hui, un conte

I hui, dia de plutja, per a variar, us convide a llegir un mini-conte...espere que us faça somiar i que sigau feliços cadascú amb la seua màgia.

un gran bes i una forta i dolça abraçada!!!

aines

Això diu que era...

Una baldufeta amb un bon món interior...Des de ben xicoteta un dels seus millors moments era quan somiava desperta, a vegades li passava jugant, altres a soles entre les flors i els arbres de les muntanyes, altres després de classe en la seua soledat de la llar i, ara amb el pas del temps, continua somiant desperta però, cada vegada i més sovint, aquests moments són abans de dormir-se o mentre cuina amb música de fons o mentre prepara un viatge o mentre viatja o després de parlar, compartir i viure amb els amics...amb la família, amb les persones que l’envolten...

Hui us contaré algú dels seus somnis:

“ de la flama a l’espurna”

Roser acabava d’arribar d’un viatge i, després de descarregar les bosses, llevar-se les sabates, els pantalons i la resta de roba que duia per ficar-se còmoda va col.locar-se al sofà, al caloret de la manta, en horitzontal (una de les seues postures preferides) i amb un llibre a la mà que parla dels barrets de colors. El viatge havia sigut curt però intens, sobretot pels pensaments i les sensacions...es repetien patrons passats i fantasmes que volia allunyar...sense adonar-se’n Roser està somiant, transformant la seua realitat i disfrutant-la...

.............aquella vegada, li havia tocat gaudir de les llums i els colors de les persones amb les qui es trobava, era un lloc sensacional: entre urbanita i bohemi; l’ambient tranquil i amb moltes persones que es passejaven a la seua vora...la gent passava i Roser només veia llums i colors als seus voltants: unes eren flames amb el poder de cremar-te, altres canviaven de color segons qui se l’apropava, altres eren llums cansades, uns eren més verds i altres vermells i alguns, a l’apropar-se feien espurnes i la llum passava a ser flama. Ella estava motivada per saber què significaven aquelles llums de tots els colors i per què havia de saber registrar-les a la seua memòria... encara no sabia ben bé per què quan, sense sospitar res, es va apropar ell:un home curiós i del qui no podia veure la seua llum ni els seus colors...PER QUÈ PASSAVA AIXÒ? QUI ERA ELL? PER QUÈ S’APROPA A MI?- pensava ansiosament Roser...i, sense saber per què el va perdre en la immensitat de les flames, Roser va començar a còrrer...havia de trobar-lo, era l’únic no envoltat de llum ni de colors, la curiosetat li guanyava, havia de trobar-se’l...

...Roser pensava que era com ella, algun investigador de les flames interiors o que, potser li podia ajudar a trobar la seua “missió”... i així va ser, el va trobar...assegut en un banc a mig d’un jardí de colors humans, però ell brillava per la seua absència de tonalitats...Roser li observava cada vegada de més a prop, es relacionava, pareixia un home de pau, simpàtic , amable i amb una capacitat diferent a la resta: quan s’apropaven a ell, algunes flames passaven a ser espurna i unes altres llums es mimetitzaven amb colors ardents ...estava complexament hipnotitzada...i la curiositat per descobrir les seues capacitats va fer que Roser s’apropara, volia conèixer la seua màgia, volia saber si ella tenia llum de colors com la resta de personatges d’aquell món i si podia canviar de format...” Imagina’t!! De flama a espurna!!!”

De forma molt subtil i tendra, li va convidar a entrar al seu món, ell tenia tons i colors diferents a la resta i les espurnes, apagades...Roser i Biel passaren una bona temporada descobrint-se vida i donant-se-la i, el que al principi era una excusa per a jugar a la curiositat, finalment va transformar la seua energia, els seus moments vitals: Roser, davant del mirall, ja podia visualitzar la seua flama (aquell joc que Biel tan bé dominava) i Biel va descobrir el joc dels barrets, les diferents formes de pensament(aquella ensenyança que Roser li explicava quan estaven coneixent-se)... era el moment de convertir-se en espurna, sucumbint als colors ardents del màgic home dels barrets o de fugir del somni i descobrir el següent conjur màgic de la vida....

............. zzzzz.............flama???

.............................................ZZZzzZZZZzzzzzzzz..........espurna????????

Adéu Biel !!! Disfruta del teu moment – va ser la frase que acompanyava l’acomiadament dels protagonistes màgics mentre la nostra amiga, la baldufeta obria els ulls...

I va ser quan, ràpidament, va agafar els trastos del sofà perquè ara sí que era hora de dormir

i ....conte contat, conte acabat

haurà d’esperar el descobriment de les espurnes, almenys, a un altre somni???

només un d’ells sap que els dos coneixen la seua màgia...despertarà el Biel del somni???