diluvia a la ciutat que em va veure nàixer i crèixer
i el meu ésser buscava calma, alguna sorpresa no massa agradable em tenia una miqueta trista i l'aire em vindria molt bé en companyia d'algun bon amic...
fugia cap a la calma i l'atur dels pensaments
encara no sabia que les sorpreses podríem tildar-se d'un altre color aquella nit
amb la innocència característica i la tempesta pressionant els vidres del cotxe
vaig arribar a l'idílica pau
algunes converses adereçades amb diferents licors de vida
saciaven les nostres rises i proporcionaven aquell calor humà que recercava dins la nit inicialment freda
coneixia les abraçades amoroses de l'amfitrió i la nostra posició fetal ben quadrada
el que desconeixia era el grossor entre el seu camal de nit
ni com el desconcert impulsiu podia llançar-se al buit després d'anys de virginitat entre nosaltres
aquella nit, es va apropar amb la mateixa calma aparent de sempre
era jo qui havia llepat l'afrodisíac de la insensatesa (aquesta sensació ja l'havia viscuda en més ocasions: respira i fes-te la dormida- pensava i repensava)
passaren els cinc minuts d'acoplaments i, curiosament, no era jo l'única en alerta...
- I ara què es fa? - quietaaaaaaaaaa, bitxoooo!!!! Apretava els ulls pel "no toca" i al mateix temps apretava la meua mà sobre la seua, ambdues entrellaçades molt còmodament...
l'alè a l'orella i els cabells seus fregant-me el coll??? PerdonaaaAAAAA????? La sensació "d'així no hi ha qui es dorma estava servida", conta fins deu, s'estimeu, són formes de dir bona nit molt delicades, t'estàs equivocant, no la liessssss...encara que les nostres mans lliscaven cap a una zona més calenta a la vegada que humida, el grossor del camal bategava al meu coxis i els cossos havien començat el ball de l'apropament...a foc lent la refredor nocturna es tornava calfor i els pijames ens sobraven...la incredulitat continua entre nosaltres pareixia la companya que ens acompanyaria durant les següents escenes...delicadesa, llavis, índex allí, boca allà, llepaments, repetició de moviments...la diversió estava servida...microimpulsos, murmuris,mirades,sorpreses...el foc pujava per cuinar un plat mai menjat entre nosaltres...les respostes es donaven, les ereccions es vivien i els fluids s'acompasaven en ritmes respectuosos simultanis als cossos...aquelles zones desconegudes entre nosaltres donaven la benvinguda a l'extrany i els orgasmes vitals serien el postre d'aquella nit tendra cuinada a foc cassolà baix el paraigües de les preguntes que mai tindrien resposta...
si ha sigut així serà perquè no podria ser d'altra manera!!!
i a l'endemà???? un suc de taronja, un sol radiant i la companyia de la complicitat possibiliten la continuació de l'a-normalitat posada en pràctica dels amics de cos i ànima...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada