He dormit per no despertar,
he dormit per somiar,
he dormit per agafar forces
o, tal vegada, he dormit per alçar-me nova,
he dormit la ràbia,
he despertat agridolça, pot ser atrapada, encara que descansada però sense ganes de fer res...
Atrapada al passat més proper,
enganxada a un tu i un vosaltres,
a tu per la protecció, per la seguretat d'un bon fer, pels plaers sense adjectius i per facilitar les complicacions,
al vosaltres per ser "amistats" sense connotacions ja que no la té, per les relacions sanes, l'enteniment, la comprensió...
i a l'altre vosaltres que m'heu ensenyat a no caure, a acompanyar de forma incondicional el meu camí amb respecte davant les incomprensions i amb crítica per continuar creixent endolçada sempre de cotonets d'estima: la família.
Atrapada al què i com de l'ara
enganxada al posar en marxa la màquina productiva sense cap motivació.
Atrapada a un present maquiavèlic que cap mereix,
enganxada a eixir de forma gloriosa i guanyadora, amb força.
Encara que mentrestant...i, en aquest curt termini de temps, t'has enfadat amb els i les ineptes companyes laborals,
amb la incapacitat de dir-te "no i sansacabó"
la necessitat de dormir tranquil.la esperant que les arts marcials del costat acaben,
les ganes de retrobar-te amb el personatge de la casa de nou,
necessitada del moviment i la pau,
cansada de la nina crítica incesant que duc dins...cascarràbies dels nassosss!!!
ara bé...amb propòsits clars per al cicle nou:
" Si t'apropes per marejar, no seràs benvingut/da.
Apropa't per aportar, si no...fuig!! no tens cabuda,
el cupo està cobert. Arribes tard per mamarraxades:
l'ama està cansada i els malsomnis encara els té adormits."