El dia 28 de març ens gitàvem sobre la 1 fent motxilles i nervioses perquè al dia següent, molt promptet començava la gran aventura cap al relax i la ioia del Mediterrani, segons ens havíem comentat.
Tot rula!!! 4.30 ringggggg, desdejuni ràpid, metro, autobús i....cafenot a l'aeroport, que ens sobra temps...va començar a fer-se de dia i es veia el sol: BONES VIBRACIONS!!!!
Des d'Eivissa cap a Formentera alguna onada gran, preguntetes a Informació Turística, autobús cap a casa i primeres anècdotes: TOT APUNTAVA MANERES BONES, AMABLES I HOSPITALÀRIES DE VIURE.
Coneixem al senyor Bartolo, propietari dels apartaments on anàvem a viure i...tatxan: TOT UN PERSONATGE amb un humor molt irònic i amb els ssaaa saaa saaa, sesss, seesss de Ses Illes Balears. ENTRANYABLE. Trucada per telèfon, un cotxe ens arreplega i lloguem les bicis...imagineu-se la felicitat amb tanta facilitat i tan bon sol....OEOEOEEO...faltava comprar, dinar i poc més. hAVÍEM tingut les bicis en 10 minuts...flipant!!
Aquest primer dia disfrutàrem de l'apartament, del silenci, dels colors, de la terrassa i els pardalets, gossos i He dit del silenci??? això va proporcionar una migdiada perfecta. Ens despertàrem, bicis i a conèixer Formentera de nit...QUINES PLATGES I NINGÚ PER ALLÀ,
NOMÉS LA LLUNA PLENAAAAAAAAAAAA de març, el soroll de la mar, les gotetes d'humetat a la cara i el click click de la càmera de fotos d' Ada.
El segon dia feia més sol i més vent, preparació del dinar de "pic-nic" i a veure Sa Punta de la illa, conegut per tots com Ses Illetes. Allà trobàrem el nostre
PARADISE CARIBENY DEL MEDITERRANI...
un ecosistema dunar en flor, sargantanes autòctones, soletat i platges transparents amb uns colors blaus verds
per a dir
"això és brutal" en repetides ocasions ...sol, alguns frikis en la platja i llibertat. Després vinguérem els Estanys del Parc Natural de Ses Salines, la birra al bar Pirata unes hores abans, voltes per San Francesc i...per si no teníem prou: Cap a Cala Saona on la posta de sol va ser formidable.
El tercer dia resucitàrem...jajajaj...amb dimecres sant i cap a la muntanya de sa illa: Pilar de La Mola però, clar, primer passant per paratges no assenyalats al mapa: platges, fotos, camins de pedra, cases precioses, bancals i horts perfectes AL NOSTRE RITME BICICLETERO.
Arribàrem a SA PUJADA CAP A LA MUNTANYA i les meues cames deien: NOOOO PUEDORRR!!! La bici donava problemes, ens l'havíem revisat i pareixia que continuava malament. La costera era interminable per a les meues cametes. Pocs minuts després, es va trencar la cadena de la bici , ens ajudàrem dos catalans frikis de la bici molt amablement i, finalment, la solució va ser vindre els llogaters de les bicis i canviar-me-la: tan fàcil com una trucada i ...canvi de bici efectuat!!
Així ens relaxàrem i dinàrem en CAN TONI (els nostres sandwitxes i les birres del bar), un bar amb molt bona connexió.
S'olorava especial per la gent que allà estava o passava. Era el "Ca revolta" de sa illa i, finalment, arribàrem al Cap de la Mola on les gavines i les imitacions de les mateixes ens van oferir unes gran rialles i felicitat fantàstica, continuàvem veient personatges i somiant despertes...
QUIN FLIPE I ACÍ AL COSTAT DE CASA!!!Soparot a Ca Sa Finca per 9.50 €, preu baratíssim i bon sopar amb un cambrer d'Igualada i una cambrera autòctona on el dia anterior ens havíem convidat a gambes recent pescades i a dos birres. D'allà a la festa de Sa Garrafa, pufeto-bar energèticament autòcton, tranquil, divertit, bon rotllero, bona música i ple de personatges "feliços" al ritme de ses illes. El senyor Felipe, un crack...sí, senyor...volem ser tan feliç com vosté...ahhh!!! sense oblidar els DJ's "voluntaris" i algunes frases de la nit que hem de tindre en consideració:
vigile sus muertosssssss; Anem a Es Pujols...sense compromís, ehh, sense compromís; Compartir és viure, com dius tu...etc, etcEra Dijous Sant i nosaltres, més santes que cap autòctona ( ;) ) i fidels a les nostres bicicletes i ganes de veure l'altra banda de sa illa, ens enfilàrem fins al Cap de Barbària però,com sempre, visquent meravelles dels caminals sense eixides com al Camí d'en Can Parra no assenyalat...quines construccions tan guapessssssss!!!!!!!!!!!!!!!! els nostres somriures clarificàvem l'alegria que teníem per dins, el relax i l'adaptació a viure el minut a minut.
A Cap de Barbària veierem la gran posta de sol amb els rogencs espectaculars i una gran quantitat de pedres que feiem formes que encara no tenim massa clar per a què érem. També va ser el moment de veure a MASSA GENT
(N'hi havia gent "de més"). Les vacances de Pasqües havìem arribat per a
tutta la tropa: catalans, italians, famílies sense nacionalitat clara, plors, pedres que caiem...etc, etc
Divendres: arribàvem el Lluís i la Inéh. Anàrem cap a unes platges a disfrutar-les "Cala Sant Agustí" i tornada perfecta per fer el dinaret i disfrutar de la nova companyia. Passeget per Sa Punta Prima, Es Pujols, baretos oberts,
soparot a Macondo pizzas i: festa d'acomiadament en
Sa Garrafa per a nosaltres i de benvinguda per a la parella nouvinguda. La conversa mentres sopàvem pizza m
olt intensa i interessant, per tant, la festa de després també molt intensa.L'agafarem amb ganes: balls, rialles, sense vergonya, converses, observacions, imitacions del parlar illenc, mirades, balls, més balls, ronsito rico i "trobades de pel.lícula".
Bicis per terra després de la festa, apanyades entre autòctons i Ada i Lluís, tornada a casa amb una felicitat que rebosava per la nostra pell, massatget al cap, EXPLOSIÓ D'INTENSITAT.
Frases com:
¡Ay, es que no me púeo reií máh!-inéh barrena van ser repetides durant la nit.
: espectacular
Dissabte: la parella es mega prepararen per a les seues primeres excursions canyeres: càmeres de fotos, tovalloles, menjar, ulleres per bucejar, etc, etc i,nosaltres, per a l'acomiadament: lentes, nostàlgiques i flipades amb la meravella que havíem trobat aquells dies. Cadascú va fer camí, nosaltres visitàrem la
Cala En Baster aquella cala que està a l'acabar el nostre carrer:
la biodiversitat aquàtica tant vegetal com animal va ser la gran mostra de que Formentera era Patrimoni de la Humanitat i del món Submarí...
Xicoteta illa amb grans dimensions de biodiversitat humana i paisagística!!!
Un gran plaer en tots i per a tots els sentit....gràcies per tan bona acogida: tornarem (això sí, en temporada baixa)
vIATgE COmPleT. Hem tingut de tot, de tot el que volíem tindre (de més)FInS La SeGüenT !!!
