dimarts, 26 de juliol del 2011

no queden dies d'estiu

...plou, no queden dies d'estiu
algunes treballarem durant aquesta època on, generalment, les companyes de feina, els amics, les amigues, la família, els xiquets i xiquetes fa dies que aprofiten les vacances o estan desitjant que arriben

hui és un d'aquests dies on la pluja acompanya el nostre caminar en terres catalanes,
té olor a aquests  meravellosos dies de tardor on la llum del sol es difumina allà a mitja vesprada
i moltes aprofitem per viure l'acurtament del dia cap a l'hivern,
comencem a preparar-nos per la letargia de llum
per buscar la bona companyia i/o
la bona pel·lícula vista des del sofà amb una manteta i/o
les crispetes sonen en la cuina i pots berenar amb el soroll del crick crick a la boca
salat o dolç
segons ens mire,
segons ho assaboreixes,
segons com et trobes,

segons que ens fan minuts i alguns seran hores,

segons on escoltes el tintineig de l'aigua caient pausadament i el refredor del carrer,
mentres que  a casa es cou la calfor de la llar i gaudeixes infinitament mirant les gotetes, escoltant la música, veient la peli o acaronant la companyia...

Ara bé, hui és estiu i mai plou al gust de totes
és un estiu on s'han tancat finestres i s'obren d'altres, tal vegada, portes, tal vegada, reixes...
comença la nova etapa,
el nou treball
la consolidació de la nova llar,
la finalització de la rutina
i l'esperança cap al món de possibilitats amb normes restrictives.
Dijous serà el dia on pose cares a les "persones d'intervenció",
on el repte de trobar la diferència i el valor afegit a cadascuna d'elles i de les meues aportacions
estarà en joc
i oblidaré, tornaré a somiar que existeix un espai de llibertat entre reixes
el joc no serà el parxís (no m'agrada contar vint quan m'he menjat una)
pot ser el dòmino (on cada peça estimule a la següent i el cercle es revitalitze)
o les cartes, aquelles que sempre damunt la taula, sabem totes a què i amb qui juguem...
qui ho sap!!!
un altre repte professional i personal,
una nova energia i un recàrrec de piles on no sempre si dones, reps

un oblit pensat i gestionat: "ojos que no ven, corazón que no siente"


PER VOSALTRES AMB MOLTA VOLUNTAD!!!
PER TU QUE T'HAS GUANYAT LA INDIFERÈNCIA!!!
PER LES SORPRESES!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada