Camila i David es coneixeren allà pel 2013...havien passat ja moltes aventures junts i continuaven sense trobar-li sentit lògic a moltes de les coincidències, facilitats, naturalitats del fluir del dia a dia ni del passat de certes històries com el 20/21 d'octubre de 1994 :)...
Semblava que el lligam era de molts, molts anys enrere...els aires rondinaires deien que podria ser kàrmic (ells sabien que també era càrnic).
Camila era una dona carismàtica, atractiva tant intelectual com emocionalment, generava al seu voltant expectació i admiració. Es dedicava a la política local i, per les seues idees diferents al sistema, continuava en l'oposició, tenia molts i moltes seguidores...i no només de similar ideologia política sinó també de les grans històries sexuals, eròtiques i festives que l'avalaven durant anys.
David era un nouvingut a la vida pública, anteriorment utilitzava el poble com a ciutat dormitori i les seues relacions eren dels companys de pis, les persones de les tendes i els típics camins per arribar al transport públic. La discreció era una de les seues característiques des de que va deixar els seus orígens: veure, escoltar i ...anar fent, com deien per aquelles terres. Se sentia de pas i l'interés fins l'aparició de Camila era bàsic: qualitat/preu.
Els seus cercles relacionals es trobaven en altres llocs i els considera plens d'absències de judicis de valor: sanes...uhhhhmmm...relacions sanes buides de jutges i jutgesses i plenes de "compartir camí".
Això doncs, de sobte i per sorpresa, David va perdre el seu anonimat i, quan passejava amb Camila pel poble tenia la sensació de ser company sentimental d'una erudita, d'una famosa, d'una artista popular, de la batllesa, ...difícil d'explicar però, una de les conseqüències bàsiques va ser que la discreció va volar i, simultàniament, les amistats van quedar-se per art de màgia i les "enemistats" romanien per l'encanteri de les bruixes dolentes dels contes...
D'aquella màgia que els envoltava no tothom estava preparat ni volia compartir-la ja que, aparentment, no era del gust de totes i tots els seus seguidors/es: els havien furtat a l'heroïna del seu conte de prínceps i princeses.
Molt graciosament en un poble i en una època (S.XXI) on cap persona creia en les relacions de prínceps salvadors i princeses salvades, on tothom lluitava per la igualtat de gènere i on tothom tenia un artista, una lleona o un tigre dins...com imaginareu, aquest poble estava immers, com la resta del món occidental capitalista neoliberal, en la cultura social del més pur autoengany i del més impur sistema de mancança de valors humans com el respecte i l'amor a l'amor i amb gran importància l'apariència de les lluites, la crítica del sistema i no el sistema de la crítica...
Camila havia estat tocant certs cercles "de dubtosa sensació sana" que, baix el paradigma relacional sa de David, creava distorsions i incomprensió absoluta per part seua. No eren poques les relacions que s'havien trencat o que s'havien modificat i, lògicament, no eren pocs els canvis a assimilar per la constel·lació generada en alguns dels passats que, a saber per què, funcionaven com un esbart de voltors torgos disfressats de belles essències fantasmagòrique i, si més no, impregnades per la droga de la competència i la ràbia.
David, de tant en quant, en cadascuna d'aquestes esquixades, creava un discurs nou després de les neguitoses sensacions d'incomprensió que li suposaven en la seua ànima i, amb el pas del temps (que era ja considerable), començava a visualitzar un futur diferent, un futur amb una localització imaginària i amb certes característiques inusuals o microclimàtiques que no trobava en aquella societat "de tota la vida"...
Aquest futur es dona i es fa real en un context idílic... s'ha generat en base a la humanitat incorporada en la natura, on s'entenen les diferències i aquestes multipliquen de manera exponencial el valor de cadascuna de les persones de la constelació sistèmica d'aquest lloc, els espais de diàleg són això i no gasòfia, on es contempla la bellesa de l'entorn i es treballa per ella, per acaronar-la, protegir-la i sucumbir al seu poder...és un lloc on les persones discuteixen sobre els detalls diversificadors de les paraules enteses per cadascú dels seus components però no fa falta discutir sobre els contingut identificador de les mateixes. Tothom enten què té valor i les relacions són, de veritat, sanes i, per tant: lliures, respectuoses, dignes, complexes per humanes i senzilles per comprensió, per acompanyament, per i amb decisió... tots i totes són un; entre totes fem un nosaltres amb totes les diferències.
I així construeixen un dels seus reptes, un somni més comú (aquest espai entre ells ja ho tenen i ho trien minut rere minut, amb ombres i molta llum), curiosa i acuradament confeccionat de manera artesanal entreteixida per les realitats i les il·lusions tant de Camila com de David que, mentre s'entrellacen en el seu bressol d'amor i s'adormen...
...són conscients que ja fa anys i anys que ho gaudien junts: bou lliure i vedella en creixement i que, des d'aleshores, es van creuant entre prats verds i fèrtils, entre xarxes de fils de seda que uneixen les seues mirades i generen tapisos de textures suaus, tendres, resistents, olors ancestrals i sentiments viatgers...
..tan poc entesos per molts dels seus contemporanis i que ara, com nou repte, d'aquesta i única vida, s'endisen en el nou viatge de seguir CREANT vida;
fer-se l'amor i crèixer com aquella dolça vedella i aquell tendre bou: idíl·lic!!
"conte contat, conte acabat" amb confiança, esperança ...i molts secrets de la màgia!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada