23 de setembre...dia de començament de la tardor, encara que el meu estat es va quedar en la primavera...ajà, tardor?? nuvolat?? quelcom dia pot ser surrealista quan comences el dia amb una trucada que et diu: "no puedo ir a Barcelona" i, això significa que has de fer alguna cosa més aquesta vesprada.
Bé, una cosa més a fer durant la tarda...compte enrere...
Bé, una cosa més a fer durant la tarda...compte enrere...
20.30 hores: estàs a la línia verda amb dos cantimpalos de 2 metres que són el màstil d'una tabla de windsurf, la qual faràs arribar a una mare valenciana per a que el seu xiquet tinga regal d'aniversari....plic plic...
19.00 hores: a terra llegint "Mañana no será lo que Dios quiera" mires com passen els números de l'Estació Sants per traure el bitllet cap a València.
18.30 hores: estàs mobilitzada parlant de les regles de l'islamisme amb un bon amic musulmà, apuntant notes perquè demà tens una reunió d'un projecte "Gestió de la Pau i el Futur a...."
17.30 hores: dialogues amb el persianista del barri a casa perquè està solucionant-te una mogudeta trencada mentres xateges amb un nou amic sobre la vida i això et fa riure, sentir-te viveta...
16.30 hores: amb 15000 carpetes, motxilla, bolso, xaqueteta,...entres en els ferrocatas, seus el culet, obris la documentació sobre "Veu de Dona" i plores, plores de la injustícia, plores de la il.lusió de ser dona i del bon treball de sa educadora anterior. Tremoles del repte nou i t'emociones quasi passant-te de parada...fent inesades habitualment. Hi ha cosetes que no canvien.
13.30 hores: Telefones a Secretaria de Justícia i trobes una bona funcionària que et soluciona la papereta fàcilment: EUREKAAAA!!!
...8:30 hores: has fet click amb el bonometro, has passat la barrera i...t'has deixat la pasta per pagar el màstil i el mòbil on esperes notícies en breu; tornes a casa que, encara que nuvolat, ha sudat...arreplegues ràpidament...tornes a passar la barrera, et relaxes (difícil perquè arribes tard i no et mola gens) i ...comença el teu dia de treball. Un dia que podria ser "normal", però és intens, amb les reunions de treball sobre projectes nous, amb les trucades de telèfon, els mails i els tràmits resolts, feina pendent, etc que fas i acumules per demà.
Original, això de posar les hores del revés... però m'he fet un liuuuu
ResponElimina