Tot un compedi per ser medicades pel psiquiatra: només tu ets teua, només tu.
Tristesa i decepció quan, aquelles persones que han escoltat moltes vegades a l'orella, "eres la mujer/el hombre de mi vida" obliden pensar i sentir si l'altre és, de veritat, "l'home o la dona de la seua vida" in eternum i obliden prendre decisions i dir adéu, amb el beneplàcit de la pau i del seu criteri, l'únic potent, senzill i vàlid..." caure en les xarxes de l'oblit"
Massa gent que, cada vegada menys persones, en el nom de l'amor vigilen, assagen, sacsegen i inclús maten perquè algú era seu i, ilògicament, de ningú més...compartir és una acció habitual en la nostra vida per a moltes, fins que arriba "l'amor de la seua vida" i, clar, la desconfiança i inseguretats individuals ocasionen la mancança d'espais de llibertat canviant-les per "l'antiabalot nòvia/o" on tot passa per l'altre: mòbil, correu electrònic...CONTROL, CONTROL, CONTROL ...es fitxa a casa, al treball i s'allunyen de si mateixos en pro de la violència estructural sistèmica de "la cultura del matrimoni". Li diuen "Te quiero" i obtenen el beneplàcit d'un contracte en blanc per fer amb la vida de l'altre el que s'estimen oportú...increible, però cert.
Viure en presó en nom de l'amor, alimentar l'obsessió en nom de l'estima, sentir l'abús de poder i la mancança de llibertat per inseguretats de l'altre, en nom del "no fer-li mal", "és que m'estima" (i tu a ella? i tu a ell? i tu i tu i tuuuuuuuuuuuu!!!!!???) ...la dissonància cognitiva creada i manipulada per aquesta societat on sembla impossible ser feliç sense tenir a algun al nostre servei... i on el surrealisme arriba a "matar porque era mía, era mío" de la que, segurament, anava morint en vida en nom d'un sentiment gran, profund, humild, màgic i desitjable en tot arreu. REEDUCACIÓ VITAL JA!!
NO ÉS AMOR...tal vegada és bogeria, malaltia, obsessió, inseguretat, incomprensió, venjança, submissió, falta de criteri, deshumanització...l'amor es comparteix, es respira, et dona llibertat, benestar, trenca cadenes i dona ales.
hipocresia, massa dosis d'hipocresia
Les persones no som de ningú i l'estima en cadascuna de les nostres relacions hauria de ser un ingredient bàsic, una necessitat per ser complets i lliures (volem més cadenes encara que les que marca el sistema classista dominant???? No m'ho puc creure!!!!)
Sense ànims de res dolent, crec que t'haig de dir que no pots criticar el CONTROL quan tu mateixa estàs controlant als demés.. Es una opinió. Has de veure què fas tu a la teva vida i deixar els altres que se n' arreglin ben solets. Encantat de llegir-te. Salutacions.
ResponEliminaM'encanta veure com cadascú interpretem les paraules i com el llenguatge crea realitats tant diferents.
EliminaTot un luxe veure on puntualitzeu els que s'apropeu per ací i una altra decepció més a afegir al text:
no critique el CONTROL més ve: em rebela, em molesta, em posa el pèls de punta, m'emprenya...ara bé, el control és necessari a la vida ja que, si no, tot seria un caos ...sabem de què parlem??
Salutacions!!!
He tingut algunes experiencies a la vida que m'han fet veure que, com tu bé dius, el control es necessari. Una parella es llibertat a mitges, si existís la llibertat completa... No existiria cap parella, doncs. No creus? Tampoc podem dir que no sigui amor, cadascú sent, pateix i estima com pot o com sap. Igualment, no es la meva intenció criticar-te, simplement donar una opinió. Vaig arribar aquí de casualitat, pero si et molesta dir-me anòmim, pots dir-me Andreu. Salutacions.
EliminaBenvingut, doncs...al bloc i a les causalitats:
EliminaAmb el teu permís, t'agafe els teus comentaris i te'ls comente, val??
"no pots criticar el CONTROL quan tu mateixa estàs controlant als demés.. Es una opinió. Has de veure què fas tu a la teva vida i deixar els altres que se n' arreglin ben solets. "
Aquest comentari anava dirigit a la suposada meua forma de fer ja que dius: "tu mateixa" en dues ocasions. És restrictiu i de jutge, per tant, dins de la meua llibertat: no és lícit escusar-se en un Anònim per jutgar directament a ningú suposadament desconegut ;)
d'ahí la molèstia de l'anònim i no per la opinió.
"Una parella es llibertat a mitges, si existís la llibertat completa... No existiria cap parella, doncs. No creus? "
La vida és llibertat "a mitges" i els sistemes de relacions que ens creem són responsabilitat de les persones involucrades en aquesta relació.
No existiria CAP relació si anarem " per lliure" i, baix la meua opinió, QUALSEVOL RELACIÓ I, ESTAN INCLOSES, LES RELACIONS DE PARELLA basades en CONTROL (tal vegada és DESCONFIANÇA?), restricció d'espais de llibertat (tal vegada és INSEGURETAT?), abús de poder (on, conseqüentment, es crea POR,SUBMISSIÓ i un llarg etc) hauríem de desaparèixer sense cap tipus de dubte i, si em permets...en cap cas parlar d' AMOR en aquestes relacions ja que existeixen moltes altres paraules per determinar-les: obsessió, inseguretat, perversió,utilització de les persones com a recursos al seu favor, maltracte ...
I sí, frases com: "no sóc ningú sense tu" o "sin tí no soy nada" (nada????) o " pepet o pepeta és mío" (rebaixar a un humà a material, a un possessiu és, baix el meu punt de vista: trist i un símptoma d'altres bucles de misèries humanes...característiques d'aquests bucles de la "cultura del matrimoni" i la "violència estructural" a la que pertanyem, em posen els pèls de punta, em produeixen tristor absoluta i decepció davant del buit d'autoestima i valors que mostren.
i no voldria repetir-me perquè era el que intentava explicar en el text...(em queden lògicament uns quants dubtes sobre: quin significat li dones tu i li done jo a les paraules utilitzades al text, si del control necessari que parles de les experiències en la teua vida són de l'àmbit emocional i els motius de relacionar directament la mancança de llibertat amb la parella...)
I,sí, "Andreu"...cadascú estimem com sabem ...ara bé, el sistema d'estima no depen de tu o de mi només, encara que està en la nostra mà canviar certs sistemes de dominació al nostre abast i, com comentava, en nom de l'AMOR és mata... davant d'una mort per violència d'un dels membres de la "parella", tu què penses??
i, després de tal parrafada...com et deia en la resposta d'ahir: "m'encanta veure on puntualitzem cadascú" però el text parla de paraules en majúscula: CONTROL, AMOR, REEDUCACIÓ...i, gràcies al teu comentari podríem afegir: LLIBERTAT.
Salutacions i gràcies!!!
El problema no es el Amor, sino la interpretación del término.
Elimina"Un ideal es meramente un escape, una evasión de lo que hay, una contradicción de lo que hay. Un ideal evita la acción directa sobre lo que hay. Para tener paz tendremos que amar, tendremos que empezar a no vivir un ideal de vida, sino que a ver las cosas tal cual son y actuar sobre ellas, transformándolas".
J. Krishnamurti
http://vimeo.com/36339277
EliminaCrec que ja he donat la meva opinió sobre el teu text, i jo tampoc em vull repetir. Simplement et diré gràcies per les teves respostes, pero no continuaré aquest debat perque jo no vull anteposar la meva opinió a la teva... Si em permets un consell, però, et diria que tu has de fer el mateix, cadascú te la seva opinió i, de la manera que comentes la meva, sembla que no acceptes que algú en pensi de diferent (potser m'equivoco, però aquí tens una interpretació de les teves paraules en ulls d'altre persona, com tu volies o tenies curiositat).
EliminaI si, em dic Andreu, t'explicaria moltes coses de mi si no fos per la ironia de les "cometes"... ^^
De totes maneres, gràcies per contestar el meu comentari. Aniré seguint el blog tant com pugui.
Salutacions i sort.
Un plaer, Andreu!!! Explica el qui,com i on vullgues: llibertat d'expressió.
EliminaI, sí, la ironia bé per "em pots dir Andreu", l'anàlisi del discurs fa pensar que també et podria dir...Pau???
Una forta abraçada i gràcies pels comentaris!!! ;)
Tengoo.. y lo que tengo lo mantengo a base de amor y fe.
ResponEliminaVuelvoo y a teneros si estas lejos como el trueno cuando pasas junto a mi.
La melodia de una rumba me dijo el secreto no esta en la tumba sino en el vivir
y viviendo a todo trapo olvide caminar despacio y las heridas de mis pies en ti.
No cantare a lo que desconozco solo a lo que entro en el fondo como el poso del vino que bebi...
Tengoo.. y lo que tengo lo mantengo a base de amor y fe.
La primera leccion aprendi pero olvide el cuaderno al salir
en la escuela de la vida no se puede repetir
asi que voy lapiz en mano tomando notas y callando a veces es mejor no decir
aprendi a alzar las velas aguantarle a la marea y a romper las olas del mal vivir
y no se es mas rico el que mas lleva sino el que algo tiene y lo conserva
sin enfriarlo sin olvidarlo en un cajón
y no hay mayor tesoro que el que guardas en tu corazon
no en el bolsillo triste de un pantalón.
T'estimu, inés ;)
m'agradaria saber qui m'estima i el per què de triar aquestes frases i no altres...MANIFIÉSTATEEEEEE!!!! jajajaajaaj
EliminaBé, persones "anònimes"...com diu un dels trosos d'aquesta cançó:
ResponElimina"No cantaré a lo que desconozco solo a lo que entró en el fondo ...."
Besots i gràcies!!