sé què has fet aquest últim estiu_II

…m’he queixat, sí, m’he queixat prou vegades del poc descans d’aquest estiu, de no tindre temps per a mi, de no tindre temps per vosaltres, de…m’he queixat massa

Com díriem els companys catalans: he entrat en el pensament deficitari al que acostumem els mortals…malament

Gran errada, humana, però errada identificada

L’estiu 2010 m’ha ofert tantes coses bones com: tres setmanes a República Dominicana amb AMICS I AMIGUES i possibilitat de conèixer a nous i noves amigues; gaudir de dos dies de les festes tordesilanes amb la família i alguns de la quinta (amb els que vaig descobrir molt del desgavell de l’adolèscencia i més anys); acompanyar 15 dies a adolescents en el saler, parc natural adorable de la terreta on he aprés i he compartit des del cansanci fins les rialles, l' hormona i el companyerisme (amb els companys de treball); dies de vacances a Lezuza, poble on l’històric de l’amic Josep es relata i on hem vist com es fa “caldo i paradís” una parella d’amics...

Aquestes vivències ha sigut positives, molt positives...des dels plors en l’acomiadament de Barcelona (havia molt a dir i l'angoixeta no em deixava) fins l’entrada al CAU ahir han passat moltes sensacions, sensacions molt contrariades: algunes ben parides a l’interior (racionalitzades) i altres viscerals i impulsives com la meua essència, que les acumula totes i afloren, totes afloren. Totes són “el meu jo”.

Em quede amb el registre de moltes emocions dins, com he dit i, entre altres ... l’acompanyament de persones ben i molt estimades en l’aventura dominicana: acompanyament i vida, pura amistat. Tindre-los al costaet i gaudir dels equilibris i desequilibris, de les cagueres, del treball, dels sorolls de la nit, de les estrelles, de la magnitud de la pau a Los Montacitos, del guirigai a Arroyo Cano, del cansanci acumulat, de LIVÁN (aquell cubà que tant ens ha acompanyat en els últims 7 anys), de l’alegria desenfrenada, de l’aprenentatge del contacte humà, de veure feliç a quasi tots i totes, enfadats o amb malentesos, amb la ironia, amb l’humor i la tranquilitat, amb la fugida de les seues rutines, amb l’oblit de la realitat valenciana, amb la connexió...
...em quede amb la nostra connexió al treballar i amb la teua eufòria, de tu em quede amb la complicitat i la forma semblant de veure a les persones, les paraules en euskera, el saber que és de tota i per tota la vida; amb tu amb el bon rotllisme i la desconnexió de l’estrés i l’afirmació de quina alegria veure’t així; amb tu per transmetre que l’amor és possible, real i gran; amb tu amb l’honradesa, humiltat i bondat; la discrecció, la carícia i el somriure de plenitut; de tu, amb les abraçades, les disertacions de la realitat, les ganes d'aprendre i la crítica constructiva...sí, em quede amb tot el millor de cadascú de vosaltres, quina meravella!!! Quina gràcia i QUINES GRÀCIES MÉS GRANS he de donar-vos...

Sí, l’altre gran hit de l’estiu ha sigut l’empresonament al Casal del Saler...bon equip de treball: sense amistat, comprensió i bona feina no haguera sigut possible. Passar del dia de la marmota a sentir-te al lloc és tot un tema i, a més a més, acompanyat del frenetisme de les hormones, l’amor de les “nanes”, les aproximacions sexuals de l’adolèscencia, els cracks del Cabanyal , el gabinet psicòlogic sempre muntat: gabinet per emergències (que tantttttttt m’agrada), els lios, les pillaes...les cartes de la bústia, l’agraïment i l’esperança de futur. Tenim futur. Les visites inesperades i les esperades: quina alegria dona l’aire net i sa que es rep des de fóra!!! Hi ha vida fóra del Casal i a més, venen, t’acompanyen i la socialitzen...quines alegries!!!

El Casal em va deixar molt marcada: somnis durant dies amb els nanos/es i dies de dormir molt per recuperar aquelles hores no dormides acumulades. Quatre dies de descans tal qual: DE DESCANS I RETROBADA AMB UNA MATEIXA. TU TAMBÉ EXISTEIXES, COM TEROL!!!

I ...vacances...........lezuza no es nación, però bonillo: sí..........anècdotes: mil i una. Comence??? Bars tancats: Albacete està de fira, els caps vespres en punts diferents del municipi (tots amb molt d’encant i acompanyats del romanticisme de la parella pakcrack-hele mb), “en aquest caldo hi ha sal???, problemas en el paraíso?, la ferradura trobada al castell i oblidada en ell, la cançó del hot-dog (BSO del viatge), el conill a la carretera, “Casa Nueva”, la inmensitat dels molins de vent, les nits de conversa i diàleg, les intimitats al cotxe: jo et conec més ara, jo he flipat amb això i jo amb allò; les “lagunas de ruidera”, les abelles al costat del menjar, el santuari de la Verge de Cortes el dia més nombrós, Alcaraz i el medievo, Josep en el seu lloc estiuenc on la història i la curiosetat per conèixer el fa sabut, ens fa coneixedors; les visites a Info tourist...ohh, yeahhh...había animalillos por todos los lugaresssssssss...sí, síiii...TÚ SI QUE VALES!!! I gran final de viatge: 5 forests en una entrevista de treball a Enguera..què, QUÈ???? Felicitat: he tingut vacances en bona companyia. SÍ, SÍIIIIIIIIIIIIII

I tornem a la vida de pont entre València i els següents mesos i ,amb la setmana, moments de desenteniment, moments de saturació, de “hola sóc un número”, incertesa, desassossego, plors d’impotència, explosió d’acumulacions i...respiració, compte enrere i .......calma!!! sessió de somnis, de percussió africana als jardins de les universitats, kebab, rialles, converses, apareix a qui esperes, cotxe, promeses i...calma!!!! darreres compres per a ta mare, fas pistes per trobar regalets, disfrutes del moment per ella, café amb final de castellers a Sant Marcel.lí (com estime la terra, ayy, mareee!!!), trucada de la natura, viatge als interiors del país i explosió final, esperada però inexplicable: PURA VIDA!!!!!!!! Encara estàs ahí: la sofia del viure feliç i ganes que em contagies, sí, per fa, un poquet més i ho deixem. BOJA PER VIURE. INTENSITAT.

I......entre tant, he tingut una magnífica retrobada amb ELLA: la companya d’infantessa i adolèscencia, la trobada per “casualitat” en llocs emblemàtics i, tal vegada, aquesta retrobada siga “LA RETROBADA”, si no ens tornem a perdre...molt especial, molt. I ben acompanyades per la seua actualitat: un bon amic d’ELLA, també especial...màriam, la nova marianaaaaaaa..jiji

BOJA PER VIURE I "PREPARANT-ME" PER LA NOVA ÈPOCA,

AMB RUTINES, PERÒ NO RUTINÀRIA. AMB RECERCA I, POT SER, AMB TROBADES.
AMB DECISIÓ I INTENSITAT.

POT SER AMB SORT: “QUI LA BUSCA, LA TROBA” ;)

i jo, et trobaré