divendres, 10 de desembre del 2010
dijous, 9 de desembre del 2010
re(com)pensa l'ànima
Dime que me quieres...
...dímelo bajito (com diu l'enllaç del títol)
...podríem ser moments de demanar-lo, de demanar que no marxes, que em digues "te quiero" i, encara que fóra mentida, et mantigues al meu costat tranquil, coherent, amable, delicat, sensible,tendre, culte i crític ja que la història apuntava cap a un aprenentatge ample, divertit i profund però, no és així...vull que voles, que vole el teu cor, que somies i et faça realitat, vull que els teus indrets esclaten d'emocions i que aquests dies, els dies abans de fugir de la realitat quotidiana, sàpigues que has d'estar sere-serenito, que alguns t'esperarem per gaudir del somriure del teu interior junt a la tristor de la tornada, t'esperarem amb esperança que tornes amb una nova vida, a una nova etapa.
tan cert tot com l'explosió de pau d'aquests 5 dies de pont aeri (sense controladors ;), sense soroll, sense preses ni pauses)..tan cert com que he sigut feliç, acaronada i bressolada abans de somiar cadascú dels dies...tot el que comença amb un acomiadament sincer a la capital del principat, s'enllaça amb una abraçada d'alegria com la dels pares a casa, continua amb una bona nit de converses entre amigues, s'endolça amb menjars espectaculars, bona música i, per supost, bona companyia mentres xafes les serres de la teua terra, soparot amb sorpreses per la Ribera...
quin final li ficaríeu??? doncs, no pot acabar-hi millor que amb tres perles del Túria dient "BYE" amb el cos i, per supost, amb un factor comú...llàgrimes al començament i a la finalització del viatge....tal vegada, podria ser extrany però, com em conegueu, sabreu de sobra que sóc sensible i plorona, veritat?
...BONA NIT I DOLÇOS SOMNIS!!!
us desitge que hàgeu passat uns dies tan reconfortants com el meu...
Necessitat d'aire fresc resolt...OLÉ!!!
Aprendre (LLuís LLach)
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
Aprendre...
escolteu-la...click
...dímelo bajito (com diu l'enllaç del títol)
...podríem ser moments de demanar-lo, de demanar que no marxes, que em digues "te quiero" i, encara que fóra mentida, et mantigues al meu costat tranquil, coherent, amable, delicat, sensible,tendre, culte i crític ja que la història apuntava cap a un aprenentatge ample, divertit i profund però, no és així...vull que voles, que vole el teu cor, que somies i et faça realitat, vull que els teus indrets esclaten d'emocions i que aquests dies, els dies abans de fugir de la realitat quotidiana, sàpigues que has d'estar sere-serenito, que alguns t'esperarem per gaudir del somriure del teu interior junt a la tristor de la tornada, t'esperarem amb esperança que tornes amb una nova vida, a una nova etapa.
A aquella etapa d'escalfor humana, expectatives regenerades i cor ple que trepitgen amb serenitat el camí del nou dia...VOLAR CAP A UN SOMNI, podria ser el títol per als moments teus (em sona bé, la veritat... malgrat senc enveja d'aquell sentiment, d'aquell nervi intern que, pot ser, fa massa temps que no senc i que tant gran és)
...el meu ànima t'esperarà per continuar aprenent de la teua bona companyia...això, realment, era el que volia i l'únic que sabem segur que podrà ser. Carpe diem, mon amitan cert tot com l'explosió de pau d'aquests 5 dies de pont aeri (sense controladors ;), sense soroll, sense preses ni pauses)..tan cert com que he sigut feliç, acaronada i bressolada abans de somiar cadascú dels dies...tot el que comença amb un acomiadament sincer a la capital del principat, s'enllaça amb una abraçada d'alegria com la dels pares a casa, continua amb una bona nit de converses entre amigues, s'endolça amb menjars espectaculars, bona música i, per supost, bona companyia mentres xafes les serres de la teua terra, soparot amb sorpreses per la Ribera...
quin final li ficaríeu??? doncs, no pot acabar-hi millor que amb tres perles del Túria dient "BYE" amb el cos i, per supost, amb un factor comú...llàgrimes al començament i a la finalització del viatge....tal vegada, podria ser extrany però, com em conegueu, sabreu de sobra que sóc sensible i plorona, veritat?
Per què ploraria al començament i a l'acabament? pels diferents adéus, segurament.
Doncs...més d'una persona propera m'ha comentat que tinc cara de descans i que les donava alegria veure'ns així...IMAGINEU-SE COM DE FELIÇ ESTARÉ JO SENTINT-ME DESCANSADA!!!!!!...BONA NIT I DOLÇOS SOMNIS!!!
us desitge que hàgeu passat uns dies tan reconfortants com el meu...
Necessitat d'aire fresc resolt...OLÉ!!!
Aprendre (LLuís LLach)
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
Aprendre...
escolteu-la...click
Subscriure's a:
Missatges (Atom)