METRU PARAL.LEL. LÍNIA 3: VERDA...
Quasi tots els dies, la rutina del transport públic comença sobre les 8.30-8.45, hora aproximada en la qual entre a la bogeria dels interiors de la ciutat de Barcelona i, sense adonar-te estàs introduida en l'estrés que imprime aquesta urbe: comences baixant ràpid les escales, somrius al músic que li ha tocat aquest matí tocar a l'espai de "músics al metro", adelantes a les persones més lentes que et trobes al passadís, targeteta, passes, baixes més escales i esperes entre 0 segons a 2 minuts l'arribada del teletransportador...et fiques la jaqueteta, l'aire condiciona el fred que pots tindre al cos, mires als acompanyats de vagó i flipes amb la diversitat humana fins....PRÒXIMA ESTACIÓ CATALUNYA (tu pensant que ja estaves a Catalunya des de que estàs ací i...no, Catalunya és aquesta parada de trenssssss!!! jajaja)....on, sense saber tampoc massa per què fiques més velocitat a les teues cames, fas de Fòrmula 1 entre les persones que duen un ritme diferent al teu, passes unes màquines, el bar, els indigents, les màquines d'extraure bitllets, altra maquineta i baixes flipant-la cap als FERROCATAS...ALTRA VEGADA: LA LÍNIA VERDA....uuuuhhhmmmm...quant de verd en aquestes vies!!!!
En aquest lloc tens uns 30 minuts on cada dia és un misteri: uns dies dorms, uns altres llegixes, uns altres mires per la finestra quan arribes als paisatges de muntanya, uns altres observes els personatges i converses dels veïns del lloc i uns altres rius amb les sorpreses anecdòtiques...
fa dies que ha arribat la primavera i ja dus alguns dies amb samarretes de tirants, l'aire del ferro cata és intens i, normalment vas tapaeta, discreta i despertant-te però alguns dies, darrere del teu llibre, notes una presència que no et quita ull....uhhhmmmm, no el conec, no???? - penses silenciosament...A més, aquest transport públic té els seient molt propers i el contacte és senzill, sobretot, quan algú té més d'un metre i mig d'alçada com sol passar amb els homes..... continues en el teu món dels llibres de convivència però no et pots concentrar massa perquè has d'averiguar què està passant, t'està mirant i, quan tu mires i ell retira la mirada....ahhhh!!!! què bé!!! no tens pistes sobre el personatge però està entretenint-se amb tu i la seua mirada és curiosona!!! continues llegint i canvies l'estratègia: vas a baixar el llibre de posició per veure si aconseguixes, de forma simultània, seguir la seua mirada mentre llegixes i.......siiiii, TE PILLÉ!!!!!!!!!!!! l'estàs ensenyant les mamelles!!!! ajajajajajaaj...la teua samarreta havia decidit desbotonar-se i, sense saber-lo, havia deixat a la llum els teus pits...(ayyyy, pàjaroooo), t'embotones, somriure pícaro del company de tren, alguna mini risa i a continuar llegint...titutí...PRÒXIMA PARADA BELLATERRA...m'alce jo i també ell...comorrrrr?????? doncs, una xicoteta conversa amb el company desconegut que havia visionat el que li deixava la meua roba interior i fins la divergència de camins amb un...bon dia!!! fins la següent!!! i aquestes mitges rises de..."seràs pájarooo"!!! comencen les teues andadures per dins de la muntanya cap al despatx de la UAB.
Hui pot ser un bon dia!!! ;)
jajaja, que bo! però no entenc una coseta, per què t'has abotonat? el punt haguera sigut que t'adonares i li feres veure que et donava igual, jeje, que pudorosa eres Inés.
ResponElimina