El comiat va ser acompanyat. Tenia a dues llumenetes diguent-me adéu amb un gran somriure i amb cara de tendressa.
inés anava amb la seua maleteta i amb molt bones sensacions cap a la seua "nova" llar, la de fa uns mesos i, com sempre, vinguérem algunes reflexions que es plasmaren en un missatge al mòbil:
"Dp em pregunten allà per què voldria tornar? evidentment no saben el que tinc ací: limportant!sou la meua gran ioia. Cuideu-se i GRÀCIES!MUAsh" i, clar, ells són una de les meues ioies valencianes, però em tinc tantesssss i tant valuoses per mi que em fan molt feliç...us conte...
Apropeu-se al remolí d'emocions...
A l'arribada a València divendres passat tenia a dos persones meravelloses esperant-me. Ells van ser una de les grans sorpreses de l'any que deixaren enrere:dos regals. Em donaren molts moments bons en aquell "quartell sense tregua" que era el despatx, em permetien ser jo en essència i poder desfogar totes aquelles injustícies que m'ixen per la boca (el que jo pense que són injustícies), creàrem arrels i xarxa. Us presente a Rafa i Rut.
Rut em donava el seu dia a dia a través de les dunes, els xiquets, les xiquetes, el Casal, el cansanci, el recolzament necessari per ser feliç mentres treballes tantes hores seguides, complicitat, alegria i amor. Ara, en la llunyania, continuem mantenint aquesta espurna relaxada de saber que estem bé i, encara que pot ser ella no ho sàpiga, de saber que la tornada serà molt més fàcil al seu costat, que m'importa i l'estime. La discrecció en persona, açò que a mi em falta tant: l'equilibri.
Rafa, el dur per fóra i meravellosament tendre per dins, el caballer incansable amb una ment justa i equilibrada, el radical que aflora l'energia per la boca, després reflexiona, media i facilita la vida, l'amic que et mima i et cuida com si fóres especial sempre, el bes i l'acaronament al seu costat. El que pot plorar amb unes lletres i simultàniament riure amb una cançó.
Què grans sou!!! sou els ingredients d'aquesta amanida projectant-se
Es podeu imaginar com començava el meu cap de setmana???? de luxe...però, continuem, continuem....
Nit del divendres: KDD cubana on existeixen altres emocions...
Sònia: aquella dona increïblement sensible, llegida, amb humor, intel.ligent i tremendament atractiva per dins i per fóra. Aquesta amiga que, després del viatge al Marroc, hem viatjat juntes sempre, amb llibertat, comprensió i bon cor. una crack!!! i amb la que un somriure t'ilumina el dia i un consell, l'ànima. Amb la que les converses són incansables i sempre amb aprenentatge, a qui les inseguretat se li tornen resiliència.
Juan: un coret "pancartista", amb evolució bona i clara des de que ens coneixem, el senyor de les mans: et toca i dona calor humana, darrerament l'alliberat, la tranquilitat i les ganes de viure el moment. Juan, el feliç i l'especialista en juanadas. Un altre fonament entre els amics, l'altruïsme personificat (i a vegades, de tan bon: tontín). Amb una mirada ens basta.
Amat: el mestre. Amat, el que va començar com el nostre mestre, es va incorporar al grup dels ronsitos a Cuba i ens deleita des d'aleshores amb la saviessa de la curiosetat personificada, el que sabem que ens donaria un colp de mà sempre que ho demanàrem i un clar exemple que la vida pot ser de moltes formes i bones, vàlides i reals.
Jose: l'amic, el cosí, el quasi germà, el xiquet que s'ha fet gran, el que està, sempre està; l'escriptor, el detall personificat, el creatiu, el cor, la saviessa i l'alegria d'existir, el positiu i el company d'aventures: el tendre amagat, l'A M I C...el "no fa falta que m'ho expliques" que els dos ho sabem, el que fa fàcil el difícil i gran les coses xicotetes. El que uneix passat-present i futur. Des de l'infantessa a prop però la sort va fer que fóra Chefxaouen on ens creuàrem.
Amb aquesta colla són ja anys i cada dia pareix que va ser ahir quan ens veierem per primera vegada. Existeix un fil conductor de la nostra història, un fil d'acer: prim però dur i valent.
Arriba el dissabte i faig cosetes alliberadores: les cadenes del monyo llarg es queden a la perruqueria (quines ganes!!!), les xancles apareixen als meus peus que demanen fresqueta de primavera, les converses amb ma mare no tenen preu i la seua llum a la cara, menys encara. Primer dinar familiar: toca part materna. Molt bé. Retrobada i els nanos, espectaculars. Flipe tant amb les formes de fer, ser i sentir dels xicotets de la family, del futur per construir...tanttt!!!!
I, com m'agrada a mi, l'agenda continua plena:
Agronòmiques women team: pis nou de la crack de maría, nòvio nou d'anna, café, tertúlia i ficada a punt de les nostres vides. Peaso equipaso que férem el primer any i, encara que parega mentida, les diferències clares entre nosaltres són gens importants quan encenem la flama. Un plaer.
Concert de retrobades: equipaso de germanor...anna moreno donant energia per on va: bona xarrada de desfogue a saku amb ella, sempre és així i sempre fantàstic; marteta gimeno, una altra crack de les nits de flors i de colors; toni peruga, chusa, amanda i...el trio tralalá:Paku-Toni-Jose que podríem dividir en dos parelles: Paku-Toni, Toni-Jose, Jose-Paku....què passa quan es junten aquests tres personatges???? rellisca la màgia!!!!
Paku-Toni babegen, s'encanten, s'estimen i són connexió pura.Toni-Jose es coneixen bé, compartixen moments i un "lluiten-somriuren-pateixen" per una causa comú.Jose-Paku la lien parda. Ho donen tot baix d'un escenari.
Qüestió curiosa a tindre en compte: que és molt difícil tindre'ls als tres junts en un mateix espai i moment, per tant, molt més especial quan es viu. La vida en directe.
De Jose, poc més hauria d'afegir. Va ser el pare-protector aquesta nit: senzillament, coherent.
Paku-pakitu ja ha aparegut al text i continuarà eixint perquè és, actualment, el senzill, el poc "escurridizo", atent, sempre ahí, bon transmissor, comunicador, el nervi relaxat i feliç, el que millor que parlar, sap escoltar i sempre escolta des del cor, tenint-te en compte, sabent que et valora i sense estalviar-se paraules ni gestos perquè és estima: pur i gran, molt gran en un cos hipocondríacament atent. El que sempre està, el que et necessita i t'ho fa saber.
Toni el relliscós, el molt en un, el portes obertes que a ma vida no sobra ningú, la mà que s'estén per donar-te la clau del que tria obrir, al que no li tremola la veu dient la seua veritat i calcula les paraules si té temps per reflexionar, l'assimilador ràpid de les emocions al seu voltant, l'agilitat de veure darrere d'una mirada, l'intuitiu i bon jugador de les intuicions, respectuós, lliure, valent i amb bipolaritat curiosa: innocent com un xiquet (parlem d'Adela?) i "pícaro-madur"sense límits en la seua essència. Amic dels seus amics: "l'estimulant i el relaxador" sa, molt sa.
Arribem al diumenge i tornem amb la family paterna on les xiquetes, els més majors passant pels cosins m'evidenciem a cada moment per què estic tan orgullosa d'aquesta família on, per sort, em va tocar nàixer. Quin bon sol teníem i quanta llum doneu!!!!
Vesprada amb Sofia, estudiant d'odontologia que vol vindre al camp de treball, una preciosa basca dolça, intel.ligent, ment activa i amb molta força interior i....cap a les 20.30 hores, furgoneta d'ONG i cap a la Canyada on Esteleta amoret cel.lebrava el seu aniversari amb tots els amics i amigues que l'ha donat aquesta organització i que està veiem els seus últims dies...a poqueta nit, l'ambient es torna càlid, la interconnexió de la gent es fa gran, les teues mirades i les meues respostes ens fan riure (ese Juannn!!!), la meua "toca tecles-pinxa peixos" alteren les rises i l'harmonia del grup és evident, amorós, sorprenentment gran. Hi ha gent tan especial com Paula, Marta, Carla, Jorge, Alí, Jose Antonio, Mar...ioietes!!!
i....titutíiii....arribem al dilluns, últim dia a la terreta....
Compartiment amb la mare que em va parir. Què meravella de matí: hiperactivitat, com a nosaltres ens mola. Anem al cole a per Sarah i Sofia, què cracksssssssssssssssss!!! amor, amor, amor...COM PLENEN PERSONES TAN XICOTETES!!! dinem, rises, tertúlies amb la infantessa familiar coherents i intrèpides i....café amb marteta i sole, les quals, entre altres, m'estan acompanyant des del moment que ens coneguèrem. Què gran viatge, quina bona elecció i quanta estima!!! Ràpidament a casa (el breu i bo, diuen que doblement bo però no és així. No és així...si es bo: que dureeeeeeeeee, que no s'acabe maiiiiii !!!!!!!!!!!!!), fes-te el bocata amb la mare, agafa maleta i al cotxe amb el gran pare: el que et mira com si fóres la millor persona que està a la terra, amb admiració de pare...guapoo!!! i.... corrents a l'estació perquè has d'acabar el cap de setmana com el començares: ben acompanyada i amb una altra parella, aquesta sí parella de veritat...Helena, la dona que acompanya en el seu caminar al pakitu, em regala una abraçada sincera, conversa de novetats en la vida i benestar:"las rubias no son tontas"...jajajajajaajj i Pakitu, que com bon home, no estava on nosaltres, va aparèixer més tard (sent el primer que estava a l'estació), pululant per l'estació amb la motxila carregada. Aquesta motxila la duen carregada de grans emocions i la duen junts. Em regalen tendressa, complicitat, les seues orelles, la seua paraula i el seu fins prompte el qual vé acompanyat del següent regal fet missatge quasi quan arribava a la meua nova aventura:Barcelona Sants...
"Próxima estació...València"lo sentimos pero el tren debe volver a su origen por motivos inesianos. hay gente que la necesita. Disculpen las molestias""
Com voleu que arribe a casa??????????
surant en el meu núvol,
feliç i més gran.
Em feu gran.
I què em trobe ací???
Més amor, més bon rotllo i més per conèixer:
Adeta de los bosques: algun dia et tocarà a tu perquè et dec molt.
L'equip de treball, Immeta, Lluís, Xènia, la dansa afrocaribenya,
els meus somnis,
la meua història,
la telefonada d'ahir que em recorda de quantes persones podria parlar-vos,
el fotògraf per a pressons,
l'educadora amb el gran projecte de dones....
....la música de la vida que m' acompanya
els mails, missatges, xarrades virtuals que sé que estem ahí
i les vibracions que em fan viure,
l'esperances del demà lliure, gran,completa i feliç
Per tu o per vosaltres : GRÀCIES???
Millor un sense paraules que, a vegades, la boqueta em perd.
Per ahir, per hui i pel demà!!!!
I què em trobe ací???
Més amor, més bon rotllo i més per conèixer:
Adeta de los bosques: algun dia et tocarà a tu perquè et dec molt.
L'equip de treball, Immeta, Lluís, Xènia, la dansa afrocaribenya,
els meus somnis,
la meua història,
la telefonada d'ahir que em recorda de quantes persones podria parlar-vos,
el fotògraf per a pressons,
l'educadora amb el gran projecte de dones....
....la música de la vida que m' acompanya
els mails, missatges, xarrades virtuals que sé que estem ahí
i les vibracions que em fan viure,
l'esperances del demà lliure, gran,completa i feliç
Per tu o per vosaltres : GRÀCIES???
Millor un sense paraules que, a vegades, la boqueta em perd.
Per ahir, per hui i pel demà!!!!
