era un divendres primaveral on la protagronista de l'esdeveniment es sentia feliç perquè havia aconseguit despertar-se moderadament prompte després de la resaca fallera i l'abstèmia de l'època....era feliç!!! va desdejunar, va guardar les coses de treball a la motxilla, es va posar la samarreta, les mitges, les botes, es va abotonar l'abric i va baixar al carrer amb un somriure, feia dies que no apareixia a aquestes hores del matí cap mena de símbol feliç...
carrer fontrodona, entrada a la parada paral·lel per entrar al funicular de Montjuïc on arreplegaria el cotxe per marxar cap a la universitat...
De peu i, amb 6 minuts d'espera per a que aquest vehicle mecànic arrancara, va traure el llibre de la bossa, es va desabotonar l'abric tranquil·lament fins que va notar la mirada incessant de la dona que hi havia al front. La senyora li mirava de cap a cua, de dalt a baix acompanyada d'una cara de sorpresa i/o vergonya.
- Hi haurà una càmera oculta?- pensaria ella.
La protagonista va mirar a un costat, a un altre...fins que es va mirar ella mateixa: només lluïa les mitges, li faltava la faldilla!!!!!! amb gran sorpresa i avergonyida, va exclamar:
- osti, no duc faldilla!!!!!!!
- NO - va dir contundentment l' alliberada l'observadora d'aquella imatge!!!
Aquesta pot ser la gran inesada viscuda en els trenta anys viscuts per l'actriu principal de la història, pot ser el principi de la primavera amb diferents connotacions mentals i del moment que està visquent....des d'aquell segon fins hui, s'han fet diferents confabulacions sobre les possibles causes i sobrediferents finals segons el diversos contexts on es podia haver rodat l'escena....
la comèdia de vida primaveral pareix ser que ha donat la seua primera petardada...
sEnYora PIROTèCniCA...POT COMENÇAR LA MASCLETÀ!!!!!!!!!!
PREPARADA, LLISTA...¿¿¿¿¿¿JA????????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada