els carrers es vesteixen de groc i roig, s'escolta el rebombori dels milers de persones comunicant-se sense parar ni els peus ni la llengua...carrer rere carrer, roses i més roses, art floral i literari, persona rere persona, amunt avall...el llibre de la reina junt al costat de la sartòrius (paradoxa curiosa), els de "si tu em dius vine, vindré...però PER FAVOR, demana'm que vinguI", els dels viatges espirituals i físics, els partits polítics amb el seu estandart i enganxines divertides com l'elefant republicà, l'esdevenir de la gent, castellers en ple passeig de gràcia i personatges de la cosmopolita capital: el "gayxample" amb la seua flor, cada burguesa amb les bosses de zara (on estan els llibres, senyora??), cada iaia amb la rosa més engalanada que ha trobat, cada infant amb el seu globus roig i amb forma de cor...cada persona amb la seua història però totes visquem Sant Jordi....al tercer any, ha vingut la vençuda i he sigut una d'aquestes persones atenta als llibres, amb dolor de peus i,sí, tornant a casa amb llibres, la rosa "vermella" i feliç...
Què passaria si al País Valencià ens retrobarem amb una diada tant estimada com aquesta? Com seria el somni d'aquesta nostra terreta??
PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés...un dels amoss!!!!
Santa Lluita....retrobar els orígens, retrobar la identitat??
Mai es podrà amb un poble unit, alegre i combatiu???
