dubtomania vs. dencontrola't del control

Rellegia la darrera entrada al blog i m'apareix un somriure...QUINA BOGERIA DE PERSONA ESTIC FETA!!!!!!!!!!

La continua recerca de resultats, de les solucions ja!! (inquietuds que s'apoderen del ser meu = primera arma de destrucció d'esperances)
les ansies amb mi mateixa i la immensa paciència amb altres (quin és el motiu? aprenentatge cap a la tranquilitat i respecte als ritmes vitals)
la capacitat de contenció amb el legítim altre i la incapacitat de contindre'm si la decisió de l'altre ha de veure amb mi mateixa: repetisc el "ja està bé: de la paraula a l'acció JA!" o.."si jo ho solucione, tu també pots, vingaaa!!!" ( histerisme intern propi versus zen espirit?? segona arma de destrucció massiva, falta d'aprenentatges)

l'estabilitat que manca amb l'equilibri de moltes coses,
la funambulista en el fil de la vida positivitzant i, a la vegada, donant negatius en els esdeveniments,
la intensitat de viure la part emocional amb el catacrack trencador de "no serà possible", les esperances cap a les noves arribades entrellaçant-se amb la dubtomanies,
les visualitzacions, intuicions i sensacions fent-se realitat que, pareix ser, que tanta por em donen si desapareixen ( on està el timó si desapareixen?? darrere de la por que es faça realitat? (tercera arma massiva: el control que no controles = por, "em faig caqueta si tot va mitjanament bé??? però, si és el que vull!!!! sí, és el que vull??? serà o no serà?)

I, com habitualment passa, apareixen les bones amigues, les que et fan volar quan necessites ales i et fan tocar terra quan el vol està descontrolat PER donar-te pòcimes de reflexió com:
"si a tu t'agrada tenir i marcar el teu ritme, per què vols canviar-li el ritme a altres?? paciència, no? " "quan alguna cosa que no t'ha agradat en la teua vida i torna per segona vegada, és alguna cosa no has aprés"

Doncs, temps al temps, encara que la meua inèrcia siga la pressa en les resolucions sé que he d'aturar-me, respirar, xafar terra i veure amb els ulls de la realitat per, si és possible, aconseguir veure què hi ha d'il.lusions i somnis i què de realitats tangibles, per equilibrar l'equilibri i per tractar-vos i tractar-me com mereixeu i mereisc.
Ja ho diuen al Marroc: la prisa mata, amiga, la prisa mata...mata massa coses...a meditar, veure amb altres ulleres i compensar les descompensacions de la inseguretat dubtomania interna...

"si ha de ser, serà"

"si és fàcil, és"

Per concloure el resum d'aquest llarg mes de maig i principis de juny....alguns agraïments diré que...a la vida...

"Gracias por enseñarme y recordarme que tengo que tener paciencia, 

aunque me dé miedo: gracias. 

Recibe mis disculpas por lo que mi ritmo haya podido incordiarte. 

No es mi intención. 

Te deseo lo mejor, de corazón"

Regalet...banda sonora de la temporada:
parque triana
run run ...runnnnnnn
loca
ansiedad de tenerte en mis brazos
dansa ku-duro

com vegeu: em diuen "la super equilibrada" juassss