dilluns, 10 de gener del 2011

quines coses tens...

...pensant que ets persona a un centre...
a un centre penitenciari
Demanes massa,
has sigut dolenta a la vida i pagaràs per això sempre.
Mereixes l'aigua i el pa perquè una vida digna seria, altra vegada, demanar massa.
No et queixes: el sistema t'alimenta i et dona on dormir
¡Què més vols!???
Els de fora, els lliures, els que no tenim cap càrrec jurídic damunt nostre som els bons
i tu has de pagar per ser una malalta, una malalta del sistema, una persona que alimenta a grans estats i/o a grans capitalistes (que estan fora, disfrutant de grans luxes, inimaginables luxes per a tu)

Rehabilitar-te? estimar-te? millorar? canviar?
això seria el que voldries????...pobra il.lusa!!!
jajajajajajajajajaja...quin riure!!!

em meravelle (i no positivament) amb les pràctiques dins de presó,
em meravelle (i no positivament) veient els protocols dels "carceleros/as"
em meravelle ( i no positivament) observant com poden faltar a la seua funcionalitat de funcionàries i funcionaris ( ho diu la paraula, si ets funcionari és per funcionar!!!!!!! )sense cap tipus de remordiment: algunes saben que treballen amb persones, altres encara pensen que són escòria i tot és poc.

La realitat allà supera la ficció i és amb els nostres impostos,
amb el respecte i complicitat del nostre sistema,
amb el beneplàcit de saber que els/les delinqüents estan a un lloc tancaets i nosaltres estem lliurats...quanta mentida!!! quin neguit del sistema, quin neguit de societat!!!!

Per què som tan incapaços de millorar? Per què som tan inamovibles? tan bèsties i tan hipòcrites?
Ens dona plaer, seguretat???

A mi, angonia...cada vegada que sents que ninguna importa, que mesuren a totes amb el mateix "rasero", que la mafia està dins gràcies, entre altres, als que cobren un sou fixe (- 5% enguany)...clar que sí, dona, clar que sí!!!! però a aquests corruptes que passen droga i es forren a diners, que assassinen simulant un suicidi, que callen el que veuen dels companys, intimiden, furten ànimes
...i aposenten les seues nalgues en una bona cadira pagats per tota la societat...
aquests continuen sent bones persones, no s'oblideu.

Tu pots arribar 45 minuts tard al treball? Et pots permetre pedre a alguna persona si ets responsable d'un grup? ...alguns d'ells i elles sí, perquè, a més tenen el poder de ser l'autoritat...
i encara hi ha una gran majoria de persones que es sent conforme quanta més vigilància i control existeix a la nostra esfera terrestre, encara és així i continuarà sent..anem molt rebé...

un crit que s'escolte en tota la globosfera pel canvi de sistema,
una rebelió per l'educació, el civisme i l'humanisme...el clamor de la terra ho demana, no l'escolteu???...ja no només plora, bramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aggggggggggggggggggggg !!!!!!!!!!!

Molts dels que estan fora lluint vestits regalats per tota la ciutadania hauríem d'estar dins
moltes de les que estan dins necessitaríem recursos terapèutics i educatius per lluir ànimes pures, netes i fortes.
Ja està bé!!!!!!!!!!!!!
Ja en tenim prou!!!!!!!!!!!!!
crideu amb mi, almenys allibera uns segons: pu_a vida

Això sí: un agraïment fortíssim a totes aquelles funcionàries de presons (i resta de personal:manteniment, educadores, treballadores socials, mestres, metges, infermeres, etc)
que fan el seu treball ben fet amb afecte, tracte personalitzat i humà...
quasi es podria afirmar que són heroïnes 
(i no de la que altres passen, mata i enriqueix)

4 comentaris:

  1. amb el teu permís
    agafaré prestat aquest text
    per ilustrar alguna fotografia, val?

    et vaig trucar el per felicitar-te l'any i veure com estaves

    espere que be

    quina envegeta vore-vos disfressats... joooo

    ResponElimina
  2. amoret, ja ho sé, el tema de la trucada...et tinc pendent al cabot per tornar-te-la i felicitar-te l'any i la vida.
    tens el meu permís per al que necessites ;)
    L'any que vé, si continuem amb la tradició, pots/podeu apuntar-se a les disfresses ...muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  3. ..y que pasa cuando todo esto que describres ocurre con los mas pequeños...con los que por equivocarse alguna vez ya están condenados, etiquetados, negados, ultrajados sin haber llegado aún a la madurez...yo quisiera que la gente pudiera reflexionar sobre que sistema tenemos, sobre que estamos haciendo con la población más joven, y me refiero no solo a la educación que están recibiendo sino tb a que es lo que hacemos cuando con 15 o 16 años se equivocan...realmente les damos alguna poibilidad, le orientamos, le ayudamos a rectificar, a aprender...que hacer? como combatirlo?como luchar con este sistema que afixia y que mata el alma...ines yo te cojo de la mano y también grito, grito muuuuuyyyyyy ALTO y ojala a este grito, de uno en uno, nos sumaramos unos pocos para al final ser muchos..

    * al igual que tu tb tener en cuenta la brillante labor que llevan a cabo cientos de profesionales de lo social que día a día acompañan, apoyan y son referencia para est@s jóvenes que se merecen otra oportunidad

    ResponElimina
  4. poz zi, sonya, què fort, veritat??? un besot i gràcies per la reflexió. Ets una crack!!

    ResponElimina