rodar com una baldufa

Hui, és un diumenge d'agost on la calor apreta, encara que apreta més i ofega amb tot resplendor i sense deixar cap dubte una gran companyera de viatge:  la solitud, aquesta companya que a dies ni li deixes ensenyar-te les dents, ni la sents com a teua ni real i,
d'altres, fugiries del teu cos per cridar amb molta energia, per atraure la cobertor d'algunes de les necessitats vitals que has d'omplir amb tot el cor i tota delicadesa perquè, saps que algunes mancances pesen, pesen cada vegada més i et deixes endur per aquesta sensació,
t'ensenya les urpes per desfer-te per dins,
encara que saps que et refaràs perquè res important et passa,
però has de deixar-te enfosar amb bona reflexió i desfogar-te
i no mentir-te: "tot no va bé, la inseguretat propera hui s'apodera i et trau forces i les xicotetes il.lusions cada vegada s'esfumen més ràpid i, darrerament, sempre s'esfumen per altres il.lusions...això no ho duus massa bé i cada vegada el llast es fa més gran, costa més moure'l, menejar-te amb alegria, cualla la desesperança i els llums s'apaguen"...

el camí tornarà a tindre llum
i continuaràs jugant al joc de l'aventura de viure
això sí, mai tornaràs a ser la mateixa,
cada vegada aquesta llum agafa uns colors més suaus, (o més forts perquè t'agafes a un clau ardent??)
la desconfiança en "tindre sort" es difumina
i l'arc de sant martí genera colors aforadats, cada colp deixa una petjada nova, cada colp al cor fa un forat sense tornada:
el de la por,
el de la desconfiança,
el de no regeneració de ferides lenta,
el de les barreres per evitar dolor (mai evitable, però poses forces en tindre-los, forces sense sentit),
els de les alertes i alarmes...

i els colors es difuminen amb sincronia amb les forces de recerca,
amb l'espontaneitat ...
i et faries una boleta d'invisibilitat, dormiries per somiar-te i despertaries sense aquest cansanci emocional: viva, lliure i alegre per tornar  renovada a donar, com sempre, sense límits, sense dolors del passat,
amb la bona essència que tens i rebent el que creus merèixer, ni més ni menys...

hui i, pot ser, aquesta setmaneta no estava al teu imaginari però hi ha sigut: "sorpresas te da la vida"
a aquesta l'ha tocat la negació i a les anteriors, la pujada d'adrenalina...ni imaginada ni programada
per tant, sempre et quedarà que tot el puja, baixa
si ha passat unes quantes vegades, tornarà a passar de nou...
això sí, confiant en que pot ser alguna vegada la pujada es mantinga durant un temps estimable, representatiu...per justícia!!
pot ser la muntanya rusa emocional pròpia meua, algun dia es perpetue en la part alta i baixe només per agafar forces...

hui rebufe malestar i necessitat d'estabilitat,
hui us necessitaria al meu costaet, acaronant-me i donant-me aquests bufits d'amistat plena
en breu tornaré a rebufar energia,
aquesta que molts digueu que és característica meua (i jo ho dubte)

així és la meua vida...com és la vostra????