ser lliure...

següent graó d'inconformisme...
cap on vols anar-hi? quins són els teus propòsits??
intentes ser creativa, generativa, visualitzar-te en un futur proper i feliç...i???
tatxannnn!!!!!!! tot és dubte, en un principi...
a poc a poc, et relaxes i apareix el present que et trontolla per això començares la reflexió, et recordes???
cercle viciós i torna la trompa (baldufa) al cap

volteges més encara i saps que ets una privilegiada
encara que l'inconformisme intern no ho senc d'aquesta manera
no estàs còmoda
no saps res del futur més proper i el present tremola al teu pas...

respires, contes fins l'infinit, intentes positivitzar...ooohhhmmmmmm
i patentes el pensament paralític:
si ha passat una vegada, passarà més
si t'has deixar fluir i has tingut "èxit", tornarà la trompa al seu equilibri
si....
       si......
si........
et canses dels condicionals, no tens paciència i no pots dominar què vols de la teua vida
perquè el context és invariable, no és relatiu (excusa número 1 o realitat? )
perquè la realitat no és agradable (excusa número 2 o realitat?)
perquè aquesta muntanya boja d'energia i desenergia et cansa
cada vegada un poquet més (realitat!!)
necessites uns altres resultats, aquests no són del teu gust
ohhhmmmmmm...

la pregunta miracle per a la resposta creativa no vé... (no vé o no saps buscar-la)
esperaràs un millor moment
i aquests et deixaran veure
el llum als agraïments i floretes que tots els dies et cauen
que et plenen moltttttttt però durant segons ja que, ara mateixa, necessitaries d'uns altres i no et deixes engalanar
la sensació de vida seria un......se tambalea_el bicho: click per play

L'altra cara de la moneda:
Dona amb bon cor, guapa (flipa), femenina (flipa bis), curosa, divertida, carinyosa,energètica,gratificant, pallassa,...- les meues donetes sense llibertat cada vesprada em regalen frases per enmarcar dins, molt endins acompanyats de mig somriures, d'alegria i força (segons el dia)...
què curiosa és aquesta vida on, persones amb problemes reals i molt diversos acaben sent la meua lliçó diària, el bany de relativisme, la flameta que em moure quasi tot el dia perquè les pense, repense, em cansen, les torne a pensar...i, sí, el cap està molttt ocupat gràcies a elles i, quan estàs amb elles, et converteixes en pura vida i t'agrades així, com elles et veuen: somrient, activa, hiperactiva, divertida, afable, pròxima...
i et sorprens negativament a l'arribar la nit, la que fa dies et visita acompanyada d'aquest cercle viciós imparable...la moneda per l'altra cara, la perspectiva més real del teu termòmetre, el teu propi i únic, l'amagat sempre a cara vista....
....
....

rodar com una baldufa

Hui, és un diumenge d'agost on la calor apreta, encara que apreta més i ofega amb tot resplendor i sense deixar cap dubte una gran companyera de viatge:  la solitud, aquesta companya que a dies ni li deixes ensenyar-te les dents, ni la sents com a teua ni real i,
d'altres, fugiries del teu cos per cridar amb molta energia, per atraure la cobertor d'algunes de les necessitats vitals que has d'omplir amb tot el cor i tota delicadesa perquè, saps que algunes mancances pesen, pesen cada vegada més i et deixes endur per aquesta sensació,
t'ensenya les urpes per desfer-te per dins,
encara que saps que et refaràs perquè res important et passa,
però has de deixar-te enfosar amb bona reflexió i desfogar-te
i no mentir-te: "tot no va bé, la inseguretat propera hui s'apodera i et trau forces i les xicotetes il.lusions cada vegada s'esfumen més ràpid i, darrerament, sempre s'esfumen per altres il.lusions...això no ho duus massa bé i cada vegada el llast es fa més gran, costa més moure'l, menejar-te amb alegria, cualla la desesperança i els llums s'apaguen"...

el camí tornarà a tindre llum
i continuaràs jugant al joc de l'aventura de viure
això sí, mai tornaràs a ser la mateixa,
cada vegada aquesta llum agafa uns colors més suaus, (o més forts perquè t'agafes a un clau ardent??)
la desconfiança en "tindre sort" es difumina
i l'arc de sant martí genera colors aforadats, cada colp deixa una petjada nova, cada colp al cor fa un forat sense tornada:
el de la por,
el de la desconfiança,
el de no regeneració de ferides lenta,
el de les barreres per evitar dolor (mai evitable, però poses forces en tindre-los, forces sense sentit),
els de les alertes i alarmes...

i els colors es difuminen amb sincronia amb les forces de recerca,
amb l'espontaneitat ...
i et faries una boleta d'invisibilitat, dormiries per somiar-te i despertaries sense aquest cansanci emocional: viva, lliure i alegre per tornar  renovada a donar, com sempre, sense límits, sense dolors del passat,
amb la bona essència que tens i rebent el que creus merèixer, ni més ni menys...

hui i, pot ser, aquesta setmaneta no estava al teu imaginari però hi ha sigut: "sorpresas te da la vida"
a aquesta l'ha tocat la negació i a les anteriors, la pujada d'adrenalina...ni imaginada ni programada
per tant, sempre et quedarà que tot el puja, baixa
si ha passat unes quantes vegades, tornarà a passar de nou...
això sí, confiant en que pot ser alguna vegada la pujada es mantinga durant un temps estimable, representatiu...per justícia!!
pot ser la muntanya rusa emocional pròpia meua, algun dia es perpetue en la part alta i baixe només per agafar forces...

hui rebufe malestar i necessitat d'estabilitat,
hui us necessitaria al meu costaet, acaronant-me i donant-me aquests bufits d'amistat plena
en breu tornaré a rebufar energia,
aquesta que molts digueu que és característica meua (i jo ho dubte)

així és la meua vida...com és la vostra????

Efecte papallona i la cultura del matrimoni

el darrer escrit acabava amb...

PER VOSALTRES AMB MOLTA VOLUNTAD!!!

PER TU QUE T'HAS GUANYAT LA INDIFERÈNCIA!!!

PER LES SORPRESES!!!

i sí, després de quasi quinze dies ...

afirmaria que tot s'està cobrint:

PER VOSALTRES AMB MOLTA VOLUNTAD!!!

A elles que, sense saber-lo, van colmant xicotets propòsits diàriament i on l'energia no pot faltar per continuar enllestint l'efecte papallona..."d'un capoll pot sorgir una preciosa papallona" papallona especial tant per la seua durada de vol: curt, baix, amb les ales per terra i el cap capgirat mirant un horitzó sense reixes com pel seu cos, el qual és de

...de colors neutres: blanc, negre, híbrid entre el blanc i el negre... amb grans matissos de grisos 

...xicotet, encara que intenten omplir el màxim espai possible

...tendret buscant una mirada còmplice, un recolzament en l'aire simultàniament que ensenya una gran duresa d'ànim, una severa capacitat de tornar-se capoll amb enèrgica celeritat

PER TU QUE T'HAS GUANYAT LA INDIFERÈNCIA!!!

Ell i la seua companyia preparats per la cultura del matrimoni, on la melodia del seu caminar serà per sempre "diez minutos, Efecto mariposa"...aquesta cultura i  efecte que fa, entre altres, que elles continuen sospirant per un capoll del qual no eixirà mai una bella papallona, 

un home que pot fer amb elles el que estime adient sempre en nom de l'amor (pareix que als deus manaments faltaria el... "no diràs el nom de l'amor en và" i menys per utilitzar-lo en nom del menyspreu, el sacsejament físic i emocional, la mutilació com a persones...)

mentres elles i la seua companyia es deixen empapar de la incultura del matrimoni, on queda implícit la incapacitat de ser persones plenes sense l'insabor del maltracte de "l'amor", en el qual s'embriaguen i sospiren per la recerca dels deu minuts on es produeix l'efecte papallona 
i troben l'excusa per continuar el sacrifici de la marcada història on la dona necessita en el seu caminar a aquest home que li faça sentir-se completa, que li faça sentir-se persona
...aquest efecte que ens atrapa i aniquil.la,
...aquest efecte on creus ser papallona amb les seues ales i que deu minuts orgàsmics eliminen el sacrifici, el maltracte, la mancança de respecte...

PER LES SORPRESES!!!

i quines han sigut les sorpreses??? 

que elles continuen traiem tota la meua voluntad en continuar la lluita diària amb els xicotets propòsits acompanyats del millor somriure i els ulls que ho escolten tot junt les oïdes que miren amb tacte la proximitat dels fenòmens efìmers, significants i representatius 

que ell i la seua companyia inhalen sospirs d'hipocresia social i necessiten un huracà de valentia, maduresa i autoestima

que jo, malgrat l'inesperable, respire serena, segura, forta i capaç de gaudir de les sorpreses que la vida em regala i, de moment, lliure de la insensatesa del devenir dels capolls amb efecte momentani dels deu minuts sent papallona

Tancant els cercles viciosos

lluitant per les papallones d'alts i exitosos vols, sense cap efecte  momentani, sense no només deu minuts si no tota una vida


Pel somni  de volar amb ales pròpies i 
l'alè de continuar envoltada de bones companyies