LA PASSIÓ...
...aquesta sensació que li espenta energia al teu cor, intensitat al teu pas i acompanya de viscelaritat a les relacions...
la passió, la que pareix ser que s'ha esfumat al meu voltant perquè l'he oblidada jo mateixa, l'he deixat d'estimar i ha degut agafar un passatge viatger d'anada amb altres individus, estarà gaudint dels xicotets i grans focs interns d'altres, de les ioies meravelloses de la vida i, pot ser agafant força de tornada cap a mi ja que l'olore en els plats dels últims dinars i sopars en bona companyia, l'escolte en les converses properes, la veig en les mirades amb ulls brillants d'alguna amiga, al llibre que em llegeix (però que no em cala), a casa meva (però no m'arriba l'energia, encara que ho intente la meua fadeta) però, malhauradament, ni la taste ni la toque...l'hivern ha sigut ingerit de forma abrasiva dins meu i encara que crec que ho intente, pareix ser que l'onada del cansanci vital no vol marxar, m'ha esgotat...
confie en que tornarà amb celeritat ja que els ametllers estan en flor, la lluna plena del febrer està a punt d'arribar i el terratrèmol emocional es rebaixarà per canalitzar-se cap un altre camí, un camí amb la intensitat a nivell òptim, per tornar a reviure, sentir i estimar la novetat sense sorres movedisses, amb nous equilibris, amb benestar...
Recepta que encamina...
suc de la fruita de la passió com entrant
el bon sopar: papas a la huancaína
el maridatge vinícola apropiat
bona conversa i un feliç somriure senyal de tranquilitat...
una bona lectura: Octavio Paz, Ensayo del Amor y el Erotismo
aprenentatges de vida: espabila't, inés, que ja tens edat
estima
tranquilitat furtiva
i la resta de la nit... "disomiant" ...disenyant un somni!!!
atrapada en uns abraços, atrapada en la distància intransitable del respecte mutu, atrapada per la llunyania de les bogeries, presa de la meua serietat, presa de la monotonia...
desitge la tornada infatigable de la vida amb els huracans emocionals i les sorpreses intangibles, les que fan que et despertes amb una dàrsena d'energies i de pau simultàniament
i, sí, tinc impaciència...hauria de ser ja, hauria de ser un miracle!!!
te leo y una ligera tristeza parece asomarse en el día a día de nuestras vidas...por que tal vez pensamos que el amor, la pasión, la energia vital parece que nos abandone. el invierno tiene el poder de hacernos padecer como un mal sueño y la epseranza que nos hace despertar con la llegada de la primavera nos trae de nuevo el placer de sentirnos vivos. Ines, amiga mía...eres una de las personas más pasionales que conozco...tu energía es vida, aunque parezcan tiempos dificiles, como si nos hubieramos sentado a ver pasar o como si se hubiera congelado el tiempo, vendra´n los rayos del sol a sonrojarnos las mejillas y a llenarnos de energía...
ResponElimina...tb en la soledad se aprende...
...escuchas el sonido del mar, hueles los almendros en flor, sientes como llegan los buenos momentos??..1,2,3..ya queda muy poco
cuidate mucho amore...tu amiga Sònya
tu sí que eres un amore!!! m'has AmUcionat molt!! fa un mes d'aquest escrit i, per tant, la intensitat ha esdevingut en dies, altres ha marxat, setmanes boniques...i, per no canviar de ritme vital: ara un altre tsunami que ja parlarem la setmana que vé mirant-nos i tocant-nos.
ResponEliminat'estimu, amiga, i molt!!!
P.D. Per cert, en la soledad se aprende y en compañía tb :) jajaja