amb el regal em quede...

Estigueres a punt d'arravasar-me la desesperació amb un abraç
A punt de votar-te les regles de la disciplina i el context
l'impuls i sospir congelat per segons,
van ser segons, només segons...pumpumpum
ho sentires i et cremares...només segons
fa dies que vas cremant-te
"no pots"
"parón" i compte enrere...

l'afecte sense tacte
la mirada sense paraules
i les paraules sense conseqüències
el desig de la tendresa baix el compromís de coherència
l'abraç a la gateta davant l'espècie en perill
"no podràs"

pot ser ho necessites i t'ho  preguntes alguns milisegons al dia
extinció de possibilitats iso facto
i et cremes i respires i calcules i continues...
són superables segons i minuts del dia
ets llest, inclús prou complet
deleitar-me és l'errada
i la tendresa et guanya, curiosament, et guanya
et remou i...pares!!!

i, sí, vols somiar encara que fa dies que no ho fas
vols l'abraç unes quantes vegades al dia (ella és massa lluny)
i somiar abraçat, amb descans emocional
i ho necessites però no reflexionaràs més enllà,
ment clara in corpore sana.


preciosa congelació d'impuls...
meravella de vida !!!
i, amb el regal, em quede
i parla'm que m'encissa
i mira'm que m'encandila
i no m'abraces, que "em congelaries"
amb el regal, em quede
no em toques, em desfaria
i amb el regal, em quede...

A felicidade ;)