dimarts, 21 de juliol del 2015

LA DAMA DE NEGRE: EL DESIG DEL SOMNI INCERT

Apareixes de negre als meus carrers, a ma casa...l'únic blanc és la teu motxilla. La teua cara és pur odi i , com sempre, vols agafar-me i jo tinc l'ordre de no interrompre't, no molestar-te...
Apareixes de negre, còmoda, gran i sempre per sorpresa...apareixes de cap lloc. És nit, ni t fosca i estic acompanyada...em busques per trobar-me i jo continue fugint-te.

No puc molestar-te -em repeteix el meu ànima - No pots interferir. Tu has d'estar tranquila.

Aquesta vegada...estàs als meus carrers, estàs a ma casa...Confrontació? Va sent hora?

Tens nom i cognoms, simbolitzes el desig del somni incert i tens una part molt fosca...m'odies, em mataries, et genere ràbia i ets incapaç de superar-lo, de superar-te, de superar-me...Succiones de la meua energia, em vampiritzes, em necessites per generar el personatge hipòcrita i víctima que tant has fet servir i que et genera bondad al voltant...i, sí, necessites d'aquest amagatall de corder seré per poder treure'm les dents de víbora...

Fa temps que ens coneixem. Has canviat de format, d'estratègia....tens el mateix nom i congnoms...Ara ets una ombra i, sí, en algun moment vas ser energia pura i blanca. Vaig deixar d'enganyar-me i mirant l'essència el teu disfraç és l'únic que evoluciona.

T'aniràs com has vingut....trista, víctima, plena de mentides i hipocresies...desapareixeràs en mig d'una nit d'estiu amb una altra colonització de una nova víctima...víctima de bon cor i preciosa essència per treure-li l'esperit a mossegades enverinades de toxicitat...
M'ensenyaràs les dents en cada trobada i necessitaràs aparentar la bellesa dels teus cercles...

I serem record...

Continuaràs tenim nom i cognoms. He crescut gràcies al teu fantasma...i, sí, deixaràs d'apareixer-me i fatigar-me perquè aquesta nit, per fi, després de còrrer, defugir de la teua persecució...exhausta...m'he aturat, m'he arrelat al terra, he respirat i...amb el pensament de " A ma casa, no!! No pots passar!!", m'he girat per fer-te meua, per assimilar-te i generar el desanclatge i volar, per mirar-te als ulls i ser conscient que sé qui ets, que gràcies i que he tingut prou....i, fantasmagòricament, t'has difuminat:
NO ETS NINGÚ

Por al somni incert. Record d'allò pendent...i, sí, per transformar-te he de recòrre sense còrrer, confrontar-te i no fugir-te i saber-ne conscient que sóc jo qui té la clau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada