resilient rient

Quant de temps sense introduir-me en el món del blog "allà on vaja"...doncs... en tot aquest temps, mes d'octubre, mes de libra i entra escorpí, mes on es cauen els cabells, les energies, la tardor arriba amb el fred i comencem a tapar-nos el cos, deixem d'ensenyar les carns i comencem a endisar-nos en nosaltres...o no...segons en demane el cos, l'entorn...la vida!!!

mes que té llum, lluna plena, vida i personetes als carrers, en el món

Doncs, el mes d'octubre, a mi m'ha dut a molts llocs preciosos (encara que va començar amb l'acomiadament d'una bona amiga amanida), on l'espectacularitat del paisatge català i la bona companyia ha fet que els diumenges foren festa de colors, rialles i converses-silenci: la comarca de la Garrotxa, Monserrat, el Monseny (les fagedes amb canvi de color, amb les fulles a terra...ESPECTACULAR!!! amb el silenci de les entranyes del forest), el Montjuic des d'una altra perspectiva (em va faltar cridar: no entenc la ruta d'algunes persones perquè tampoc entenc la meua:gràcies adeta), Cervera, a Centres Penitenciaris amb dones valentes, sensibles i diferents (tanta por i va anant, va anant bé).... i molts viatges imaginaris, tal vegada, massa...
he viatjat al món de l'amistat on la repressió amb mi mateixa m'ha ensenyat què no vull, m'ha encaminat cap al destrontoll de sentiments contradictoris a una velocitat extraordinària per arribar a un mateix punt: a mi mateixa i les meues inseguretats, amb la certesa que vaig caminant i algunes pedres les faig murs i només són pedres que, fàcilment, deuria trepitjar..."no som amics, no per a mi"

a la coveta de la bruixeta dels boscos la qual rebrà una profunda carta per canalitzar la meua energia cap algun punt imaginari on l'adaptació al dia a dia, les sorpreses de la vida em durà o no,
però on m'agradaria estar, on vull veure'm  

a l'amor, allí també he estat en molts moments aquest mes, l'AMOR amb majúscules per xicotets detalls, per grans persones, per ser i no poder, per poder i no ser, perquè m'ensenyen i intente aprendre...

també he viatjat al món de la resiliència, he tingut adversitat i he crescut, m'he estresat, 

m'han alliberat i he trobat o m'han trobat, han confiat i ha sigut, per mi, resilient...

alguns han viatjat al món de la màgia resilient, uns altres al seu món interior, al resó del dins, del jo, de l'alegria de ser vius davant les adversitats...i tots i totes hem viatjat junts, perquè s'acompanyem, m'acompanyen, M'ACOMPANYEU
perquè em mimen i mime i...arribà  la lluna plena un dissabte per la nit i...nit de...que et dona sorpreses que, segurament, valguen la pena i sap aprofitar-les a l'estil inesoide... amb plaer ;)

Us deixe unes frases d'aquest mes:

ets atractiva i intel.ligent, per això has sigut tu.

si no agafes un altre to en la vida sempre seràs secundària.

el tunell llarg no és aquest, és el següent

escolta, escolta aquesta cançó...vas a flipar amb el diàleg entre els dos protagonistes...i, d'aquesta forma, anavem teixint un somni de color que tal vegada, algun dia arribe...

 i UN APRENENTATGE: LA PARÀBOLA DE L'ESTIÈRCOL

"el estiércol es mierda que sale de los culos de los animales, nadie lo quiere, huele mal, tiene una textura horrorosa...y se deja en los campos, en el suelo...al pasar un tiempo, de ese estiércol aparecen bellas flores, frutas, hortalizas...bueno manjares y el estiércol es ya útil, no huele mal ni recordamos que un día salió del culo de un burro" Tim Guénard (I Congreso Europeo de Resiliencia)

"Què és la normalitat??? La normalitat no existeix - i rises" Alexandre Jollien (I Congreso Europeo de Resiliencia)

així som també les persones, a vegades, naixem de la merda i ens convertim en belles flors...i, altres vegades, naixem en la meravella, vivim meravelles i, de sobte, et vé la merda...doncs, aquesta algun dia també olora bé i et fa crèixer.

TOTES AMB DRET DE DONAR FLOR I FRUIT