- Ara, supose que ara. Em ronda pel cap.
Ara no tinc excuses ja, però ho tinc ben merescut.
Ara més que mai...per mi,la veritat, per mi...
Ara el fang baix dels peus s'ha tornat terra, bona terra, a vegades ferma i altres, dubtosa.
Al caminar he fet camí i mirant cap enrera...ja saps, no??...ho deia Machado, ho cantava Serrat...jajajaa...no et fa gràcia, pel que intuisc...uhmmm
- Et deuria fer menys gràcia a tu, de filosofia ja m'has dit prou: Què faràs?...Què vols???
-Volarrrrrrrrr!!!! Ensenyar-me, transgredir-li/-lo/-te per respectar-me, arriscar per aconseguir-li/-lo/-te, per superar-me...
- Les mil i una excuses s'han esfumat, hauríen d'haver-se esfumat.
Llança't a volar i tindràs ales!!- et recordes de la frase?? la mestra d'anglés als 13 anys ja et la va escriure ;)
Els dubtes del seu pensament ja estava volant...
Provar-te o rendir-me???
Provar-me o maleir-te??????
Superar-se o runa.
Provar-me o maleir-te??????
Superar-se o runa.
Les justificacions per als culpables.
MEA CULPA per no lluitar-te, per no lluitar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada