Allà on vaja...: re(com)pensa l'ànima

Allà on vaja...: re(com)pensa l'ànima

re(com)pensa l'ànima

Dime que me quieres...
...dímelo bajito (com diu l'enllaç del títol)

...podríem ser moments de demanar-lo, de demanar que no marxes, que em digues "te quiero" i, encara que fóra mentida, et mantigues al meu costat tranquil, coherent, amable, delicat, sensible,tendre, culte i crític ja que la història apuntava cap a un aprenentatge ample, divertit i profund però, no és així...vull que voles, que vole el teu cor, que somies i et faça realitat, vull que els teus indrets esclaten d'emocions i que aquests dies, els dies abans de fugir de la realitat quotidiana, sàpigues que has d'estar sere-serenito, que alguns t'esperarem per gaudir del somriure del teu interior junt a la tristor de la tornada, t'esperarem amb esperança que tornes amb una nova vida, a una nova etapa.

A aquella etapa d'escalfor humana, expectatives regenerades i cor ple que trepitgen amb serenitat el camí del nou dia...VOLAR CAP A UN SOMNI, podria ser el títol per als moments teus (em sona bé, la veritat... malgrat senc enveja d'aquell sentiment, d'aquell nervi intern que, pot ser, fa massa temps que no senc i que tant gran és)

...el meu ànima t'esperarà per continuar aprenent de la teua bona companyia...això, realment, era el que volia i l'únic que sabem segur que podrà ser. Carpe diem, mon ami

tan cert tot com l'explosió de pau d'aquests 5 dies de pont aeri (sense controladors ;), sense soroll, sense preses ni pauses)..tan cert com que he sigut feliç, acaronada i bressolada abans de somiar cadascú dels dies...tot el que comença amb un acomiadament sincer a la capital del principat, s'enllaça amb una abraçada d'alegria com la dels pares a casa, continua amb una bona nit de converses entre amigues, s'endolça amb menjars espectaculars, bona música i, per supost, bona companyia mentres xafes les serres de la teua terra, soparot amb sorpreses per la Ribera...
quin final li ficaríeu??? doncs, no pot acabar-hi millor que amb tres perles del Túria dient "BYE" amb el cos i, per supost, amb un factor comú...llàgrimes al començament i a la finalització del viatge....tal vegada, podria ser extrany però, com em conegueu, sabreu de sobra que sóc sensible i plorona, veritat?

Per què ploraria al començament i a l'acabament? pels diferents adéus, segurament.

Doncs...més d'una persona propera m'ha comentat que tinc cara de descans i que les donava alegria veure'ns així...IMAGINEU-SE COM DE FELIÇ ESTARÉ JO SENTINT-ME DESCANSADA!!!!!!

...BONA NIT I DOLÇOS SOMNIS!!!
us desitge que hàgeu passat uns dies tan reconfortants com el meu...
Necessitat d'aire fresc resolt...OLÉ!!!

Aprendre (LLuís LLach)
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...

escolteu-la...click

cons-truccionisme, cons-tructivisme...cons-ternada

violència estructural

TENIM ESSÈNCIA??

tot és relatiu
LA REALITAT NO EXISTEIX

l'inmovilisme social

LA INCULTURA OCCIDENTAL

tot el que ens queda per avançar i que pareix que mai passarà

PODER/SABER

Qui sap no té poder

Qui té poder no sap
(conegueu algun polític que sàpiga??? ahí teniu la resposta...si sap, no té poder de dominació)

QUI TÉ PODER, POT

el llenguatge construeix realitats

Per a què psicòlegs i milers de teràpies....TENS AMICS/AMIGUES????

La resiliència només per als països rics econòmicament, en els empobrits seria indigne

Parlem de DIGNIFICAR A LES PERSONES...

Què soluciona els cercles de rencor i venjança???

RECONEIXEMENT, PERDÓ I RECONCILIACIÓ

RESIGNIFICACIÓ PER ACONSEGUIR NOUS CONTINGUTS, nous significats, noves realitats.
TOT ES TRANSFORMA

" un gramo de coca en vuestro país, es un tiro en el mío"

"muy progresistas y alternativos en las manifestaciones para, nada más acabarlas,

producir muertes en el otro lado del charco. "

Moltes reflexions en un cap de setmana. 

Gràcies per movilitzar el meu cap i ser tan generós en coneixements, tant humà.

Ací us deixe amb un bon projecte de reconciliació a Colòmbia:

INTEGRADOS POR LA CONVIVENCIA

Dejé así....click

nombra-2

després de la resaca del cap de setmana, puc resumir-lo en dos BONES sorpreses:

una d'elles es podria definir com: irradiant màgia!!! quin plaer sentir, veure i acompanyar a l'AMIC Pakitu, del quI més d'una vegada ja us he parlat d'ell, en la seua festa sorpresa al refugi de la figuereta...ja farà un mes que la seua companya de viatge, Helena, ens va embaucar per fer possible una nova sorpresa, una nova aventura...aquesta vegada havíem de celebrar els 30 anys d'un bon amic, d'una gran persona...i, a poc a poc, la llista es va fer majestuosa i va tindre a un grapat representatiu de tots els grupets que revolotegen des de fa anys en la seua vida. Cadascú dels convidats i les convidades van ficar la seua il.lusió i presència la qual es va mezclar amb la innocència i humiltat del guardonat, el qual, ens va oferir el seu benestar i "amució" en tot moment. Què agraït estava, quina felicitat i quin calor donaven els seus ulls, els seus gestos...!!!! Felicitats, pakitu: per molts anys...

com la vida no para i a mi, m'agrada, intensa...doncs, havia d'estar dinant diumenge amb la família paterna ja que un dels cosins, Jaume, volia regalar-les als pares de la família un album històric de fotografies: fent memòria històrica familiar...i, com sempre, si estàs amb la gent que estimes: tot rutlla!!! 

peròoooooo ja pensava jo que el gran cap de setmana de sensacions divergents, "de todo final es el inicio de un comienzo…” havia acabat i, per variar, m'equivocava... encara hi havia més i bo:

LA GRAN CAROLINA, 

la cosina germana que és més germana que cosina, la persona que m'acompanyat en tots i cadascuns dels meus moments vitals va decidir donar-me un regal: un regal fotogràfic, també de la meua vida, el qual comença quan els meus pares es coneixeren, acaba amb milers de fotos de preciosos moments, de grans detalls i va passant per les diferents etapes amb una delicadesa que, lògicament, va esclatar en plor...quina bestialitat de curro, quin cóctel interior d'explosió d'alegria i quina teràpia van fer les llàgrimes al meu interior!!! 

...com les necessitava...

GRÀCIES

sabeu què? que amb això és amb el que em vull quedar de la meua vida: amb les coses bones, que m'endolcen els dies...amb la gent que estime i em recompensa interiorment estimar...

a la resta: aire fresc!! 

BON VENT I BARCA NOVA

com diria un altre bon amic: 

pa-tir, el de kennedy 

 Per a mostra un botó:

fotus family: clik

pakitu figuereta power:clik

i per a rises: el subidon!!!!!!!!! clickeu 

resilient rient

Quant de temps sense introduir-me en el món del blog "allà on vaja"...doncs... en tot aquest temps, mes d'octubre, mes de libra i entra escorpí, mes on es cauen els cabells, les energies, la tardor arriba amb el fred i comencem a tapar-nos el cos, deixem d'ensenyar les carns i comencem a endisar-nos en nosaltres...o no...segons en demane el cos, l'entorn...la vida!!!

mes que té llum, lluna plena, vida i personetes als carrers, en el món

Doncs, el mes d'octubre, a mi m'ha dut a molts llocs preciosos (encara que va començar amb l'acomiadament d'una bona amiga amanida), on l'espectacularitat del paisatge català i la bona companyia ha fet que els diumenges foren festa de colors, rialles i converses-silenci: la comarca de la Garrotxa, Monserrat, el Monseny (les fagedes amb canvi de color, amb les fulles a terra...ESPECTACULAR!!! amb el silenci de les entranyes del forest), el Montjuic des d'una altra perspectiva (em va faltar cridar: no entenc la ruta d'algunes persones perquè tampoc entenc la meua:gràcies adeta), Cervera, a Centres Penitenciaris amb dones valentes, sensibles i diferents (tanta por i va anant, va anant bé).... i molts viatges imaginaris, tal vegada, massa...
he viatjat al món de l'amistat on la repressió amb mi mateixa m'ha ensenyat què no vull, m'ha encaminat cap al destrontoll de sentiments contradictoris a una velocitat extraordinària per arribar a un mateix punt: a mi mateixa i les meues inseguretats, amb la certesa que vaig caminant i algunes pedres les faig murs i només són pedres que, fàcilment, deuria trepitjar..."no som amics, no per a mi"

a la coveta de la bruixeta dels boscos la qual rebrà una profunda carta per canalitzar la meua energia cap algun punt imaginari on l'adaptació al dia a dia, les sorpreses de la vida em durà o no,
però on m'agradaria estar, on vull veure'm  

a l'amor, allí també he estat en molts moments aquest mes, l'AMOR amb majúscules per xicotets detalls, per grans persones, per ser i no poder, per poder i no ser, perquè m'ensenyen i intente aprendre...

també he viatjat al món de la resiliència, he tingut adversitat i he crescut, m'he estresat, 

m'han alliberat i he trobat o m'han trobat, han confiat i ha sigut, per mi, resilient...

alguns han viatjat al món de la màgia resilient, uns altres al seu món interior, al resó del dins, del jo, de l'alegria de ser vius davant les adversitats...i tots i totes hem viatjat junts, perquè s'acompanyem, m'acompanyen, M'ACOMPANYEU
perquè em mimen i mime i...arribà  la lluna plena un dissabte per la nit i...nit de...que et dona sorpreses que, segurament, valguen la pena i sap aprofitar-les a l'estil inesoide... amb plaer ;)

Us deixe unes frases d'aquest mes:

ets atractiva i intel.ligent, per això has sigut tu.

si no agafes un altre to en la vida sempre seràs secundària.

el tunell llarg no és aquest, és el següent

escolta, escolta aquesta cançó...vas a flipar amb el diàleg entre els dos protagonistes...i, d'aquesta forma, anavem teixint un somni de color que tal vegada, algun dia arribe...

 i UN APRENENTATGE: LA PARÀBOLA DE L'ESTIÈRCOL

"el estiércol es mierda que sale de los culos de los animales, nadie lo quiere, huele mal, tiene una textura horrorosa...y se deja en los campos, en el suelo...al pasar un tiempo, de ese estiércol aparecen bellas flores, frutas, hortalizas...bueno manjares y el estiércol es ya útil, no huele mal ni recordamos que un día salió del culo de un burro" Tim Guénard (I Congreso Europeo de Resiliencia)

"Què és la normalitat??? La normalitat no existeix - i rises" Alexandre Jollien (I Congreso Europeo de Resiliencia)

així som també les persones, a vegades, naixem de la merda i ens convertim en belles flors...i, altres vegades, naixem en la meravella, vivim meravelles i, de sobte, et vé la merda...doncs, aquesta algun dia també olora bé i et fa crèixer.

TOTES AMB DRET DE DONAR FLOR I FRUIT

poemes

HUI: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS...

pedres de foc
 
Me la mamaves fins al cep: tenies 
tota la boca plena, i amb la llengua 
iniciaves moviments, i et vares 
posar més blava que altre cop: llavors 
te la vaig treure, i respiraves, i altre 
cop retornaves i me la mamaves 
i, extenuada, desistires: no 
podies més; i pel forat darrer, 
ben agafada a la barana, et vaig 
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta, 
fins que va entrar-te per complet, i jo 
evoque els pèls de l'entrecuix pegant 
cops a les teues rodonors invictes. 


saló
 
* 
Mires la mar per la finestra oberta. 
Vola una sal per les parets de l'aire. 
Jo et mire el cul alíger i tendral. 
Galtes de cul com mai n'havia vistes! 
Avui comprenc l'encert precís del mot. 
Galtes de cul fresquíssimes, lleugeres. 
 
 
* 
arribaré diumenge a la tarda 
arribaré i et despullaràs tota 
et vinclaràs amb gran amor de sobte 
m'oferiràs la rodonor del cul 
la seua flor impensada i petita 
i et passaré per l'estretor inèdita 
i ploraràs i cridaràs de gust 
sentit cruixir tota la teua vida 
 
*
amb sacres dits, / amb dits de confitura,
sí, prem, amor, / els dos llavis del sexe
i l'has obert / com una rosa humida
i ens hem quedat / bocabadats en veure'l
i hem lloat / les seues galeries
de murs humits / i resplendents tothora.
 
*
Al meu davant, fervent, t'has masturbat.
Distretament, com qui no fa la cosa,
com que d'un plat agafa unes olives,
t'has pessigat, amb dos dits, el mugrons,
i has sospesat, amorosa, els teus pits,
amb un delit de recòndita causa,
fent pauses breus, o potser mil.lenàries,
però tornant al que anàvem parlant.
Érem, tots dos, a la terrassa, nus,
com solem fer arribat el bon temps.
Vèiem la mar i les veles llunyanes.
Fumaves tu, tot mastegant un xiclet, 
i conversant, sense interès , de coses.
Seguidament has dut els dits al sexe,
iniciant l'acte masturbatori,
acte de tels i de profunditats.
T'he deixat fer, car estava cansat;
tampoc tu no tenies massa ganes
de coits formals i matrimonials.
Amb els dos dits has arribat al cim,
t'has corregut com un cavall o riu,
i has panteixat, amb furor, un moment.
Te n'has anat, per a mullar-te el front,
i jo he seguit mirant el capaltard.
Moments després has tornat, com de trinca,
i havem reprès el fil on el deixàrem.

balanceja'm o pica'm

Fins ací, la meua recerca sobre mi mateixa ja que les energies rebudes darrerament m'han fet buscar "esoterismes" per tal de ficar-li lògica no lògica a certs esdeveniments de ma vida:

Los/las libra se encuentran entre los signos más civilizados del zodiaco. Tienen encanto, elegancia (ejem) y buen gusto (això sí), y son amables y pacíficos. Les gusta la belleza y la armonía y son capaces de ser imparcial ante conflictos. No obstante, una vez que han llegado a una opinión sobre algo, no les gusta que se les contradiga. Les gusta contar con el apoyo de los demás ( a vegades massa i us ratlle).
Un libra tiende a ser sensible a las necesidades de los demás y suele ser muy sociable. No soportan el conflicto y la crueldad y son muy diplomáticos ante los conflictos. Suelen buscar el consenso ante una situación conflictiva ( estic al màster correcte, no?? serà el meu futur??). Saben valorar los esfuerzos de los demás y les gusta vivir y trabajar en equipo (poz zi).
El lado negativo de un libra es frívola y es fácil que cambia de opinión o de lealtades. No les gusta la rutina y muchas veces les falta la capacidad de enfrentarse a los demás. Les encanta a los libra el placer, y esto les puede llevar a cometer ciertos excesos en su vida (quan ens deixem, sí). Son muy curiosos, lo que puede ser un virtud si lo invierten en descubrir nuevas cosas, pero también un defecto si les lleva a meterse demasiado en la vida o los asuntos de los demás.
Tienen un gran sentido de la justicia, y pueden llegar a ser buenos abogados, funcionarios y banqueros porque son muy fiables. Tienen capacidad como gestores, artistas, escritores, y también triunfan trabajando para causas humanitarias.
Un libra es un buen amigo, porque prefieren comprender la postura de otro antes que perder un amistad. (ouuuhhh, yeahhhh, així li va al galgo)En sus relaciones íntimas son románticas y hasta sentimentales. Son buenos compañeros sentimentales porque comprenden la postura de su pareja en un conflicto y son tolerantes con los defectos de los demás. También son buenos padres/madres, esforzándose para comprender y ayudar a sus hijos mientras crecen.

 Ascendent ESCORPINSSSSS (darrerament, molts d'aquests m'acompanyen al meu camí...curiós!!???)

El ascendente Escorpio afronta la vida con gran intensidad, con gran profundidad, con gran compromiso, y con gran curiosidad, entrega y energía. Este ascendente origina lo que se llama un fuerte carácter, una fuerte personalidad, una fuerte presencia etc etc etc.
Aunque quizás la primera y mas elemental característica del ascendente Escorpio es tratar de enmascararse a si mismo, de mantenerse siempre enigmático y misterioso; de que su personalidad y su esencia, su capa externa y su naturaleza mas profunda, no sean lo suficientemente visibles o al menos lo suficientemente claras (però ho passe mal si dissimule, encara que ho faig molt rebé, tota una teatrera. dona por ensenyar el cul per a que et done pals, no???)
Es por eso que en el ascendente Escorpio los rasgos solares suelen ser menos visibles aún que en el resto. En efecto los que tienen ascendente Escorpio, más incluso que los que tienen al Sol en este signo, tienen un gran sentido de la intimidad y no gustan de exhibir su personalidad demasiado ni de dejar que su naturaleza se conozca fácilmente (això no coincideix amb mi, jo sóc transparent i fàcil de conèixer, I think so). Escorpio es un animal nocturno, no lo olvidemos; y esta nocturnidad, ese gusto por esconderse detrás de una fría y oscura máscara en este ascendente es muy poderoso. Su filosofía es básicamente desconfía y acertarás (si fóra així no podria viure en mi, o confie o morta la relació). Por supuesto toda esa supuesta negatividad está perfectamente compensada por esa terrible profundidad psicológica que tan a menudo muestra este signo. El ascendente Escorpio es un psicólogo, un detective y un espía estupendo.  Sabe observar lo que le rodea, y rara vez algo lo coge desprevenido. En realidad esa cierta desconfianza que asoma de él se debe en parte a esa terrible conciencia del lado oscuro de todo lo que lo rodea.
Este ascendente no se centra en lo negativo de los demás, simplemente lo ve, o acaba por descubrirlo más bien temprano que tarde (menys mal, m'estava tornant bojaaaa!!!). Quizás por eso existe en él cierto desencanto y hasta cierta amargura a veces. Sin embargo todo esto no afecta lo más mínimo a su capacidad de actuación, a su gran vitalidad y a sus ganas de dejar su huella ahí fuera . Quizás si el Sol está en Libra( com és el cas), Piscis o Capricornio esa negatividad (sóc negativa amb mi mateixa, però a la resta les deixe fer, crecccccc!!!!) que mencioné antes puede resultar demasiado grande y restar muchas energías, pero por regla general el ascendente Escorpio es tan dinámico y voluntarioso como el ascendente Aries, aunque de manera mucho menos obvia claro.

I el tema de la lluna que ja el teniu d'ahir...com diu Sònia, dona de sí una nit de bogeria esotèrica per Poble Sec amb l'adeta...i per riure'ns una estona, xarrar i xarrar, també...;) Quan la vida no et somriu, ja somriem nosaltres.

muaaa

coneixent-me ????

Tu Signo Lunar es: Aries en la Quinta casa Astrológica

Nombre: Ines
Día de Nacimiento: 25/09/1980   Hora de Nacimiento: 12:30
Ciudad: Valencia - Valencia - España.
Longitud: 39N28   Latitud: 00W23
Tiempo Universal: 10:30
Signo Solar: Libra  en casa: 10
Signo Lunar: Aries  en casa: 5
Ascendente: Escorpio

Signo Lunar a 15° Grados 48' Minutos en Aries.

Interpretación de tu Signo Lunar Aries :

Los nativos de este signo, regido por Marte, son seres muy independientes, poseen ideas claras y muy personales. Ansiosos, con una vida hiperactiva y con muchos cambios como resultado de su gran iniciativa. Impulsivos, impacientes, impetuosos, siempre contemplando el futuro, deseosos por un despejado porvenir. La Luna en este signo le concede inquietud e impaciencia, pues resalta la personalidad extrovertida y apasionada de este signo. Es un ser bohemio y trotamundo, siempre en la búsqueda de nuevas experiencias. Posiblemente evade el compromiso o de las relaciones serias porque teme perder tu libertad, también prefiere estar solo, no arriesgarse a ser herido protegiendo tus sentimientos. Detesta mostrar cualquier debilidad o necesidad de apoyo, ánimo o consuelo. A menudo, se impacienta consigo mismo y con los demás. Aborrece la dependencia emocional y le disgustan las personas que se quejan mucho de la vida. La madre desempeña un papel importante. Posee gran imaginación que lo induce a preocupaciones sin motivos. En ocasiones suele ser temperamental y a veces agresivo. Existe una tendencia a padecer insomnio. Es algo autoritario, disfruta tener una buena disputa de vez en cuando. Las relaciones basadas en el respeto mutuo y un alto grado de libertad emocional son ideales para usted. El entusiasmo con que enfrenta los retos de la vida, inspira en los otros optar por actitudes auténticas y objetivas en sus vidas. Le atraen las personas aventureras, valientes e independientes.

Casas Astrológicas: La luna en Quinta Casa:

La Luna sobre las casas revela  el ámbito de nuestra experiencia, el sitio donde analizamos nuestra seguridad emocional. Es donde nos refugiamos cuando necesitamos un alivio de la lucha cotidiana; es el templo donde nos resguardamos y renovamos energías. Particularmente esta casa es también el área donde tenemos que enfrentarnos con la vida y superar las dificultades que nos impiden alcanzar nuestras metas.

La quinta casa es la de la creatividad, de los placeres y por tanto de los hijos, los juegos de azar, los deportes, los romances, las personas que nos simpatizan, la tendencia pedagógica, la vestimenta. Simboliza nuestro anhelo de expresar las cualidades únicas de nuestra personalidad con todo su resplandor y plenitud. Aquí se manifiesta nuestro placer de experimentar, de relacionarnos con los niños y con el niño que habita en nosotros. La Quinta Casa nos provee discernimiento acerca de la sexualidad, del placer de vivir y de nuestra constitución física. La Luna, planeta de inestabilidad y de cambios, situada en la casa de los placeres, impulsa al individuo a la búsqueda de una gran variedad de diversiones de las que le fascina disfrutar. Este ser ama las fiestas, las reuniones alegres, los espectáculos donde hay mucha gente. Seguramente es una persona con mucho éxito amoroso con el sexo opuesto. Sienten deseos de gustar y causar buena impresión, sus relaciones sentimentales son agradables pero efímeras. La luna en esta casa otorga fertilidad para las mujeres sobre todo si está sobre un signo de agua, probable progenie numerosa, especialmente hijas. Les dan mucha importancia al aspecto exterior, ropas, perfumes, etc. Poseen una vasta imaginación, son muy creativos. Poseen una tendencia a realizar trabajos relacionados con la diversión o la educación.

PER MOLTS ANYS

Amb tu, cada dia té màgia

ENERGIES A POBLE SEC

Ahir no va ser un bon dia, encara que va millorar moltíssim parlant, comunicant, ficant en comú a un bon lloc: montjuïc de nit i amb bona companyia: la fadeta dels boscos...i amb canvis a fer com "Escriure una carta a la bruixa de la muntanya"...doncs bé, aquest matí tenia un bon regal que vaig a compartir, una nova mirada i, encara que LES CARES diuen molt  I es veuen massa compatibilitats...assimilant idees de forma positiva (eixa Vicky, perleta preciosa!!!)

hui pot ser un bon dia i...què bonic és cuidar a la gent, veritat????

REGAL DE LA FADETA DELS BOSCOS:

Preciosaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

No et vull veure malament, perque , simplement...NO ES JUST! Tot i q ningú garanteix la justicia en aquesta vida...

Però intenta positivitzar tot aquest vendaval que tens a sobre i retreu-re'n de tot aquest capdell les coses bones, que n'hi han, i una pila. 

He tret un parell de frases d el'internete, mira q diuen aquest parell:

"És precisament el que és inesperat i imprevisible el que ens proporciona part del plaer de viure, salvant-nos de caure en l'esclavitud mecànica dels lògics"

Aixi que tot canvi ens suposa una oportunitat de replantejar-nos el cami que estem seguint i, per tant, noves oportunitats si estem oberts a la vida i a nosaltres
mateixos, a escoltar-nos una miqueta i  lluitar per allo que ens diem de cor a nosaltres mateixos, sense por, bueno, o si més no, amb valentia. Fent conscients (i responsabilitzant-nos) de les nostres eleccions davant la vida  i, per tant, fent-nos una mica més lliures com a persones.
Ja ho deia Albert Einstein: "Tot allò que és realment gran i inspirador és creat per l'individu que treballa en llibertat". Sigues lliure!!!!! Ja et vig dir ahir i ho mantenc, q estic segura que tu triunfarás a la vida, només et cal pendren consciència!

Chicuela, q tinguis molt bon dia (només depen de tu i de la manera que enfoquis les coses) i per cert, si tens ganes de meditar i fer unes rises...perque no... (TOP SECRET)

Una abraçada ben forta!!!!!!!!!!

Ada

P.D: Bertrand Russell: "Gran part de les dificultats per les que passa el món es deuen a que els ignorants estan completament segurs i els intel·ligents plens de dubtes" Dedica un temps per desfer-te del dubtes, no dubtis mai de tu mateixa, i...marcha,marcha, quiero verte en marcha,. marcha!!!!!!!!!!!!!!!! Y las dudas? Pin, pan fuera, que se te vaya esa dudita fuera, q pin, pan fuera, que pan pan fuera.... jajajajaja!!!!!!!!!!!!!!! (versió lliure del "Queremos marcha!!!").

person al Parc Güell, meditarem com ell

 

30 regals

REGAL 1 : LA VIDA... dels primers pasos als 30 anys

 REGAL 2: COLORS DE VIDA
     REGAL 3: UN CLÀSSIC MODERN (com jo (?))
     REGAL 4: RESILIÈNCIA: UNA HISTÒRIA QUE ENS UNEIX "UNA POSSIBILITAT ENTRE MIL"
     REGAL 5: PROTECCIÓ SENEGALESA

     

REGAL 6: LES VOSTRES TRUCADES

REGAL 7: l'amor rebut

REGAL 8: LA VOSTRA COMPANYIA

REGAL 9: la família unida mai serà vençuda

ELS VOSTRES SOMRIURES: regal 10

REGAL 11: la pujada d'autoestima amb els piropos.

QUE ESTEU A LA MEUA VIDA: regal 12

REGAL 13: les felicitacions atrasades

els missatges canyerus al facebook: regal 14

REGAL 15: ESTAR A LA TERRETA. Sóc un animal sociable

afegir amistats noves que et protegeixen: regal 16

REGAL 17: LES RISES SINCERES 

fer una ullada enrere i saber que has fet coses bé: regal 18

REGAL 19: FER UN COLP D'ULL RÀPID I SABER QUE ET FALTEN MOLTES COSES PER ACONSEGUIR, CRÈIXER, PASSAR... 

la mirada dels meus pares: regal 20

REGAL 21: LA HISTÒRIA VISCUDA I FOTOGRAFIA DENOTA QUE HEM MILLORAT ;)

saber que els 30 són els millors anys per a les dones (algunes diuen que els 40), per tant, el que queda és més meravellós que el viscut: regal 22

REGAL 23: LA PREOCUPACIÓ DE SABER SI HAVIA ARRIBAT BÉ...SORPRESA I DETALL

que la innocència i la humiltat són virtuts sempre: regal 24

REGAL 25: L'ESTIMA NO SAP DE NORMES SOCIALS

l'amistat: regal 26

REGAL 27: L'EXPERIÈNCIA ÉS UN GRAU

els moments difícils amb amor, enfortiment personal i humor facilita el trànsit intestinal: regal 28

REGAL 29: MAI ES DEIXA D'APRENDRE

un altre regal d'un amic: regal 30

MOLTES GRÀCIES, COMPANYERES I COMPANYS DE VIATGE!!

Ha sigut una sort que aquest 30 anys m'hagen regalat tan bona gent, tanta intensitat i tanta alegria. 

Confie en que la transformació (pas del temps) i el creixement personal ens faça estar ben acompanyats tant en les sorpreses dolentes com en les felices.

HE DEMANAT ALGUN QUE ALTRE DESIG...

bruixetes i bruixots: com sóc bona xiqueta, feu que es compleixen!!!

PER MOLTS ANYS ;)

muaaaaaaaaaaaa

L'equinocci de tardor podria ser un dijous qualsevol...

23 de setembre...dia de començament de la tardor, encara que el meu estat es va quedar en la primavera...ajà, tardor?? nuvolat?? quelcom dia pot ser surrealista quan comences el dia amb una trucada que et diu: "no puedo ir a Barcelona" i, això significa que has de fer alguna cosa més aquesta vesprada.
Bé, una cosa més a fer durant la tarda...compte enrere...

20.30 hores: estàs a la línia verda amb dos cantimpalos de 2 metres que són el màstil d'una tabla de windsurf, la qual faràs arribar a una mare valenciana per a que el seu xiquet tinga regal d'aniversari....plic plic...

19.00 hores: a terra llegint "Mañana no será lo que Dios quiera" mires com passen els números de l'Estació Sants per traure el bitllet cap a València.

18.30 hores: estàs mobilitzada parlant de les regles de l'islamisme amb un bon amic musulmà, apuntant notes perquè demà tens una reunió d'un projecte "Gestió de la Pau i el Futur a...."

17.30 hores: dialogues amb el persianista del barri a casa perquè està solucionant-te una mogudeta trencada mentres xateges amb un nou amic sobre la vida i això et fa riure, sentir-te viveta...

16.30 hores: amb 15000 carpetes, motxilla, bolso, xaqueteta,...entres en els ferrocatas, seus el culet, obris la documentació sobre "Veu de Dona" i plores, plores de la injustícia, plores de la il.lusió de ser dona i del bon treball de sa educadora anterior. Tremoles del repte nou i t'emociones quasi passant-te de parada...fent inesades habitualment. Hi ha cosetes que no canvien.

13.30 hores: Telefones a Secretaria de Justícia i trobes una bona funcionària que et soluciona la papereta fàcilment: EUREKAAAA!!!

...8:30 hores: has fet click amb el bonometro, has passat la barrera i...t'has deixat la pasta per pagar el màstil i el mòbil on esperes notícies en breu; tornes a casa que, encara que nuvolat, ha sudat...arreplegues ràpidament...tornes a passar la barrera, et relaxes (difícil perquè arribes tard i no et mola gens) i ...comença el teu dia de treball. Un dia que podria ser "normal", però és intens, amb les reunions de treball sobre projectes nous, amb les trucades de telèfon, els mails i els tràmits resolts, feina pendent, etc que fas i acumules per demà.

Doncs, sí, encantada de ser viva!!!
ensenyaments de vida ( fes-li click al link)

Demà més i millor, promet ser un dia de la Mercè curiós

                                               

No me arrepiento de nada

No me arrepiento de nada

Desde la mujer que soy,
a veces me da por contemplar
aquellas que pude haber sido;
las mujeres primorosas,
hacendosas, buenas esposas,
dechado de virtudes,
que deseara mi madre.

No sé por qué
la vida entera he pasado
rebelándome contra ellas.
Odio sus amenazas en mi cuerpo.
La culpa que sus vidas impecables,
por extraño maleficio,
me inspiran.
Reniego de sus buenos oficios;
de los llantos a escondidas del esposo,
del pudor de su desnudez
bajo la planchada y almidonada ropa interior.

Estas mujeres, sin embargo,
me miran desde el interior de los espejos,
levantan su dedo acusador
y, a veces, cedo a sus miradas de reproche
y quiero ganarme la aceptación universal,
ser la "niña buena", la "mujer decente"
la Gioconda irreprochable.
Sacarme diez en conducta
con el partido, el estado, las amistades,
mi familia, mis hijos y todos los demás seres
que abundantes pueblan este mundo nuestro.

En esta contradicción inevitable
entre lo que debió haber sido y lo que es,
he librado numerosas batallas mortales,
batallas a mordiscos de ellas contra mí
-ellas habitando en mí queriendo ser yo misma-
transgrediendo maternos mandamientos,
desgarro adolorida y a trompicones

a las mujeres internas
que, desde la infancia, me retuercen los ojos
porque no quepo en el molde perfecto de sus sueños,
porque me atrevo a ser esta loca, falible, tierna y vulnerable,
que se enamora como alma en pena
de causas justas, hombres hermosos,
y palabras juguetonas.

Porque, de adulta, me atreví a vivir la niñez vedada,
e hice el amor sobre escritorios
-en horas de oficina-
y rompí lazos inviolables
y me atreví a gozar
el cuerpo sano y sinuoso
con que los genes de todos mis ancestros
me dotaron.


No culpo a nadie. Más bien les agradezco los dones.
No me arrepiento de nada, como dijo la Edith Piaf.
Pero en los pozos oscuros en que me hundo,
cuando, en las mañanas, no más abrir los ojos,
siento las lágrimas pujando;
veo a esas otras mujeres esperando en el vestíbulo,
blandiendo condenas contra mi felicidad.
Impertérritas niñas buenas me circundan
y danzan sus canciones infantiles contra mí
contra esta mujer
hecha y derecha,
plena.

Esta mujer de pechos en pecho
y caderas anchas
que, por mi madre y contra ella,
me gusta ser.

autora: Gioconda Belli

sé què has fet aquest últim estiu_II

…m’he queixat, sí, m’he queixat prou vegades del poc descans d’aquest estiu, de no tindre temps per a mi, de no tindre temps per vosaltres, de…m’he queixat massa

Com díriem els companys catalans: he entrat en el pensament deficitari al que acostumem els mortals…malament

Gran errada, humana, però errada identificada

L’estiu 2010 m’ha ofert tantes coses bones com: tres setmanes a República Dominicana amb AMICS I AMIGUES i possibilitat de conèixer a nous i noves amigues; gaudir de dos dies de les festes tordesilanes amb la família i alguns de la quinta (amb els que vaig descobrir molt del desgavell de l’adolèscencia i més anys); acompanyar 15 dies a adolescents en el saler, parc natural adorable de la terreta on he aprés i he compartit des del cansanci fins les rialles, l' hormona i el companyerisme (amb els companys de treball); dies de vacances a Lezuza, poble on l’històric de l’amic Josep es relata i on hem vist com es fa “caldo i paradís” una parella d’amics...

Aquestes vivències ha sigut positives, molt positives...des dels plors en l’acomiadament de Barcelona (havia molt a dir i l'angoixeta no em deixava) fins l’entrada al CAU ahir han passat moltes sensacions, sensacions molt contrariades: algunes ben parides a l’interior (racionalitzades) i altres viscerals i impulsives com la meua essència, que les acumula totes i afloren, totes afloren. Totes són “el meu jo”.

Em quede amb el registre de moltes emocions dins, com he dit i, entre altres ... l’acompanyament de persones ben i molt estimades en l’aventura dominicana: acompanyament i vida, pura amistat. Tindre-los al costaet i gaudir dels equilibris i desequilibris, de les cagueres, del treball, dels sorolls de la nit, de les estrelles, de la magnitud de la pau a Los Montacitos, del guirigai a Arroyo Cano, del cansanci acumulat, de LIVÁN (aquell cubà que tant ens ha acompanyat en els últims 7 anys), de l’alegria desenfrenada, de l’aprenentatge del contacte humà, de veure feliç a quasi tots i totes, enfadats o amb malentesos, amb la ironia, amb l’humor i la tranquilitat, amb la fugida de les seues rutines, amb l’oblit de la realitat valenciana, amb la connexió...
...em quede amb la nostra connexió al treballar i amb la teua eufòria, de tu em quede amb la complicitat i la forma semblant de veure a les persones, les paraules en euskera, el saber que és de tota i per tota la vida; amb tu amb el bon rotllisme i la desconnexió de l’estrés i l’afirmació de quina alegria veure’t així; amb tu per transmetre que l’amor és possible, real i gran; amb tu amb l’honradesa, humiltat i bondat; la discrecció, la carícia i el somriure de plenitut; de tu, amb les abraçades, les disertacions de la realitat, les ganes d'aprendre i la crítica constructiva...sí, em quede amb tot el millor de cadascú de vosaltres, quina meravella!!! Quina gràcia i QUINES GRÀCIES MÉS GRANS he de donar-vos...

Sí, l’altre gran hit de l’estiu ha sigut l’empresonament al Casal del Saler...bon equip de treball: sense amistat, comprensió i bona feina no haguera sigut possible. Passar del dia de la marmota a sentir-te al lloc és tot un tema i, a més a més, acompanyat del frenetisme de les hormones, l’amor de les “nanes”, les aproximacions sexuals de l’adolèscencia, els cracks del Cabanyal , el gabinet psicòlogic sempre muntat: gabinet per emergències (que tantttttttt m’agrada), els lios, les pillaes...les cartes de la bústia, l’agraïment i l’esperança de futur. Tenim futur. Les visites inesperades i les esperades: quina alegria dona l’aire net i sa que es rep des de fóra!!! Hi ha vida fóra del Casal i a més, venen, t’acompanyen i la socialitzen...quines alegries!!!

El Casal em va deixar molt marcada: somnis durant dies amb els nanos/es i dies de dormir molt per recuperar aquelles hores no dormides acumulades. Quatre dies de descans tal qual: DE DESCANS I RETROBADA AMB UNA MATEIXA. TU TAMBÉ EXISTEIXES, COM TEROL!!!

I ...vacances...........lezuza no es nación, però bonillo: sí..........anècdotes: mil i una. Comence??? Bars tancats: Albacete està de fira, els caps vespres en punts diferents del municipi (tots amb molt d’encant i acompanyats del romanticisme de la parella pakcrack-hele mb), “en aquest caldo hi ha sal???, problemas en el paraíso?, la ferradura trobada al castell i oblidada en ell, la cançó del hot-dog (BSO del viatge), el conill a la carretera, “Casa Nueva”, la inmensitat dels molins de vent, les nits de conversa i diàleg, les intimitats al cotxe: jo et conec més ara, jo he flipat amb això i jo amb allò; les “lagunas de ruidera”, les abelles al costat del menjar, el santuari de la Verge de Cortes el dia més nombrós, Alcaraz i el medievo, Josep en el seu lloc estiuenc on la història i la curiosetat per conèixer el fa sabut, ens fa coneixedors; les visites a Info tourist...ohh, yeahhh...había animalillos por todos los lugaresssssssss...sí, síiii...TÚ SI QUE VALES!!! I gran final de viatge: 5 forests en una entrevista de treball a Enguera..què, QUÈ???? Felicitat: he tingut vacances en bona companyia. SÍ, SÍIIIIIIIIIIIIII

I tornem a la vida de pont entre València i els següents mesos i ,amb la setmana, moments de desenteniment, moments de saturació, de “hola sóc un número”, incertesa, desassossego, plors d’impotència, explosió d’acumulacions i...respiració, compte enrere i .......calma!!! sessió de somnis, de percussió africana als jardins de les universitats, kebab, rialles, converses, apareix a qui esperes, cotxe, promeses i...calma!!!! darreres compres per a ta mare, fas pistes per trobar regalets, disfrutes del moment per ella, café amb final de castellers a Sant Marcel.lí (com estime la terra, ayy, mareee!!!), trucada de la natura, viatge als interiors del país i explosió final, esperada però inexplicable: PURA VIDA!!!!!!!! Encara estàs ahí: la sofia del viure feliç i ganes que em contagies, sí, per fa, un poquet més i ho deixem. BOJA PER VIURE. INTENSITAT.

I......entre tant, he tingut una magnífica retrobada amb ELLA: la companya d’infantessa i adolèscencia, la trobada per “casualitat” en llocs emblemàtics i, tal vegada, aquesta retrobada siga “LA RETROBADA”, si no ens tornem a perdre...molt especial, molt. I ben acompanyades per la seua actualitat: un bon amic d’ELLA, també especial...màriam, la nova marianaaaaaaa..jiji

BOJA PER VIURE I "PREPARANT-ME" PER LA NOVA ÈPOCA,

AMB RUTINES, PERÒ NO RUTINÀRIA. AMB RECERCA I, POT SER, AMB TROBADES.
AMB DECISIÓ I INTENSITAT.

POT SER AMB SORT: “QUI LA BUSCA, LA TROBA” ;)

i jo, et trobaré