PER QUÈ PLORES ( a saber de quan està escrit!!!...fa temps i molt!!)

PER QUÈ PLORES??

Hui plou ací, ahir plovia allà;

Hui s’enfonsa la terra, ahir plenava l’aigua els aqüífers;

Hui conreen els feliços llauradors, ahir contaven les pèrdues de la collita;

Hui reconstrueixen el que ahir no tenia solució;

Hui pot ser un bon dia: continua plovent amb mesura;

ahir dubtosament el fou... i demà?? I abans: ahir, fa un mes o un any???

El passat és oblidat. No és important?? Si és important o no, no ho saps; però saps que has oblidat: què, a qui, amb qui, per què, on??... Si fou dolent o no, no és important..........

PER MOLT QUE PASSE , MAI PASSA RES.

Tu continues alçant-te a la mateixa hora,

Desdejunant (tens què desdejunar),

anant a classe o al treball,

mirant notícies i internet,

utilitzant la ment i les mans...

Acabes la feina i ...pot ser et trobes amb

amics i amigues, coneguts, conegudes, família...

temps lliure per compartir, per a il.lusions, per als vicis, les rialles, l’estima...

Il.lusiona’t!!! Imagina-te’l !!! Imagina’t !!!

Res és etern. Pot ser hui et susurra a l’oïda, et fa moixaines, el sents al pit, et xucla ahí i allà, et besa. Pot ser hui heu tornat a ballar aquella dansa, cada vegada diferent que, basada en la continuació rítmica dels vostres propis sospirs composen el musical íntim que us fa tocar el cel. Pot ser hui sí,  Demà ???

TANCA ELS ULLS...hi ha tempesta...la sents?? Hui hi ha tempesta.

És la realitat. La realitat atrona.

DESPERTAAAAAAAAAAA!!!

Hui plou, diluvia i et trobes al carrer. Moltes possibilitats i cap que et plene. Hui plou, cap et plena.

Et lleves les sabates, els mitjons, vols sentir la frescor de la terra i de l’aigua, de la teua terra i de la teua aigua, endinsant-se per cada buit dels teus dits. Primer el gros, després l’índex...i arriba el xicotet per inèrcia de l’anular. Tot mullat. Tot rutlla...la sents?? Sents l’aigua pels teus cabells. Entra. Entra i mulla. Continua baixant i és despullada davant la natura, la immensitat ...i ara un pit, l’envolta. Es rellisca sobre el pit. La  llàgrima d’aigua l’acarona i el bressola... i ara notes l’altre mugró excitat, esplendorós, alegre i combatiu per la humitat d’aquella gota. Respires, cada volta més mullada, cada volta més oblidada del món i tu d’ell...el sents? La roba no hi ets perquè no la sents. Un, dos, tres...respiració lenta i fonda... batega cor, bategaaaa!!!! Ets viva. Ets feliç. Ets el propi món teu. L’únic que és teu.

Hui plou i t’acarona el vent.

         Series nòmada de i amb ell...

                   (series, series...però no hi ets...)

                            i suraries per l’univers, per tu, amb ell, per totes...

                                      INMÒVIL L’ ÀNIMA TEUA. LLIURE EL TEU COR?

Fa dies que plou, ho sabies? I plou ací i allà, allà i ací; ahir i hui, hui i ahir...i fa anys??? QUÈ MÉS DÓNA!!!, MAI PASSA RES, PER MOLT QUE PASSE.

Vola, vola...vola lliure...volaaaa...

cada vegada ets més prop del cel i més i més i puges i ja la notes, ja!!! ...

...la serena frescor del vent, el cotó tendre i suau dels núvols t’abraça, t’estima, et besa ...ho notes?

I tu... continues volant, voles, el cor et batega cada colp més fort, ets plena...creus ser un ésser ple:

t’acarone, t’estimes, ens besem, t’abracen...ets feliç.

Creus ser feliç.

Els terrons de terra t’arriben al turmell, per fi obris els ulls i...DESPERTES.

hui plou,

plou a la teua ànima, al teu cor, als teus ulls... i ahir?

ahir plovia i

abans ahir era un somni el que vivies.... DESPERTES O ET DESPERTEM?

DESPERTA, nineta, DESPERTA!!! Tu a soles, nineta...tu a soles.

DESPERTA!!

Ahir lluitaves, hui ets vençuda

Ahir vivies, hui vius l’ahir

L’ahir mai tornarà i el demà mai arribarà.

Sempre és demà.

Cap somni depèn de tu.

Ets titella al món, titella universal, titella per sempre,

Sempre titella.

DESPERTA!!!!

Hui volies ser la fada màgica dels somnis, la bruixeta encissadora, la més bella dona, la radiant jove,  la sensual amant, la més estimada veu, la font de carícies, d’intimitats i alegries, la millor companyia, la millor companyera, la sexual amant...hui volies, hui voldries... però saps? Hui plou.

QUINA ESTRELA T’IL.LUMINA?

QUINA!!

Ets al carrer, els peus adintrats a terra, soletat amb llàgrimes: PLOU. Llàgrimes d’energia, d’innocència, generositat i bon viure… Llàgrimes de realitat...hui t’alces, soletat; hui t’alces i plou. S’esborren les cicatrius, es tanquen les ferides i volen els somnis...HUI MÉS SOL QUE AHIR , però menys que demà?

MAI PLOU A GUST DE TOTS

I el cor ...pum,PUm, pUm, PUMMMM...a poc a poc, cansada; a poc a poc, marcida en primavera; a poc a poc, canviant els cicles...MAI NORMALs, sempre a l’inrevés o diferent a la resta dels mortals; a poc a poc, més diferències amb tu, amb l’entorn, amb la vida imposada, amb tot. Les trobes i no vols, però diuen que et trobarà la normalitat (pareix ser llei de vida), ho diuen... i mentrestant...et preguntes:

Per a quan un ...      Què vols tu?

                            Un “Estima sense fronteres”?

                            Cicle personal diferent per a cadascú dels individus?

                                               Un Estima lliure?

                                      Una realitat no manipulada?

Originalitat en les diferències?

Per a quan...plourà d’alegria; la soledat estimarà al company, el company respectarà l’altra companyia; el simple s’harà senzill; el senzill, normal; el normal, divertit; el divertit, actiu; l’actiu imprescindible i l’imprescindible, serà la veu del canvi???

PER A QUAN?

PER A QUAN...

un+un=dos

  Dos + dos= família

Un+dos+tres+quatre+ ...= societat social?

Per a quan...

Sumarem forces?

Per a quan...

tu o jo  Serem estimats?

Tu i jo...per a quan?

Jo t’estime

Tu (?) estimes

Ell t’estima

Nosaltres t’estimem

Vosaltres l’estimeu

Ells t’estimen

Per a quan?

Hui plou. El llagrimer explota. El cor bombardeja.

Hui plou, tens fred i tot és més difícil. Tens fred.

Embeurada fins els nassos, pedaleges, pedaleges, peDAleGES, peDALEGES,PEdaLEges...FORT, MÉS FORT...CORRE, CORRE, CORRE!!! VOLAAAAAAAAAAAAA.CRIDA FORT, CRIDA FORTT...MÉS FORTTTT!!! INTENTA’L , CANVIA EL CAMÍ ERRAT!!! CANVIA’L!! CRIDA FORT, NO ET SENC. NO PUC SENTIR-TE. NO CALLES nunca mais, CRIDA!!!!!!!!!!!!   ...I mai no despertes... Sense somnis la bomba que impulsa el nostre esperit, el nostre coret no podria. Amb somnis...quant de feliços podem arribar a ser, quant de feliços farem a l’altre...QUANT!!

Hui ha passat i demà, no serà important el hui;

hui igual que ahir...què més dona!!!! Somnis, mal somnis???? L’important és somiar i no parar.

HUI ÉS HUI I NO DEMÀ.

PER MOLT QUE PASSE...mai passa res.sommia.zzZZZzzzz