poemes

HUI: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS...

pedres de foc
 
Me la mamaves fins al cep: tenies 
tota la boca plena, i amb la llengua 
iniciaves moviments, i et vares 
posar més blava que altre cop: llavors 
te la vaig treure, i respiraves, i altre 
cop retornaves i me la mamaves 
i, extenuada, desistires: no 
podies més; i pel forat darrer, 
ben agafada a la barana, et vaig 
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta, 
fins que va entrar-te per complet, i jo 
evoque els pèls de l'entrecuix pegant 
cops a les teues rodonors invictes. 


saló
 
* 
Mires la mar per la finestra oberta. 
Vola una sal per les parets de l'aire. 
Jo et mire el cul alíger i tendral. 
Galtes de cul com mai n'havia vistes! 
Avui comprenc l'encert precís del mot. 
Galtes de cul fresquíssimes, lleugeres. 
 
 
* 
arribaré diumenge a la tarda 
arribaré i et despullaràs tota 
et vinclaràs amb gran amor de sobte 
m'oferiràs la rodonor del cul 
la seua flor impensada i petita 
i et passaré per l'estretor inèdita 
i ploraràs i cridaràs de gust 
sentit cruixir tota la teua vida 
 
*
amb sacres dits, / amb dits de confitura,
sí, prem, amor, / els dos llavis del sexe
i l'has obert / com una rosa humida
i ens hem quedat / bocabadats en veure'l
i hem lloat / les seues galeries
de murs humits / i resplendents tothora.
 
*
Al meu davant, fervent, t'has masturbat.
Distretament, com qui no fa la cosa,
com que d'un plat agafa unes olives,
t'has pessigat, amb dos dits, el mugrons,
i has sospesat, amorosa, els teus pits,
amb un delit de recòndita causa,
fent pauses breus, o potser mil.lenàries,
però tornant al que anàvem parlant.
Érem, tots dos, a la terrassa, nus,
com solem fer arribat el bon temps.
Vèiem la mar i les veles llunyanes.
Fumaves tu, tot mastegant un xiclet, 
i conversant, sense interès , de coses.
Seguidament has dut els dits al sexe,
iniciant l'acte masturbatori,
acte de tels i de profunditats.
T'he deixat fer, car estava cansat;
tampoc tu no tenies massa ganes
de coits formals i matrimonials.
Amb els dos dits has arribat al cim,
t'has corregut com un cavall o riu,
i has panteixat, amb furor, un moment.
Te n'has anat, per a mullar-te el front,
i jo he seguit mirant el capaltard.
Moments després has tornat, com de trinca,
i havem reprès el fil on el deixàrem.